Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
agent antivíric
Farmàcia
Substància química natural o de síntesi que destrueix selectivament els virus infectants d’organismes vius.
Entre els agents antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació de l’ADN víric com la vidarabina i l' acicloguanosina Entre els agents naturals hi ha l'interferó En medicina són emprats la idoxuridina i l’amantadina
Biologia i genètica 2015
Biologia
Genètica
La consecució de grans avenços científics o l'establiment de nous paradigmes va sovint associat amb el desenvolupament de noves tecnologies, que permeten realitzar aproximacions noves a les preguntes que hom té plantejades Per això els desenvolupaments procedimentals i tecnològics també van ocupar aquest 2015 un lloc destacat en les revistes científiques de referència Optogenètica Fototecacat / toufikbobo / Fotoliacom © Biblioteca de Gironella Una d'aquestes noves tècniques és l'optogenètica Descrita per primer cop l'any 2005, permet enregistrar i manipular l'activitat de circuits neuronals…
Daniel Nathans
Biologia
Biòleg molecular nord-americà.
El 1978 rebé el premi Nobel de fisiologia juntament amb WArber i HOSmith, pels seus treballs d’aplicació dels enzims de restricció a desxifrar i mapar l’estructura de l’ADN del virus cancerigen SV 40, i contribuir a la identificació de les bases moleculars del càncer
clorambucil
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 64-66°C i que hom administra per via oral.
És un agent alquilant que s’uneix covalentment i de forma irreversible a l’ADN, provocant-li una alteració estructural i funcional com a conseqüència, i deixant perturbats el creixement i la divisió cellular És emprat en medicina com a antineoplàsic, especialment en la leucèmia limfocitària
cosmidi
Biologia
Partícula fàgica semblant al bacteriòfag Lambda preparada mitjançant un procediment experimental.
Els cosmidis poden autoreplicar-se perquè estan construïts a partir d’un plasmidi que conté un fragment de ADN del bacteriòfag Lambda que codifica la seqüència del punt de reconeixement denominat regió cos , d’aquí el seu nom del sistema d’empaquetament de l’esmentat bacteriòfag
Rosalind Elsie Franklin
Biologia
Biòloga molecular anglesa.
Cursà els estudis secundaris en una de les poques escoles de Londres que als anys trenta impartien física, química i biologia a noies En 1941 es graduà en ciències a Cambridge i després d’un any d’estudis de postgrau, l’any 1942 ingressà a l’Associació Britànica per a la Recerca del Carbó, on dugué a terme recerques sobre les microestructures del carbó i el grafit, sobre les quals feu la seva tesi doctoral 1945 En 1947-50 estudià tècniques de difracció de Raigs X al Laboratoire Central des Services Chimiques de L’État de París i el 1951 ingressà com a investigadora al laboratori John Randall…
Oswald Theodore Avery
Biologia
Física
Físic i bacteriòleg canadenc.
A partir del 1913 treballà a l’Hospital de l’Institut Rockefeller de Nova York Descobrí el paper de l’àcid desoxiribonucleic ADN en les mutacions experimentades per una soca de pneumococs, la qual cosa fou un pas important per arribar a descobrir la funció d’aquest àcid
Biologia i genètica 2019
Biologia
Genètica
Reescrivint l’ADN Una de les tècniques que està experimentant un increment d’ús, una optimització tecnològica i una diversificació d’aplicacions més ràpida, però que també està envoltada de qüestions ètiques i legals molt importants, especialment pel que fa a la seva utilització en l’espècie humana, és la que permet editar l’ADN per a introduir-hi canvis dirigits Aquesta tècnica, coneguda amb el nom de CRISPR-Cas9, permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , de manera poc invasiva, per a introduir modificacions planificades, com per exemple corregir mutacions responsables de…
aflatoxina
Biologia
Nom genèric de diverses micotoxines de pes molecular baix (al voltant de 350 daltons), excretades pels fongs Aspergillus flavus, A. parasitus
i A oryzae
sobre cereals i cacauets exposats a la humitat i a temperatures càlides.
Químicament són derivades de la cumarina i del difurà Presenten gran activitat cancerígena en el fetge de l’aviram, del bestiar i de l’home, i inhibeixen la duplicació i la transcripció de l’ADN Són solubles en solvents orgànics i algunes són fluorescents L’estructura de l’aflatoxina B1 és
Walter Gilbert
Biologia
Biòleg molecular nord-americà.
Compartí el premi Nobel de química del 1980 amb F Sanger i amb P Berg , pels treballs que permeteren d’establir un mètode d’identificació de la seqüència de bases de l’ADN, en què certs reactius químics no enzimàtics escindeixen les cadenes només per les posicions ocupades per un nucleòtid determinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina