Resultats de la cerca
Es mostren 5865 resultats
castell de Boixadors

Aspecte del castell de Boixadors
© CIC-Moià
Castell
Castell del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), situat sobre el turó de Boixadors (863 m).
En resten diverses edificacions que formen un conjunt notable Hi ha la torre mestra rodona segle XI i restes d’un casal senyorial gòtic amb els cups, el colomar i altres senyals de dependències, com també de murs que protegien la part dels senyors La torre consta de tres pisos i s’hi accedeix per dues portes obertes al primer i segon pis els pisos segon i tercer estan coberts per falses cúpules de pedra Del casal destaca una sala coberta amb un arc de diafragma ogival A sota, en un petit planell, gairebé a frec del castell, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Pere de…
cingles de Vallcebre

Aspecte dels cingles de Vallcebre
© CIC-Moià
Cingle dels municipis de Cercs, Fígols, Guardiola de Berguedà i Vallcebre (Berguedà).
Arle

Aspecte de les Arenes d'Arle
© MPG
Ciutat
Ciutat del departament francès de Boques del Roine, a Provença, Occitània.
Centre comercial vora el delta del Roine, al qual concorren les comarques de la Crau i la Camarga vi, olives, sal i que s’ha desenvolupat industrialment en contacte amb la gran àrea de Marsella química, metallúrgia, mecànica i papereria Successivament mercat celta Arelate i grec, i important colònia romana, Arle ha exercit des d’aleshores un paper històric predominant a partir de Constantí fou prefectura i residència imperial, punt de partida de difusió del cristianisme amb seu metropolitana i primada, escenari de diversos concilis —cal recordar el del 353—, capital política i…
Tregurà

Aspecte del poble de Tregurà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró.
És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere de Soler Fou…
Velòdrom d’Horta

Aspecte exterior del velòdrom d'Horta
Fototeca.cat
Ciclisme
Velòdrom del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona.
Dissenyat pels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius en collaboració amb l’alemany Herbert Schürmann, fou inaugurat el 27 d’agost de 1984 amb motiu del Campionat del Món de ciclisme en pista També s’hi disputaren les proves de ciclisme en pista dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, així com el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista 1984, el Campionat d’Espanya de mig fons darrere moto 1986, el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista amateur 1987, 1988, la Copa d’Europa en pista 2009, la sortida i arribada d’etapa en alguna edició de la Vuelta a Espanya i diverses edicions del Trofeu…
estadi de Son Moix

Aspecte de l'estadi de Son Moix
Estadi de futbol
Estadi de futbol del Reial Club Esportiu Mallorca.
Construït el 1999, esdevingué aquell mateix any el principal camp de joc des del RCD Mallorca, que havia arribat a un acord amb l’Ajuntament de Palma dos anys abans Això permeté a l’equip deixar l’antic estadi Lluís Sitjar , inaugurat el 1945 Té una capacitat per a 23142 espectadors asseguts i disposa d’una zona de premsa amb una superfície de 1500 m 2 amb capacitat per a 300 periodistes En motiu de patrocinis, el camp també se l’ha conegut amb els noms d’ONO estadi i Iberostar Estadi, però el nom popular és el de la finca de Son Moix, on s’edificà
Hue
Aspecte d'un carrer de Hue
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Thua Thien-Hue, Vietnam, no gaire lluny de la mar de la Xina meridional.
Travessada pel riu Hue, és un nucli tèxtil de la seda i del cotó i mercat de productes agrícoles i forestals Posseeix aeroport Antiga capital de l'imperi annamita gràcies a la seva situació i a la riquesa agrícola, conserva molts monuments d'aquesta època La influència xinesa que els caracteritza atesta les llargues relacions mantingudes amb la Xina
vall d’Hostoles

Aspecte de la vall d'Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la…
Farena

Aspecte del poble de Farena
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Mont-ral (Alt Camp), en un coster, a l’esquerra del riu Brugent, en un eixamplament de la vall.
L’església de Sant Andreu, d’origen romànic segle XII, és la de l’antic castell
s’Albufera

Aspecte de s’Albufera
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Important entrada de la mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa de Menorca, dins el terme municipal de Maó.
És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès ecològic El 1986…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina