Resultats de la cerca

Començà a jugar a l’INEF de Barcelona al principi dels anys noranta en la posició de talonadora Fou set vegades internacional i es proclamà campiona d’Europa amb la selecció espanyola l’any 1995

Començà jugant al Club Universitari 1928 Jugà també al Júnior Futbol Club de Sant Cugat 1929-30, al FC Barcelona 1931-32, al Barcelona Tennis Club 1933 i al Reial Club de Polo 1934-36 Guanyà el Campionat de Catalunya 1931 Durant la Guerra Civil emigrà a Lugano Suïssa, on seguí jugant Acabada la guerra tornà al Reial Club de Polo i poc després fitxà pel FC Barcelona 1941-42, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 L’any següent jugà a València i posteriorment al Club Atlético Aviación de Madrid 1944-46, amb el qual aconseguí la Copa de Castilla En aquest període també feu d’entrenador El…

Membre del Futbol Club Barcelona i del Club de Natació Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya en 1500 m llisos 1944 i fou subcampió en els 800 m 1945 i els 1500 m 1945, 1948 També guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de 800 m 1945, 1948 i de 1500 m 1948 Establí el rècord de Catalunya i d’Espanya de 800 i 1000 m 1944 i participà en el de relleus 4 × 800 m

Estudià a València arts i teologia És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil , publicat a València el 1738, que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València, juntament amb la tasca de Conrad Rudolf a la portada de la seu

El primer convent fou a Talavera de la Reina i l’orde dedicà atenció especial a les missions de l’extrem orient, a petició de Felip III d’Espanya, a partir del 1605 La desamortització del 1835 provocà quasi la seva desaparició a Espanya, quan la independència sud-americana havia ja posat en perill la província de Colòmbia Restaurats després, el 1912, Pius X els concedí l’estatut d’orde totalment independent dels ermitans de sant Agustí Els primers convents femenins d’aquesta branca reformada foren fundats a Madrid 1589 per Alfonso Orozco, i a Eibar 1603 per Agustín Antolínez Als Països…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües del Ter i el Llobregat, al collet de Sant Agustí 860 m Limita al NE amb Sora, al SE amb Sant Boi de Lluçanès, al SW amb Perafita, a l’W amb Lluçà i al NW amb Alpens El terrreny és boscós i trencat, i s’estén vers l’E fins al cim de la serra dels Munts 1 059 m Drena Sant Agustí de Lluçanès el torrent de l’Alou, tributari de la Riera Gavarresa, i el de Cussons o Sant Quirze, tributari del Ter Les terres es formaren al llarg de les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament, forma…

Descendent d’un germà de santa Paula Montal, fundadora de les escolàpies, i fill de l’empresari tèxtil i president 1946-53 del Futbol Club Barcelona ,  Agustí Montal i Galobart , continuà l’empresa familiar Formà part de la junta d’aquest club presidida per Narcís de Carreras  com a vicepresident 1968-69, i a la retirada d’aquest fou elegit president 1969 i 1973, càrrec que ocupà fins el 1977 Durant el seu mandat, recuperà gradualment els símbols del club més identificats amb Catalunya sota el lema “El Barça és més que un club”, cosa que sovint el portà a enfrontaments amb el règim franquista…

En la seva infantesa visqué en diverses barriades obreres de Barcelona i a Sabadell Feu els primers estudis a l’Escola Montessori del Guinardó El 1934 guanyà un concurs de contes socials i el 1936 esdevingué collaborador regular a la revista Meridià collaborà també a la revista Amic Publicà el llibre de contes L’oasi perdut 1937 i l’any següent el seu primer llibre de poesia, Cant corporal El febrer del 1938 marxà al front republicà d’Aragó Després de la derrota de la República, Bartra passà a França, on fou internat als camps de concentració d’Argelers Rosselló i Agde Llenguadoc L’agost…

Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, ingressà en aquest orde a Moià el dia 1 de novembre de 1906 acabat el noviciat hi professà el 9 d’agost de 1908 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 20 de desembre de 1913 Fou enviat al collegi de Sant Antoni de Barcelona, on ensenyà assignatures de comerç 1913-16 Quan s’obrí la casa d’Alella i s’hi envià els júniors dels últims cursos d’estudis de teologia, hi anà com a professor de teologia i de sagrada escriptura Durant uns quants anys fou mestre dels júniors En…

Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva obra més…