Resultats de la cerca

Fou creada el 4 de desembre de 1974 a Bagà Bergue-dà per setze cineastes amateurs com a secció del Patronat d’Extensió Cultural El primer president de la junta fou Miquel Gorgui i Miquel, afeccionat que ja havia participat en diferents concursos La primera activitat que dugué a terme fou la preparació del I Concurs Nacional de Cinema Amateur Bagà 75, que obtingué un gran èxit de participació i ressò mediàtic, amb 56 concursants El jurat estigué presidit pel cineasta amateur Enric Sabaté del CEC La següent edició, del 1976, s’obrí a la resta de l’Estat espanyol i els resultats superaren amb…

Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’…

Té un origen llunyà en el corrent alemany del final del segle XVIII que pretenia mantenir el cant a capella L’aparició efectiva del moviment és deguda a FX Witt, que el 1869 creà l’Allgemeine Cäcilien-Verein, una organització que agermanava diferents entitats que havien començat el seu camí al primer terç de segle Els estudis sobre la polifonia antiga realitzats per AF Thibaud, sobre Palestrina a càrrec de G Baini, les edicions de C Proske, els estudis de CG Winterfeld, P Guéranger, Newman i molts d’altres, sensibilitzaren l’opinió que era necessària una reforma de la música religiosa, la…

Morfologia La sargantana cua-roja Acanthodactylus erythrurus és pròpia de sòls sorrencs i es caracteritza pel fet de presentar la part inferior de la seva llarga cua de color vermell viu, a més de destacades franges i ocelles clars al dors i a la part superior de les cuixes Xavier Palaus Aquesta sargantana té un aspecte robust i la cua llarga dels 20 cm de longitud que pot fer, més de la meitat corresponen a la cua El cap és gros, amb musell afilat, i la cua és també molt fina, encara que dilatada a la base, especialment en el mascle adult Damunt el musell presenta un solc ben marcat No té…

Segons el desordre dels sistemes sensorials hom les classifica en allucinacions acústiques en què hom escolta sons més o menys elementals acúfens i veus que injurien, repeteixen el pensament, donen ordres i, fins i tot, conversen entre si i designen el malalt en tercera persona allucinacions visuals que solen anar acompanyades d’una tonalitat afectiva eufòrica i exultant visions místiques i estats d’èxtasi o apassionada visions eròtiques les més simples fotòpsies són caracteritzades per la percepció de tot el camp visual tenyit d’un color o per l’aparició d’un espurneig en d’altres, més…

L’hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d’organitzar la successió per causa de mort collocant l’hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l’hereu Però, en el sistema successori català, l’hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar, especialment tractant-se de patrimonis…

Oncle del també del guerriller carlí  Rafael Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol Fou conegut com a Mossèn Tristany , perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la collegiata de Guissona, primerament, i més tard de la catedral de Girona 1826 Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d’una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona 17 de maig de 1822 L’any 1833 es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de 1500 homes i una de les més actives…

Hom distingeix entre formigó pretesat, quan és pretesat amb armadura pretesa, i formigó posttesat, és a dir, pretesat mitjançant armadura posttesa

Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc Al s XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters llibreter, molt actius La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s XV-XVI, la dels Mei a València i la de…