Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
José Fernando Abascal y Sousa
Història
Militar
Militar i home d’estat.
Durant la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló amb el general Ricardos Comandant general i intendent de Nova Galícia 1799, després virrei del Perú nomenat el 1804, exercí la funció des del 1806, les reformes que promogué expansió de l’ensenyament, abolició de la Inquisició no deturaren els moviments independentistes En esclatar la revolució americana, la reprimí per la força de les armes 1810-16 El 1816 fou substituït pel general Pezuela
Diego Portales
Història
Política
Polític xilè.
L’abolició 1826 del monopoli dels estancs del tabac el féu entrar a la política com a capdavanter dels estanqueros Ministre de l’interior i d’afers estrangers, perseguí els liberals, immobilitzà els militars i respectà el poder eclesiàstic i el dels terratinents, que es reflectí en la constitució del 1833 Dictador constitucional des del 1835, la guerra contra el Perú i Bolívia 1836 motivà un motí militar a Quillota 1837 i fou afusellat
Ramón Freire y Serrano
Història
Militar
Militar i polític xilè.
Participà en la lluita per la independència i derrotà els reialistes a Talcahuano 1820 Es revoltà contra O'Higgins 1822, el qual obligà a dimitir, i es féu nomenar dictador 1823 promulgà una nova constitució 1823, suprimida un any després, i decretà la llibertat de premsa, l’abolició de l’esclavitud i la desamortització dels béns eclesiàstics Durant la guerra civil 1829-30 dirigí les forces liberals, derrotades a Lircay 1830 per les del general Joaquín Prieto
Pere II del Brasil
Història
Emperador del Brasil (1831-89).
Fill de Pere I, pujà al tron sota el govern de la regència El 1840 fou declarat major d’edat Intervingué en la guerra de la Triple Aliança contra el Paraguai 1865-70 La seva política liberal li alienà el suport de l’Església i de l’oligarquia terratinent esclavista Malgrat els governs conservadors de Rio Branco i del marquès de Caxias, el decret d’abolició de l’esclavitud 1888 motivà un alçament republicà que el destronà i l’obligà a exiliar-se
Guerra dels Camperols
Història
Aixecament dels pagesos alemanys durant la Reforma (1524-25); s’inicià a la Selva Negra i s’estengué per Suàbia, Renània, Hessen, Turíngia, Saxònia i el Tirol.
Les reivindicacions camperoles abolició de prestacions personals, disminució dels delmes, llibertat de caça i pesca, etc es feren sobre la base d’un radicalisme evangèlic Poc organitzats, recorregueren el país destruint abadies i propietats se'ls uniren alguns petits senyors locals, com Götz von Berlichingen Les forces dirigides per Thomas Müntzer, un dels principals líders, foren derrotades per una coalició de catòlics i protestants a Frankenhausen 1525 molts dels seguidors s’uniren als anabaptistes Luter, que inicialment féu de mediador, els condemnà durament
Cerimònia dels premis Nobel
Se celebra a la Sala de Concerts d’Estocolm l’acte de lliurament dels premis Nobel Aquest any són guardonats Barry C Barish, Kip S Thorne i Rainer Weiss física, Jacques Dubochet, Richard Henderson i Joachim Frank química, Jeffrey C Hall, Michael Rosbash i Michael W Young medicina, Kazuo Ishiguro literatura i Richard Thaler economia El premi Nobel de la pau s’atorga el mateix dia, a l’Ajuntament d’Oslo, a l’organització no governamental Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears
La UE aprova la creació d’un espai comú de justícia i seguretat per a l’any 2004
Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea celebren una cimera extraordinària del Consell Europeu a la ciutat finlandesa de Tampere La reunió es tanca amb un acord perquè l’any 2004 entri en funcionament l’Eurojust, un òrgan de coordinació de jutges, fiscals i policia dins de la Unió Europea que suposarà la creació d’un únic espai judicial europeu Altres qüestions tractades, com la política d’asil o l’abolició dels processos d’extradició, queden pendents de resolució per a properes cimeres
Oficina Internacional de la Pau
Organització pacifista internacional fundada el 1892.
Rebé el premi Nobel de la pau el 1910 Dóna suport a les iniciatives de pau i de desarmament de les Nacions Unides, dels governs i de la ciutadania Lluita principalment per l’abolició de l’armament nuclear, per la prevenció i resolució dels conflictes i per la difusió del pacifisme, però també pel respecte dels drets humans en l’àmbit social drets de les dones, dels menors, dels joves, dels treballadors, polític i religiós És composta per 170 organitzacions repartides per més de 40 països
John Bright
Història
Polític britànic.
El 1835 conegué Richard Cooden, amb qui lluità per l’abolició dels aranzels del blat Corn Laws i, en general, pel lliurecanvisme El 1843 accedí a la Cambra dels Comuns, on romangué més de vint-i-cinc- anys Proposà de canviar Gibraltar per un tractat de lliure comerç amb Espanya D’idees radicals, defensà l’extensió del sufragi, la reforma agrària i la disminució dels imposts Fou membre de dos ministeris Gladstone Amb Joseph Chamberlain fundà el partit liberal, del qual veié la crisi el 1886
José Vicente Concha Ferreira
Història
Política
Polític colombià.
Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina