Resultats de la cerca
Es mostren 563 resultats
Agustí Pujol
Escena del retaule barroc d'Agustí Pujol (1626), a l’altar de la Puríssima de l’església de Santa Maria de Verdú
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
El 1583 consta que havia executat una imatge per a l’església de Santa Maria de Montblanc Per al retaule de Sant Quintí de Mediona, on residia vers el 1595, li encarregaren uns àngels i, destinades al sagrari, les imatges del Salvador, Sant Pere i Sant Pau L’any 1605 obrà la part alta de la creu del portal de Sant Antoni a Tarragona, d’estil plateresc, i també una creu de terme Obres seves són un reliquiari de fusta per a l’església de Sant Just i Sant Pastor i un Sant Joan Evangelista , ambdues a Barcelona Li ha estat adscrit el retaule major de Sant Andreu de Llavaneres, per bé que, a…
congregacionalisme
Cristianisme
Sistema protestant d’organització eclesiàstica que presenta l’Església local com a cos de creients independents i autònom regit per l’Escriptura i que té el Crist com a únic cap (és a dir, sense cap autoritat sinodal o episcopal).
Aparegué a Anglaterra al segle XVI, entre els puritans, com a protesta contra el sistema presbiterià i anglicà Robert Browne i Joan Robinson en foren els principals dirigents, però tingueren l’ajut d’homes com Cromwell i Milton A Amèrica del Nord han exercit una gran influència Les Esglésies congregacionalistes són agrupades en el Consell Congregacionalista Internacional, que l’any 1970 es fusionà amb l’Aliança Reformada Mundial Als Països catalans, el congregacionalisme no forma una confessió definida, sinó que es manifesta en l’administració eclesial de la majoria de les comunitats…
Institut Català d’Acolliment i Adopció
Dret civil català
Organisme adscrit al departament de justícia de la Generalitat que té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya.
S'encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família i, per tant, de promoure l’acolliment simple en família aliena i també l’acolliment preadoptiu Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que solliciten aquests tipus d’acolliment, mitjançant els equips tècnics competents Una vegada seleccionades les famílies acollidores, l’Institut ha de fer-ne el seguiment i donar el suport necessari L’Institut té altres atribucions, com són la formalizació de convenis de collaboració amb altres administracions, institucions i entitats, i la tramitació…
Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals Europees
Organisme que té com a objectiu la representació de parlaments d’estats membres de la Unió Europea de nivell subestatal.
Creada el 1997, els estatuts de l’organització foren aprovats a la conferència celebrada el 29 i el 30 d’'octubre de 2001 a Funchal Madeira El 2010 en formaven part setanta-quatre parlaments regionals de vuit estats de la Unió Europea Àustria, Alemanya, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, Gran Bretanya, Itàlia i Portugal, considerablement heterogenis quant a competències, origen i caràcter Les seves atribucions se circumscriuen a l’àmbit consultiu i d’intercanvi d’informació Té com a interlocutors els òrgans de la UE, davant dels quals ha de vetllar pel bon govern, l’aplicació del…
Ertzaintza
Dret administratiu
Cos policíac de la comunitat autònoma del País Basc, instituït el 1980 amb el decret que restablia a les diputacions forals les competències en matèria de seguretat.
Té el precedent en els antics miñones i miqueletes de l’administració foral El 1982 entrà en operació la primera promoció, dedicada a la protecció d’institucions i càrrecs del govern autònom Posteriorment, el cos anà ampliant les seves competències, coordinadament amb la retirada dels cossos de seguretat de l’Estat fins el 1995, que assumí totes les atribucions en matèria d’ordre públic i acabà el seu desplegament a tot el País Basc Des d’aleshores el cos ha tingut una participació important en la lluita antiterrorista, i els seus membres ertzainak foren sovint víctimes dels…
Maurice Mathieu de la Redorte
Història
Militar
Militar francès.
Lluità a favor de Napoleó a Itàlia i a Prússia 1806-07 El 1810 fou enviat a Catalunya com a governador militar de Barcelona, a les ordres de JÉMacdonald però eixamplà les seves atribucions i esdevingué, de fet, el veritable cap de l’ocupació francesa Emprà mètodes conciliadors i procurà de normalitzar la vida ciutadana Restablí la Junta de Comerç i autoritzà la reobertura del seminari i el retorn del clergat regular, amb limitacions reformà el sistema judicial i el tributari, d’acord amb el model francès, i creà nous tributs Féu subvencionar el teatre de la Santa Creu, per tal…
Consell Interuniversitari de Catalunya
Òrgan de consulta i d’assessorament del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la coordinació i a la programació universitària.
Creat per llei de 19 de desembre de 1984, és el continuador de l’organisme homònim que es creà l’any 1978 Hi són representades totes les universitats de Catalunya i els seus consells socials, així com els estudiants Entre les seves atribucions, cal esmentar l’aprovació de les taxes acadèmiques i l’oferta de places de tot el districte universitari català establert el 1985 i la coordinació de les proves d’accés a la universitat 1987 Són preceptives però no vinculants les seves resolucions sobre la creació de nous títols o universitats La llei 15/1998 adaptà el funcionament del…
diputat del comú
Història
A les ciutats i les viles de l’Espanya borbònica, on els regidors dels ajuntaments eren perpetus, diputat elegit per sufragi popular, per un temps determinat, per tal d’assistir a les sessions i intervenir amb veu i vot en totes les qüestions relacionades amb els proveïments.
El càrrec fou creat juntament amb el de síndic personer pel Consell de Castella el 5 de maig de 1766 com a conseqüència del motí de Squillace, per tal d’evitar els fraus, i fou suprimit definitivament al s XIX en ésser creats els ajuntaments constitucionals A Barcelona, a causa del pes de l’organització gremial i de la tradicional intervenció de l’elecció dels jurats del Consell de Cent, l’elecció dels diputats del comú fou feta a través dels gremis, dels collegis i de les parròquies el 1771, tanmateix, hom hi introduí el procediment general d’elecció per barris, amb la participació de tots…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1936
Dret
Llei d’autonomia atorgada al País Basc per la República Espanyola per l’octubre del 1936.
El primer projecte d’estatut juny del 1931 i el segon abril del 1932 havien trobat l’oposició del govern Azaña i dels municipis de Navarra, respectivament Així mateix, el projecte definitiu aprovat per Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i ratificat per plebiscit novembre del 1933, havia estat impedit per tradicionalistes, monàrquics i cedistes d’ésser aprovat a les corts Això provocà, a l’estiu del 1934, que els diputats bascs se'n retiressin i que l’assemblea de parlamentaris a Zumárraga fos seguida de la dimissió collectiva dels ajuntaments i facilités un apropament a l’Esquerra Republicana de…
Hucbald
Música
Compositor i teòric musical flamenc.
Fou educat al monestir benedictí de Saint- Amand-sur-l’Elmon i, després de passar per altres centres benedictins, com ara el de Saint-Germain-d’Auxerre Borgonya, on amplià la seva formació, retornà a Saint-Amand per ocupar-se de la direcció de l’escola del monestir Intentà perfeccionar l’escriptura neumàtica, vigent a l’època, però, realment, la contribució més important de Hucbald a la teoria musical és el tractat De harmonica institutione , una obra de caràcter pràctic amb l’objectiu d’ensenyar els rudiments del cant pla És la primera obra teòrica on s’explica sistemàticament la teoria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina