Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
Entitats culturals i cíviques
Institució privada sense afany de lucre, la finalitat de la qual és promoure el desenvolupament tecnològic i científic i difondre’l entre la ciutadania de Catalunya.
Fundada el 1986 a Barcelona, es regeix per un patronat mixt Generalitat i empreses privades Entre les activitats que realitza destaquen les de difusió i divulgació de la ciència en el món de l’ensenyament no universitari programa Ciència i Aula, Setmana de la Ciència, etc i diversos programes per a estimular la cooperació entre ciència i empresa Disposa de diversos serveis, com el SIAB Servei d’Informació d’Ajuts i Beques Ha impulsat institucions dedicades a la recerca i a la difusió científica, amb les quals manté vincles el Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya fins el 2011…
Al-Pi
Telecomunicacions
Marca comercial de Catalana de Telecomunicacions Societat Operadora de Xarxes.
L’any 1998, arran de la liberalització de les telecomunicacions, la Generalitat de Catalunya aprovà la privatització, mitjançant concurs públic, de la seva xarxa corporativa de comunicacions de veu i dades, que fins aleshores gestionava l’empresa Catalana de Telecomunicacions Societat Operadora de Xarxes, escindida del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat El 31 de maig de 1999, l’empresa Lince Telecomunicaciones, que operava amb la marca comercial Uni2, en resultà l’adjudicatària i aconseguí el 75% del capital de l’empresa, mentre que el 25% restant…
Vittorio Gregotti
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista italià.
Després de graduar-se a l’Institut Politècnic de Milà 1952, del 1953 al 1968 collaborà amb L Meneghetti i G Stoppino i el 1974 fundà el despatx d’arquitectura Gregotti Associati, del qual fou president També fou professor de composició arquitectònica a la Universitat de Venècia i a les facultats d’arquitectura de Milà i Palerm El 1964 guanyà el Gran Premi de la Triennal de Milà i del 1974 al 1976 fou director de la secció d’arquitectura i arts visuals de la Biennal de Venècia Entre les seves realitzacions, que s’inscriuen dins els corrents tendents a la superació del racionalisme, sobresurten…
Sant Llorenç d’Espinavessa (Cabanelles)
Art romànic
Situació El poblet d’Espinavessa és prop de la riba esquerra del riu Fluvià i del punt on conflueix la riera de Sant Jaume, al sector meridional de l’extens terme municipal de Cabanelles L’església parroquial de Sant Llorenç és al bell mig del reduït nucli d’Espinavessa, agrupat al seu entorn Mapa 258M781 Situació 31TDG872710 El camí d’Espinavessa s’agafa des de la carretera local de Figueres a Banyoles Aquesta carretera surt de la comarcal de Figueres a Besalú i Olot, a l’indret de l’Hostal d’en Vilà Si hom pren la direcció de Banyoles, abans d’arribar a Crespià, trobarà a mà esquerra el…
pota
Construcció i obres públiques
Prolongació d’una anella, d’un golfo, d’un ganxo, etc, que és fixada a la paret.
abraçadora
abraçadora 1
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça en forma d’anella o cèrcol que serveix per a fermar una cosa tot cenyint-la.
Seró

Les restes del castell de Seró (Artesa de Segre) es troben al costat d’una casa senyorial d’època moderna
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme de Tudela de Segre, prop del riu Senill.
És centrat per l’antic castell de Seró, esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal conserva vells blasons També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603 El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç A la segona meitat del segle XVI…
baga
Tecnologia
Anella per a passar-hi o aguantar una barra, una lleba, articular dues peces mòbils d’un mecanisme.
argolla
Jocs
Joc en què hom ha de fer passar unes boles de fusta per una anella clavada a terra.
dema
Tecnologia
Anella rectangular de ferro que era incrustada entre la pedra i el demet per tal de fixar-lo.
A vegades era formada per uns quants tascons clavats entre aquests dos elements
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina