Resultats de la cerca

Gairebé totes les seus antigues importants posseïren catàlegs de bisbes per a demostrar el seu entroncament apostòlic Les primeres foren les de Roma Als bisbats catalans, ja es troben llistes des del s XIV Els erudits dels s XVI i XVII Taraffa, Montcada, Eimeric, Blanc, Dorca, Furió, etc feren els primers episcopologis documentats, que completaren amb més esperit crític els pares Flórez, Risco i La Canal en l' España sagrada i JVillanueva en el Viage literario a las iglesias de España Entre els moderns cal citar Puig i Puig de Barcelona, Puiggarí d’Elna, Roc Chabàs del País Valencià, O'…

El 1470 era ja secretari de Joan II, i el 1480 era protonotari apostòlic i cronista de Ferran II Fou preceptor de la infanta Isabel Residí molt de temps a Barcelona, i mantingué relació literària amb Pere Miquel Carbonell Vinculat al cercle de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, li dedicà el seu Carmen bucolicum Roma 1485 El seu germà Alessandro Geraldini Amelia, Úmbria 1455 — Santo Domingo 1525, eclesiàstic, fou preceptor de les filles de Ferran II, estigué en contacte sobretot amb Lucio Marineo Siculo i Pietro Martire di Anghiera, i, a Barcelona, amb Pere Miquel Carbonell Anà a…

La llista de successió episcopal feta per Ireneu vers el 180 el presenta com a bisbe de Roma, en una època que la jerarquia romana no era certament constituïda El Pastor d’Hermes esmenta un Climent “a qui pertoca de dur les cartes a les comunitats foranes” Llevat d’això, no se'n sap res més sinó que escriví en nom de la comunitat de Roma una Epístola als corintis , en ocasió d’una dissensió interna en aquella església L’autor fa apellació al record de Pere i Pau en la seva estada romana, i sosté l’origen apostòlic del càrrec eclesiàstic de prevere L’escrit és tot impregnat d’idees…

Després de viure en un orfenat des dels 8 anys, ingressà al seminari menor dels pallottins, a Ehrenbreitstein, amb el desig d’ésser sacerdot Estudià teologia i filosofia a Limburg, on rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1910 Dos anys més tard fou nomenat director del seminari menor dels pallotins a Schönstatt i començà amb els joves seminaristes un treball pedagògic que mantingué al llarg de tota la seva vida L’any 1914 fundà el moviment apostòlic de Schönstatt a la vall del mateix nom, prop de Koblenz El 1941 fou empresonat per la seva oposició al nazisme i l’any següent fou portat al camp de…

Entrà a l’orde trinitari a Mallorca 1802 i completà la formació a València 1816 Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari El Atleta de la Verdad 1822 això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid 1824, on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral…

Biografia Alumne avantatjat de la classe d’aritmètica del pare Francesc Ferrer a l’Escola Pia de Santa Anna El 2 d’agost de 1802 ingressà al noviciat a Moià i hi professà el 26 de desembre de 1804 El 1810, per evitar la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on collaborà amb dos escolapis més en la fundació d’un collegi a Palma Entrà en contacte amb l’Acadèmia Militar de Palma, on començà a impartir algunes assignatures Quan l’Acadèmia es traslladà a Gandia i després a València, hi continuà com a professor de matemàtiques El 1823 el Govern monàrquic restablert clausurà les…

Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb formà una sola diòcesi…

Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae , obres que tingueren una gran…

Era d’una noble família del Poitou Es féu monjo de Cluny i fou nomenat abat de Montierneuf de Poitiers i per raó del càrrec conservador apostòlic de la Universitat de Poitiers el 1461 Nomenat bisbe d’Elna 1470, féu només una curta estada al palau d’Elna 1471-72 durant la qual arreglà algunes reclamacions dels canonges i dels beneficiats de Sant Joan de Perpinyà L’oposició del clergat d’Elna i el fracàs de la política rossellonesa de Lluís XI de França feren que renunciés al bisbat d’Elna 1475 per l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, d’on fou abat i administrador entre el 1475 i el 1481 Se li…

Era protonotari apostòlic, i el 1517 fou creat cardenal pel papa Lleó X, pels mèrits del seu germà Jeroni, que fou ambaixador de Roma El 1518 rebé en comenda el bisbat de Cefalù Sicília, que mantingué fins poc abans de morir, i el 1519 fou nomenat coadjutor, amb dret a successió, de l’ancià bisbe de Barcelona Martín García, el qual succeí com a residencial el 1521 Malgrat tot, no residí a Barcelona, sinó a Roma, on rebé cartes del rei Carles I recomanant-li ambaixadors i clergues Intervingué activament en els conclaves en què s’elegí Adrià VI i Climent VII, per fer triomfar la candidatura…