Resultats de la cerca
Es mostren 371 resultats
Sosígenes
Astronomia
Astrònom grec.
Autor de la reforma del calendari basant-se en l’antic calendari egipci Juli Cèsar féu aplicar la nova estructura cronològica a partir de l’any 45 aC any civil
Willem de Sitter
Astronomia
Astrònom holandès.
Fou professor d’astronomia a Leiden 1908 Estudià els moviments dels satèllits de Júpiter, i també féu una prova de la disminució de la velocitat de rotació de la Terra amb el temps L’any 1917 elaborà un model cosmològic basat en una segona solució de les equacions del camp de gravitació de la relativitat general, distinta de la solució considerada per Einstein Segons aquest model, l’estructura geomètrica de l’espai és hiperbòlica, no hi ha un temps absolut i a cada observador correspon un horitzó en el qual el temps sembla parat cosmologia
Angelo Secchi
Astronomia
Astrònom italià.
Sacerdot jesuïta, el 1849 fou nomenat director de l’observatori astronòmic del collegi romà Fou el primer a analitzar amb un espectroscopi la llum dels estels Elaborà un catàleg 1863-68 que conté les característiques espectrals de 538 estels A més, classificà tots els estels en quatre tipus distints, classificació que ha estat la base per a les modernes classificacions espectrals Es dedicà també als estudis solars i de la cromosfera Cal assenyalar que en les seves descripcions de Mart ja fa esment, per primer cop, abans que ho fes Schiaparelli, d’unes formacions rectilínies, que anomenà canals
Karl Schwarzschild
Karl Schwarzschild
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià a Estrasburg i Munic L’any 1896 entrà com a assistent a l’observatori Kuffner Viena fou professor a Munic 1899-1901 i Göttingen 1901-09 i després director de l’observatori astrofísic de Potsdam Estudià els problemes de la fotometria estellar, tant visual com fotogràfica Suggerí la possibilitat que la geometria de l’espai no fos euclidiana i estudià el problema de l’orientació de la cua dels cometes El 1905 observà a Algèria un eclipsi total de Sol, i estudià el fenomen anomenat flash spectrum Publicà un treball sobre la transferència d’energia a la superfície solar S'interessà per l’…
Heinrich Christian Schumacher
Astronomia
Astrònom danès.
Fou director de l’observatori de Mannheim i del servei topogràfic de Slesvig-Holstein El 1817 fou encarregat pel govern de mesurar l’arc de meridià entre Skagen i Lauenburg
Maarten Schmidt
Astronomia
Astrònom neerlandès.
Llicenciat per la Universitat de Groningen 1949 i doctorat per la Universitat de Leiden 1956, treballà a l’Observatori de Leiden 1953-59 Professor d’astronomia a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia des del 1964 i director dels observatoris Hale 1978-80, fou principalment conegut pel seu descobriment 1963 del gran desplaçament cap al vermell de les línies espectrals dels quàsars Determinà també la forma espiral de la Via Làctia i la distribució de la massa al seu interior
Giovanni Schiaparelli
Astronomia
Astrònom italià.
Fou director de l’observatori de Brera, a Milà Estudià les variacions de l’aspecte i de la lluminositat del cap del cometa Pons-Brooks 1833 i demostrà que l’òrbita dels meteorits de l’eixam dels Perseids coincidia amb l’òrbita del cometa observat el 1862, la qual cosa confirmà la hipòtesi de DKirkwood És conegut molt especialment per les seves observacions del planeta Mart, i sobretot per la publicitat que féu a partir del 1877 de l’existència dels canals , que ja havien estat descoberts per ASecchi
Christoph Scheiner
Astronomia
Astrònom alemany.
Jesuïta, estudià matemàtiques a Ingolstadt i després s’inicià en astronomia El 1616 es traslladà a Innsbruck i el 1626 a Neisse Estudià les taques solars, mitjançant diversos aparells que construí Inventà el telescopi de refracció Els resultats de les recerques foren publicats en l’obra Rosa Ursina 1626-30 Estudià també la fisiologia de la visió i el paper de la retina i del cristallí
Oläus Christensen Romer
Astronomia
Astrònom danès.
De molt jove treballà en la classificació dels manuscrits de Tycho Brahe El 1672 Picard el portà a París, per a treballar a l’observatori d’aquesta ciutat Collaborà amb Picard, Azout i Huygens Fou també professor de matemàtiques a Dauphin i a Copenhaguen El 1675 determinà la velocitat de la llum a partir de l’observació de les immersions i emersions dels satèllits de Júpiter dins el con de l’ombra del planeta Perfeccionà el micròmetre, inventat feia poc, i li donà gairebé les característiques actuals També construí el primer instrument meridià de passos 1690 i el primer cercle meridià 1704,…
Édouard Roche
Astronomia
Astrònom llenguadocià.
Fou professor d’astronomia a Montpeller 1849-82 Treballà, sobretot, en problemes de mecànica celeste, i considerà particularment els mecanismes de formació dels cossos sòlids celestes per contracció d’una nebulosa gasosa Estudià també les pertorbacions que una gran massa sòlida ja constituïda podia produir sobre la formació d’altres cossos sòlids a partir d’un núvol de gas, i arribà a la conclusió que existia una distància mínima al cos principal anomenada límit de Roche , a partir de la qual les pertorbacions produïdes per les marees permeten la condensació de nous cossos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina