Resultats de la cerca

Són animals marins, fusiformes i allargats, amb el cap no diferenciat d’ací ve que rebin el nom d' acraniats Tenen la boca voltada de cirrus, amb els quals recullen l’aliment Les aletes imparelles, contínues, són simples replecs de la pell no tenen aletes parelles Una caracterísica fonamental del grup és l’existència del notocordi o corda dorsal, que s’estén a tot el llarg del cos i que és considerat com l’estructura ancestral de la columna vertebral dels veritables cordats és persistent a l’estat adult, cosa que els diferencia dels urocordats La faringe presenta…

Tenen un cos allargat, aletes reduïdes, sovint sense les parelles, i sense vesícula natatòria, amb escates o sense Són propis de pantans, coves i aigües estancades, sobretot d’aigües dolces tropicals del sud-est d’Àsia, on hom en pesca i consumeix alguna espècie Fluta alba , i d’Austràlia

El quiridi típic comprèn l’extremitat anterior, amb l’húmer, el cúbit, el radi i els ossos carpians i metacarpians, i l’extremitat inferior, amb el fèmur, la tíbia, el peroné i els ossos tarsians i metatarsians Paleontològicament, el quiridi sembla procedir de les aletes dels peixos crossopterigis ripidistis

Té una gran taca negra en l’origen de la línia lateral, la meitat dels radis de l’aleta dorsal espinosos i els altres tous, la vorera preopercular no espinosa i les aletes pectoral i caudal vermelloses El perfil frontal descriu una petita concavitat a l’alçada dels ulls

Tenen el cos oval i comprimit lateralment, el cap arrodonit i la boca obliqua La cua és falciforme, i les aletes dorsal i anal són llargues, així com les pectorals, que són punxegudes Viuen a l’Atlàntic, a l’Índic i al Pacífic, així com a la Mediterrània

Són situades una a cada banda i prop de la meitat de l’eslora del vaixell Per augmentar l’estabilitat i disminuir o anullar el balanç, l’estabilitzador fa moure les aletes estabilitzadores en sentit contrari al balanç del vaixell, i crea així un parell de forces estabilitzadores

Una característica sobresortint dels làbrids és la vistositat dels seus colors i alhora la varietat de coloracions que poden adquirir, en relació amb el dimorfisme sexual dins cada espècie i amb les etapes del seu cicle vital hermafrodites, passen per una primera etapa femenina i, amb l’edat, acaben esdevenint mascles, que poden mostrar una lliurea nupcial inicial mascles no dominants i una lliurea nupcial terminal mascles dominants En el dibuix s’ha representat el tord ver o xuclà Labrus bimaculatus , femella 1a i mascle 1b Juan A Moreno La família dels làbrids agrupa espècies marines…

Àrea de distribució de la tenca Tinca tinca , en morat, el silur Silurus glanis , en verd, i el lucioperca o sandra Stizostedion lucioperca , en ratllat i la perca Perca fluviatilis , en taronja que tenen àrees coincidents als Països Catalans Carto-Tec, original dels autors Des del punt de vista sistemàtic l’ordre dels salmoniformes ha experimentat canvis molt notables durant els darrers anys d’ésser un grup amb un nombre de famílies i d’espècies considerable, a partir dels treballs de DE Rosen 1973 i de WL Fink i SH Weitzman 1982 ha passat a tenir tres ordres més els estomiformes, els…

D’aspecte molt semblant al sard, té la boca més aguda i protràctil i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre Habita a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs, a poca profunditat, i és d’hàbits herbívors És freqüent a la Mediterrània

Té les aletes parelles petites i la caudal ampla, i presenta un tipus especial de dents, triangulars, acabades en punxa i que encaixen perfectament Són animals d’una gran voracitat, que ataquen el bestiar i fins i tot l’home Habiten les aigües dolces de les regions tropicals de l’Amèrica del Sud