Resultats de la cerca

Professor a la London School of Economics 1936-48 i, als EUA, a les universitats de Manchester i Princeton, des del 1950 ha collaborat amb les Nacions Unides com a especialista en problemes de subdesenvolupament En les seves obres The Principles of Economic Planning 1949, The Theory of Economic Growth 1955 i Development Planning 1966 analitza els desequilibris socials i econòmics que provoquen els programes intensius i desordenats d’industrialització dels països endarrerits Rebé el premi Nobel d’economia del 1979, juntament amb l’economista americà Theodore WSchultz, per haver assenyalat la…

Graduat en matemàtiques per la Universitat de Yale 1960 i doctorat en econòmiques pel Massachusetts Institute of Technology MIT, fou professor assistent i professor assistent associat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1963-65 L’any següent passà al MIT, on ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica com a professor associat 1966-70, i professor des del 1970, i cap del departament de ciències econòmiques 1985-86 La seva recerca s’ha centrat en els camps de les finances públiques, l’optimització de recursos, la distribució del risc, la taxació i la seguretat social, sobre els quals…

Senador 1928 fou reelegit fins que morí, partidari de l’aïllacionisme, atacà sovint el president FDRoosevelt El bombardeig de Pearl Harbor, però, el féu inclinar cap a la guerra i la presència internacional dels EUA Així, féu costat a la creació de l’ONU 1945, del pla Marshall 1948 i de l’OTAN 1949

Autor pessimista i malenconiós, els seus personatges viuen en un estat conscient d’impotència i de tragèdia Es destaquen Een Zwerver verliefd ‘Un rodamon enamorat’, 1904, Der liefde bloesems ‘Flors d’amor’, 1921 i la trilogia Een Hollands drama, De rijke man, De Grauwe vogels ‘Un drama holandès’, ‘L’home ric’, ‘Els ocells terrosos’, 1935-37

Graduat a la Universitat de Toronto el 1949, aquest any s’associà amb Charles Hard Townes , amb qui dugué a terme gran part del seu treball de recerca sobre microones, espectroscòpia i superconductivitat a les universitats de Columbia 1949-61 i als laboratoris Bell 1951 El 1958 descobrí el raig làser, pel qual obtingué el premi Nobel de física el 1981 compartit amb LKMSieghban i NBloembergen El 1961 ingressà a la Universitat de Stanford i el 1966 esdevingué director del departament de física d’aquest centre Entre les seves obres destaquen Infrared and Optical Masers 1958 i Lasers…

Format a Londres i Leipzig, féu recerques amb ChGrove a Viena sobre Schubert Més tard escriví operetes sempre amb texts de William Schwenk Gilbert , fins que es barallaren, el 1889, com Trial by Jury 1875, HMSPinafore 1878, The Pirates of Penzance 1879, Patience 1881, Iolanthe 1882, The Mikado 1885, The Yeomen of the Guard 1888, etc, encara avui molt populars al món anglosaxó La companyia D’Oyly-Carte, de Londres, s’hi ha especialitzat i en presenta temporades anuals L’any 1986 el grup teatral de Barcelona Dagoll Dagom presentà la versió catalana de l’obra El Mikado

Llicenciat a la Universitat Mc Gill de Montreal, fou professor al Polytechnic Institute de Brooklyn 1951-64 i a la Universitat d’Illinois 1964-68 Des del 1978 és professor al California Institute of Technology Ha estudiat els processos electroquímics elementals, la transferència d’electrons i la teoria de les reaccions moleculars, camps en els quals ha aplicat models matemàtics El 1984 li fou atorgat el premi Wolf de química, i el 1992 el premi Nobel de química

Líder conservador als comuns, fou primer ministre 1902-05 i formà un govern d’unió que es distingí per la reforma de la instrucció pública i la reorganització i l’augment de la potència militar La qüestió del lliure canvi dividí el partit perdé les eleccions 1906 i dimití 1911 la direcció del Partit Conservador Més tard fou lord de l’Almirallat 1915 i ministre d’Afers Estrangers 1916-19 Com a tal, publicà l’anomenada Declaració Balfour 1917 i signà el tractat de Versalles 1919 Favorable a l’aliança amb els liberals, fou desautoritzat pel propi partit i dimití tots els càrrecs polítics Li fou…

Determinà el moviment orbital dels sistemes dobles de Sírius i Proció Participà en la confecció de la Bonner Durchmusterung Aprofità l’oposició de l’asteroide Victoria 1889 per fer una determinació molt precisa de la distància al Sol

Estudià al Swedish Normallyceum, i el 1927 es graduà a la Universitat de Hèlsinki Des del 1946 fou cap del departament de neurofisiologia de la facultat de medicina de l’institut Karolinska d’Estocolm El 1967 li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs i descobriments sobre la fisiologia de la visió i el control de les neurones motores