Resultats de la cerca

S’inicià a l’Institut Suec de Gimnàstica i d’allà passà al gimnàs García Alsina, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya 1960, 1965 En la prova de salt, la seva especialitat, es proclamà campió d’Espanya 1965 i en anelles, subcampió 1965 També aconseguí dos tercers llocs en la classificació absoluta en l’àmbit estatal 1962, 1964, un Campionat 1966 i dos subcampionats 1965, 1967 de Catalunya La manca de pressupost impedí la seva participació en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 El 1968 fundà a Barcelona el Club Gimnàs Rodon i progressivament s’anà dedicant a la tasca d’entrenador,…

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat,…

Dirigí equips en la Dosa Badalona i en el CP Sant Josep de la mateixa població abans de formar part del quadre tècnic del Club Joventut de Badalona, com a entrenador ajudant del primer equip 1984-86 Dirigí la Penya en dues etapes 1986-89, 1996-2000 i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1987, 1989 i la Copa del Rei 1997 Posteriorment fou l’entrenador dels clubs CB Sant Josep de Girona 1989-93, CB Saragossa 1994-96, 2003-06, amb el qual aconseguí la Copa LEB 2004, i CB Càceres 2000-01 La temporada 2009-10 fitxà pel River Andorra de la LEB Plata També fou entrenador de la selecció espanyola B…

Fill de Vincent Novello, de jove visqué a York, on aprengué l’ofici d’editor musical El 1829 s’independitzà i creà la seva pròpia empresa editora, origen de la que fou una de les més prestigioses editorials de la Gran Bretanya Home cultivat, posseïa una gran sensibilitat musical Estudià orgue i tenia una notable veu de baix, gràcies a la qual formà part del cor de l’església catòlica de Lincoln’s Inn Chapel Amic personal de F Mendelssohn, fou precisament la compra dels drets de l’obra Saint Paul 1837 el que contribuí decisivament a l’èxit de l’empresa Novello A part la seva tasca d’editor de…

Vida i obra Exercí el seu mestratge al Collège de France des del 1895, i el 1907 hi ocupà la vacant de Paul Meyer i a l’École Pratique des Hautes Études 1917 Codirector de la revista Bulletin Hispanique que fundà en 1898-99 amb G Cirlot, E Merimée, P Paris i G Radet, les seves investigacions contribuïren notablement al coneixement de la història i les literatures hispàniques Publicà diversos estudis històrics, camp en el qual destaquen els tres volums dels seus Études sur l’Espagne 1888, 1890, 1895, 1904, 1906, 1925 i les Lettres d’Espagne , dedicades a Cánovas del Castillo 1885 i Emilio…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i Fontanals, al qual…

S’inicià en el món musical com a violinista de diferents formacions orquestrals, i entre el 1887 i el 1891 estudià al Conservatori de Leipzig Director de la Wellington Orchestrals Society, en el seu catàleg es poden trobar més de 500 obres, entre les quals sobresurten les òperes Whipping Boy and Giovanni the Sculptor 1896 i The Ship of Heaven 1933 i una dotzena de simfonies que el converteixen en un dels compositors australians més importants de la generació anterior a la Primera Guerra Mundial

Treballà al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Gimnàstica, a la Foixarda, i posteriorment al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, preparant gimnastes entre els quals hi ha el doble campió olímpic Gervasi Deferr, al qual guià durant tota la carrera, i el també olímpic Andreu Vivó Fou director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica i jutge internacional Al febrer del 2010 es traslladà a Mèxic per dirigir la preparació dels gimnastes d’aquell país per als Jocs del 2012 Rebé la medalla al mèrit esportiu espanyola de bronze 2001, de plata 2006 i d’or 2009

Començà a jugar als anys vuitanta a l’INEFC de Barcelona i al CN Barcelona El 1986 fundà el Lleida Rugby Club Als anys noranta fou director tècnic de la federació catalana i el 1995 feu de seleccionador català en el Catalunya-República Txeca que es jugà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys Continuà l’activitat esportiva com a docent a l’INEFC de Lleida

Defensa, la temporada 1972-73 fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona, formant part del primer equip entre el 1975 i el 1979 Guanyà tres Lligues espanyoles 1977, 1978, 1979, dues Copes del Rei 1978, 1979 i dues Copes d’Europa 1978, 1979 Posteriorment jugà a La Salle Bonanova, equip amb el qual aconseguí l’ascens a la primera divisió estatal Es retirà la temporada 1983-84 Parallelament entrenà diversos equips de categories inferiors, entre els quals cal destacar la seva etapa al FC Barcelona, on guanyà diversos Campionats d’Espanya júnior També fou segon entrenador del primer equip