Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
Giovanni Francesco Anerio
Música
Compositor i organista italià.
Vida Entre el 1575 i el 1579 fou escolà de cant a Sant Pere de Roma, llavors sota la direcció de Palestrina, i també serví com a organista a diverses esglésies romanes Del 1600 al 1603 fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà El 1616 s’ordenà de sacerdot Ocupà llocs d’organista i mestre de capella a diverses ciutats italianes i tornà de nou a Roma com a mestre de capella de Santa Maria dei Monti 1613-20 Cap al final de la seva vida esdevingué mestre de capella de la cort de Segimon III de Polònia, a Cracòvia Durant la primera etapa romana entrà en contacte amb l’Oratori de Felip Neri i…
Sant Hilari de Vilanova del Camí
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, i posteriorment passà a dependre de la quadra de Vilanova Començà essent una capella de la domus de Vilanova, després sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt i finalment adquirí la condició de parròquia Les primeres notícies del terme de Claramunt corresponen a l’any 978, en la butlla que el papa Benet VII per la qual confirmà al bisbe de Vic, Fruià, la possessió del bisbat Els límits del bisbat en el sector occidental passaven pels confins de Claramunt Clarmonte L’existència de la domus de Vilanova és…
Lluís Belluga i de Montcada
Cristianisme
Cardenal.
Introduí a Còrdova la congregació de l’Oratori El 1705 fou nomenat bisbe de Cartagena Filipista, armà a despeses pròpies 4 000 homes per combatre contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria a Múrcia, declarà la guerra santa en una carta pastoral en defensa de la legitimitat de Felip V a les corones d’Espanya 1705 —fet que suscità vives respostes polèmiques— i es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa 1707 Fou recompensat per Felip V amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà Tanmateix, antiregalista i enemic dels ministres francesos de Felip V,…
El congost de Collegats
L’Argenteria —el més gran dels dipòsits de travertí del congost de Collegats— es veu ornada a l’hivern per bells conjunts d’estalactites de gel Juan M Borrero El congost de Collegats 27, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Noguera Pallaresa s’obre pas a través dels Prepirineus interiors gràcies a un congost força bell i singular, molt notable des del punt de vista geològic A banda i banda, els contraforts de les serres de Peracalç i del Boumort queden així incisivament separats al llarg de 4 km Litològicament, hi predominen els conglomerats de…
interiorisme
Art
Especialitat professional que es dedica al disseny i a l’arranjament d’espais tancats destinats a l’habitacle i a l’entorn humà.
També rep el nom d' arquitectura d’interiors , perquè és una branca d’aquesta, centrada en la decoració i el condicionament dels espais closos de la casa o els edificis L’interiorista és un tècnic que, a partir d’uns volums estructurals predeterminats, estudia la disposició i dimensió dels factors de circulació, proporcions antropomòrfiques, tancaments, zonificació, mobiliari, elements de disseny, objectes artístics, color, llum, so, etc, i els ordena de tal manera, que, en llur conjunt, permetin d’endevinar un programa coherent de planificació
Bernd Alois Zimmermann
Música
Compositor alemany.
Vida Entre el 1950 i el 1952 fou lector de musicologia a la Universitat de Colònia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor de l’Escola de Música de Colònia En Intervall und Zeit 1974, Zimmermann exposa el concepte que té sobre la música, la qual entén com a "arranjament o ordenació de progressions del temps com a experiència que passa tant dins el temps com incorpora el temps dins ella mateixa" Un bon exemple d’aquesta concepció és la tercera toccata 3r acte de l’òpera Die Soldaten 'Els soldats', 1958-60 Les seves primeres obres, com Kleine Suite , per a violí i…
Pont de Riutort (Puigbalador)
Situació Antic pont sobre el riu Tort, que conserva l’arcada central probablement d’època romànica ECSA - A Bonnery Aquest pont travessa el riu que ha donat el seu nom al poble de Riutort És situat uns 100 m més amunt de la confluència d’aquest riu amb el Galba Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′40″ N - Long 2° 6′40″ E Història Aquest pont formava part de la via Redensis o camí de França, l’antic camí que unia Carcassona i Llívia, el traçat de la qual es reconeix encara perfectament al Capcir des del coll de les Ares La via Redensis degué renovar-se entre el segle XI i el segle XIII,…
Sant Abundí o Sant Aon del Forn del Vidre (el Bruc)
Art romànic
Aquesta església era en l’antic terme del castell de la Guàrdia, dins de l’àmbit parroquial de Sant Pau de la Guàrdia Fou sempre una capella destinada a servir de culte a un grup de masos del sector nord-oriental del terme Posteriorment fou substituïda per un altre edifici de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia Sant Pau n’esdevingué el titular, mentre que sant Abundí restava només com a titular d’un altar Aquesta església no es documenta fins al segle XII, que s’esmenten els drets i les pertinences del senyor major del castell de la Guàrdia, entre les quals figura el mas Elies i el domini…
conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros

Vista del centre d’interpretació de la Roca dels Moros
Ajuntament del Cogul
Pintura
Prehistòria
Pintures i gravats rupestres prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres, a la Roca dels Moros, a 500 m del poble del Cogul (Garrigues), a la vora esquerra del riu de Set.
També havien estat conegudes com a pintures rupestres del Cogul o de les coves de Cogul , denominació que caigué en desús És el jaciment d’ art rupestre més septentrional d’aquest grup, un dels més famosos pel fet d’haver estat dels primers descoberts i, sobretot, per l’originalitat de l’escena de la dansa Descobertes el 1908 pel rector del poble Ramon Huguet historiador de la població, l’arqueòleg i geògraf Ceferí Rocafort i l’enginyer i excursionista Juli Soler les donaren a conèixer molt aviat, i han estat profusament estudiades pels més famosos especialistes Lluís Marià Vidal, el comte…
Ferran VI d’Espanya
Ferran VI , retrat realitzat pel pintor francès Jean Ranc (1674-1735)
© Corel Professional Photos
Història
Rei d’Espanya (1746-59).
Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia El 1724, en morir Lluís I i recuperar el tron Felip V, fou reconegut príncep d’Astúries Després de dos intents fracassats de casar-lo, successivament, amb una princesa francesa i una arxiduquessa austríaca, contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal 1729 Les relacions amb Isabel de Parma, la segona muller del seu pare, mai no foren cordials, de manera que en pujar al tron Ferran VI aquesta perdé tota la influència política, que, per contra, exercí des d’aleshores Bàrbara La parella reial era de caràcter…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina