Resultats de la cerca
Es mostren 493 resultats
Francesc de Bofarull i Sans
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio Estudià dret i seguí els cursos de l’escola superior de diplomàtica Succeí el seu pare en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1893-1911 i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1883 i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid Collaborà a l’Exposició Universal de París 1900 amb diversos treballs relacionats amb la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana Intervingué en la publicació del darrer volum de la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón…
Pere Antoni Sancho i Vicens
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Llicenciat en filosofia i lletres, el 1881 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris i exercí a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Mallorca, que dirigí fins el 1928 Fou president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà Antics privilegis i franqueses del Regne 1911 i Memoria descriptiva del Archivo Histórico de Mallorca 1921, a més de nombrosos articles històrics i transcripcions de documents en els almanacs del Diario de Palma i el Bolletí de la Societat Arqueològica
Josep Pallejà i Martí
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Fill d’un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou secretari El 1921 fou nomenat director de l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals al pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i emprengué la tasca d’ordenar i classificar la documentació d’una manera racional Essent cap del Museu Arqueològic de…
Ferran Soldevila i Zubiburu
Historiografia catalana
Historiador, arxiver, escriptor i periodista.
Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del s XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual el seu pare, Carles Melcior, que era notari, participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles vg Soldevila, Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle A la Universitat de Barcelona on ingressà el 1910 i estudià la carrera de lletres i també la de dret, que no arribà…
Lluís Camós i Cabruja
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1916, es doctorà l’any següent a la mateixa universitat El 1918 ingressà a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i n’esdevingué conservador l’any 1922 Collaborador habitual de les publicacions Barcelona Divulgación histórica , del Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i dels Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , és autor d’un Catàleg dels documents en pergamí de l’Arxiu Municipal i de la Comunitat de Preveres de la vila de Palamós, premi de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1935
Francesc Xavier de Garma i de Duran
Historiografia catalana
Heraldista i arxiver.
Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona En aquesta corporació es…
Eduardo González Hurtebise
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911 A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester Com a historiador,…
Miquel Golobardes i Vila
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Nascut en el si d’una família pagesa, el 1934 ingressà als cursos de magisteri a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya on estudià amb beca fins que s’incorporà a la seva lleva en esclatar la Guerra Civil Espanyola, on participà com a milicià de cultura Després de la guerra fou depurat 1940, i es veié obligat a deixar l’ensenyament Malgrat tot, amplià els estudis i es llicencià en història antiga el 1942 Aquest mateix any, a Montblanc, obrí una acadèmia on s’impartien classes de comerç, idiomes i primer i segon ensenyament Però el 1943 fou denunciat per motius polítics i hagué de…
José Martínez Ortíz
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres secció història el 1944 i doctorat en ciències històriques per la Universitat de València, en fou més tard professor també impartí classes d’història de l’art a l’ensenyança mitjana i a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de la ciutat A més, fou catedràtic dels instituts de batxillerat de Torrevella i Utiel, i inspector en cap d’Arxius, Biblioteques i Museus de l’Ajuntament de València Fou nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de Doctors de Madrid, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i…
Josep Maria Madurell i Marimon
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Vida i obra Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921 En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969 Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el treball desplegat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina