Resultats de la cerca

El 1549 pintà el retaule de Sant Miquel de Ribesaltes

Sembla que, el 1583, fou arquitecte de la capella del Santíssim de la seu, mostra primerenca de l’arquitectura renaixentista a Catalunya, traçada possiblement per Jaume Amigó i continuada més tard per Pere Blai

Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat

Aquest sistema d’amortització és especialment aplicable en el cas que els elements patrimonials hagin estat finançats mitjançant préstecs a llarg termini o emprèstits en aquest cas les quotes d’amortització han d’atendre no solament el reintegre del capital prestat sinó a més a més les càrregues financeres inherents Per aquest motiu, l’amortització de préstecs i emprèstits és la segona accepció important del terme amortització financera El fonament d’aquest tipus d’amortització és la concepció del bé patrimonial com un capital fructífer que necessita destinar part de la utilitat que produeix…

Fou fundat a primers d’any per militants del Front d’Alliberament de Catalunya Elisenda Romeu, Alfons Cervera, Josep Digon i Carles Garcia Solé, amb el propòsit de constituir un partit amb el PSAN-provisional i el Col-lectiu Comunista Català Demanà l’abstenció en les eleccions legislatives i es dissolgué el mateix any

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…

Es formà musicalment a la catedral de Nostra Senyora d’Anvers i possiblement fou nen cantor a la collegiata de Soignies El 1560 estava entre un grup de nens cantors que anaren a servir la capella de Felip II a Madrid, on romangué durant uns deu anys Els darrers anys, a més, cursà estudis a la Universitat d’Alcalá El 1570 tornà als Països Baixos i estudià teologia a la Universitat de Lovaina Fou mestre de cor a Sant Rombaut de Malines el 1572, i cap al 1574, a la catedral de Tournai El 1580 Felip II el nomenà mestre de la capella reial Rebé alguns beneficis eclesiàstics, però els perdé en…

Cap al 1520 entrà al servei d’Enric VIII, de qui arribà a ser molt aviat un dels músics preferits El 1528 era llaütista del King’s Musicke i sovint era cridat a actuar a la cambra privada reial fins i tot fou inclòs en el selecte grup de cortesans i servents que acompanyaven el monarca en tot moment Amb el temps es convertí en el director de música privada del rei, i a partir del 1537 es dedicà a ensenyar a tocar el llaüt a la seva filla, la princesa Maria Es mantingué al servei de la casa reial anglesa amb Eduard VI, el qual, quan tenia nou anys, havia rebut algunes classes de…

Vida Probablement feu els primers estudis musicals a la seva ciutat natal Començà la seva trajectòria professional l’any 1557 com a cantor de la capella musical de la cort dels Habsburg a Praga i Viena, on es formà sota la direcció de Jacobus Vaet Del 1568 al 1570 interrompé la seva estada per fer un viatge d’estudis a Itàlia De retorn a Viena, continuà al servei de Maximilià II Quan l’emperador morí, l’any 1576, el seu successor, Rodolf II, el mantingué en el càrrec i poc temps més tard fou promogut al lloc de vicemestre de capella de la cort El 1582 era a Innsbruck al servei de l’arxiduc…

Hi ha poca informació d’abans del 1639 -any en què està documentat com a mestre de guitarra a Bolonya- de qui fou un dels guitarristes més importants del segle XVII Després d’haver estat durant un temps músic del duc de Màntua i de l’arxiduc d’Àustria, el seu renom i les seves primeres obres impreses per a guitarra sola, els Scherzi armonici 1639 i els Varii caprici per la ghitarra spanuola 1643, feren que, a mitjan segle, fos cridat a París pel cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Com molts altres músics italians que s’establiren a la cort francesa durant aquella època, pogué menar una carrera…