Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Tabac i malalties cardiovasculars
Algunes de les substàncies tòxiques contingudes en el fum del tabac travessen les parets dels alvèols pulmonars, passen a l’interior dels capillars sanguinis pulmonars i des d’aquí, a través de la circulació sanguínia es difonen per tot l’aparell cardiovascular Les estructures d’aquest aparell sofreixen directament els efectes d’aquestes substàncies i, com a conseqüència, es desenvolupen trastorns causants de greus malalties Nombrosos estudis han establert clarament que el tabac és un dels principals factors determinants d’algunes de les malalties cardiovasculars cròniques més comunes,…
Traumatisme toràcic
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes toràcics els trastorns causats per un impacte mecànic produït sobre la regió del tòrax Freqüència, causes i tipus Els traumatismes toràcics són molt freqüents en els accidents greus de trànsit que de vegades causen un impacte important sobre el tòrax Aquests traumatismes poden ésser mortals pel fet que el tòrax conté òrgans vitals, com els pulmons i el cor, la funció dels quals és imprescindible per al manteniment de la vida S’esdevenen traumatismes toràcics de diversa gravetat en més de la meitat d’accidents de trànsit mortals i la quarta part de les…
vàlvula semilunar
Anatomia animal
Cadascun dels tres replecs en forma de mitja lluna existents a l’inici de l’artèria aorta i del tronc pulmonar; té la funció d’impedir la regurgitació sanguínia.
L’estómac
Anatomia humana
L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són d’emmagatzemar els…
Regulació de la respiració
Fisiologia humana
La respiració s’adapta a les necessitats de l’organisme i s’adequa al consum d’O 2 i a la producció de CO 2 als teixits cada moment Aquesta acció reguladora és realitzada pel centre respiratori , format per un conjunt de cèllules nervioses situades al tronc encefàlic, que adapta la ventilació alveolar a les necessitats orgàniques per tal de mantenir dins uns límits estrets, però gairebé constants, la concentració d’O 2 i CO 2 en la sang En realitat, el centre respiratori és constituït per tres nuclis nerviosos l’àrea de ritmicitat medullar, l’àrea apnèustica i l’àrea pneumotàxica L’ àrea de…
con arterial
Biologia
Zoologia
Part inicial de l’aorta, en contacte amb el ventricle, de parets engruixides i proveïdes de vàlvules, que hom troba en els peixos i en diferents estadis embrionaris de molts vertebrats superiors.
degollar
Alimentació
Matar o sagnar (un animal de sang calenta) mitjançant la pràctica d’una punció o un tall que afecti un vas sanguini important, en general l’aorta, utilitzant un ganivet o degollador.
El degollament és fet generalment sobre l’animal inconscient o bé mort per altres mitjans
retroperitoneu
Anatomia animal
Espai anatòmic situat darrere el peritoneu, on hi ha l’aorta, la vena cava, les glàndules suprarenals, els ronyons amb els urèters, el pàncrees, els ganglis limfàtics, els nervis i una porció del duodè.
coronariografia
Mètode radiològic que té per finalitat fer visibles les dues artèries coronàries i llurs branques mitjançant la injecció d’una substància de contrast al nivell del naixement de l’aorta utilitzant tècniques de cateterisme cardíac.
Aquest mètode, anomenat també coronografia, coronarografia o arteriografia coronària selectiva , és capaç de palesar l’ateroesclerosi de la xarxa coronària, les trombosis i les obliteracions, així com l’estenosi, l’aneurisme i les cardiopaties isquèmiques a més, ofereix indicacions força valuoses per a les intervencions quirúrgiques i en les síndromes d’angina de pit i d’infart de miocardi
insuficiència mitral
Patologia humana
Insuficiència que es produeix en el moment de la sístole ventricular esquerra quan la sang, en lloc de passar totalment a l’aorta, reflueix parcialment a l’aurícula esquerra per l’orifici mitral, imperfectament tancat.
Es caracteritza per un buf sistòlic en la punta del cor i un estremiment cardíac sistòlic