Resultats de la cerca

Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona En el seu vessant de director orquestral, dugué a terme…

El 1923 estudià amb J de Sanctis a l’Institut Musical de Cartagena, però aviat abandonà la seva formació per a tocar el piano i la guitarra en diverses orquestres, com l’Estudiantina Revollo i l’Orquestra Eureka Posteriorment es traslladà a Nova York 1930, on treballà com a guitarrista i formà el Trio Albéniz amb el mandolinista argentí Terig Tucci i el llaütista català Antoni Francès Amb aquest conjunt realitzà algun enregistrament amb les companyies Columbia Gramophone Company i RCA Victor De nou a Colòmbia, el 1933, ingressà al Conservatori Nacional de Música per estudiar…

A partir de set anys estudià piano amb Rosina i Josef Lhévinne, Adele Marcus i també amb V Horowitz Debutà el 1943 amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC interpretant el Concert núm 2 de S Rakhmaninov El 1948 es presentà al Carnegie Hall i el 1952 actuà amb l’Orquestra del Concertgebouw en una gira per diversos països europeus L’any 1960 fou aclamat en el curs d’una gira que feu per la Unió Soviètica Una greu malaltia estroncà la seva carrera, que reprengué el 1972 amb un èxit renovat, sobretot en el repertori romàntic i postromàntic S Rakhmaninov, F Chopin, I Albéniz i A Prokof’ev…

Vida De formació bàsicament autodidàctica, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare El contacte que establí amb Manuel de Falla, a partir del 1929, fou essencial en el desenvolupament del seu talent Membre, com el seu germà Ernesto , de l’anomenada Generació del 27, les seves primeres obres s’adscriuen al neoclassicisme, però posteriorment s’interessà per llenguatges més avantguardistes com el dodecatonisme i el serialisme Durant la Segona República fou crític d’ El Sol En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic, on a partir del 1940 fou professor del Conservatori…

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…

Vida S’inicià en la música al Conservatori de Madrid amb Jesús Monasterio, i després amplià la seva formació al Conservatori de Brusselles, on estudià violí i composició Posteriorment, estudià a Berlín, i a la meitat de la dècada dels anys vuitanta fou nomenat professor del Conservatori d’Hamburg El 1889 guanyà una plaça com a violinista a l’Orquestra de Glasgow, lloc que combinà amb actuacions amb l’Orquestra Simfònica de Boston i la Filharmònica de Berlín Entre el 1894 i el 1916 fou professor de violí del Royal College of Music de Londres De retorn a Madrid, inicià la seva tasca com a…

Avui dia té caràcter de nacional en forma d’entitat autònoma adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El departament de música conté més de 12 000 unitats entre manuscrits, impresos i llibres, entre els quals hi ha més de setanta manuscrits medievals La història d’aquest fons s’inicià amb l’adquisició per part de la Diputació barcelonina de la biblioteca musical de Joan Carreras i Dagas, l’any 1892 El 1907 Felip Pedrell en feu la catalogació i publicà el Catàlech de la Biblioteca musical de la Diputació de Barcelona , i el 1914 el fons passà a la Biblioteca de…

Fill del pintor Gilbert de Séverac, començà estudis musicals a Tolosa, al Llenguadoc, i els prosseguí al conservatori de París 1893-96 i a la Schola Cantorum 1897-1907, on fou deixeble de Blanca Selva i Isaac Albéniz Des del 1909 residí a Ceret, on, juntament amb Manolo Hugué, fou un dels principals impulsors de l’escola de Ceret La seva producció pianística és extremament refinada i subtil Les obres més notables són Le chant de la terre 1900, Cerdanya 1910-11, suite de cinc fragments sobre un mateix tema musical, En vacances 1912-21 foren estrenades per Ricard Viñes i Blanca…

Vida Inicià la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Vic, on estudià amb Lluís Jordà, i el 1898 fou ordenat de sacerdot Perfeccionà els estudis amb J Ribera a Barcelona, ciutat on fou organista de la parròquia de la Bonanova fins el 1901, que guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Vic El 1920 renuncià aquesta plaça per la d’organista Collaborà en l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb el capítol La versió autèntica dels goigs del Roser de tot l’any La música que escriví es caracteritza per la fusió del cant gregorià amb la cançó popular, amb un toc…

Vida El seu pare, Calixto, era nat a Cuba i militar de professió, i la família de la mare provenia de Santander L’estada de la família a Lleida fou breu, ja que el pare fou nomenat governador militar a Santa Cruz de Tenerife Allí residiren fins que el 1874 fou destinat a Barcelona Després d’unes primeres nocions musicals apreses amb un militar, el capità Junceda, el jove Enric Granados inicià estudis de piano amb FJurnet, mestre a l’Escolania de la Mercè, un dels centres de més renom a Barcelona En 1879-80 residí a Olot i quan tornà a la…