Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
codicil
Dret civil
Disposició d’última voluntat, atorgada amb les mateixes solemnitats externes d’un testament, en la qual hom modifica, aclareix o revoca el que ha estat establert en testament.
Hom pot ordenar fideïcomisos i llegats, però no pot instituir hereu, ni desheretar, ni afegir condicions a un hereu ja instituït, ni establir directament substitucions En el cas que en un codicil hom nomeni hereu, aquest té la condició de fideïcomissari Com a dependent d’un testament, el codicil perd eficàcia quan aquell és revocat o n'és atorgat un altre de nou Aquesta figura jurídica, que prové del dret romà, ha estat sempre reconeguda a Catalunya i avui és recollida en la Compilació del dret civil especial de Catalunya, bé que, per a la seva validesa, hom exigeix, seguint un criteri…
Richard Cantillon
Economia
Economista anglès d’origen irlandès.
Exercí de mercader a Londres i de banquer a París Morí assassinat La seva obra Essai sur la nature du commerce en général escrita vers el 1720 i publicada el 1755 ha estat considerada la primera visió global del sistema econòmic Considerà que el valor prové de la terra i del treball i que és fixat per llurs costs aquest preu intrínsec sovint no coincideix amb el de mercat, però hi ha una tendència natural cap a l’equilibri Analitzà els efectes d’un augment de l’oferta monetària —la qual depèn no solament de la seva massa, sinó també de la velocitat de circulació— i definí els efectes…
central telefònica
Local que conté els equips de commutació necessaris per a la prestació del servei telefònic i on acaben les línies dels abonats, enllaços o circuits interurbans ( commutació
)..
Al seu interior, a més dels equips de commutació, hi ha els equips i serveis subsidiaris repartidors, quadres de força, bateries, grups electrògens, central termofrigorífica, estacions transformadores, etc i, en l’aspecte comercial, les dependències d’atenció al públic i els locutoris Segons que el funcionament sigui totalment automàtic o que calgui accionar-les manualment, les centrals poden ésser automàtiques o manuals , i aquestes, de bateria local o de bateria central Segons el seu emplaçament i les seves funcions en la xarxa general, hom pot classificar una central automàtica…
control
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Conjunt d’operacions orientades a supervisar l’estat d’un sistema (vehicle, màquina, procés industrial, etc) per tal de generar-hi, en funció de les desviacions del seu comportament respecte al desitjat, les accions de comandament necessàries per a reduir-ne o anul·lar-ne la desviació.
Quan la captació de la informació de l’estat del sistema, l’anàlisi i la comparació respecte al comportament desitjat, la presa de les decisions pertinents i les accions de comandament per tal d’ajustar-lo són realitzades d’una manera automàtica hom parla indistintament de sistema automàtic automàtica, de sistema amb control automàtic o, simplement, de control automàtic cal no confondre'l, però, amb el comandament automàtic comandament 4, que només és una de les etapes del procés El control automàtic s’acompleix en dues configuracions bàsiques en bucle obert i bucle tancat amb feedback o…
coordinatògraf
Cartografia
Instrument emprat en cartografia per a la referència automàtica de les coordenades geogràfiques.
ecocinèsia
Imitació automàtica de les expressions fisonòmiques, gests, moviments i accions de l’interlocutor.
Mars
Astronàutica
Sèrie de sondes d’exploració automàtica del planeta Mart llançades per l’URSS.
Similars a les sondes Mariner EUA, eren més pesants, amb capacitat d’enviar un mòdul fins a la superfície planetària, però no tenien tanta qualitat telefotogràfica El Mars 2 i el Mars 3 , destinats a Mart, foren llançats pel maig del 1971, i, ja en òrbita al voltant d’aquest planeta, una part de la sonda se separà i descendí fins al sòl la del Mars 2 hi deixà l’emblema de la falç i el martell 27 de novembre de 1971 Ni la part del Mars 2 ni la del 3 pogueren transmetre dades útils, després d’haver aterrat El Mars 4 i el Mars 5 , que foren llançats pel juliol del 1973, amb una missió únicament…
la Culla

Aspecte de la Culla
© CIC-Moià
Masia
Convent
Museu
Antiga masia fortificada del municipi de Manresa (Bages).
Situada en un turó a l’est de la ciutat, ha estat restaurada i convertida en el centre d’interpretació Casa de la Culla dedicat a l’agricultura, la cultura del vi i l’educació ambiental La visita de les diferents estances de la casa, el celler tradicional i els camps de vinya permet conèixer la història de la viticultura al Bages i els processos tradicionals de producció de vi A més, a l’exterior s’ha desenvolupat un projecte d’horts comunitaris amb l’objectiu de fomentar l’organització collectiva, crear espais d’aprenentatge i promoure l’horticultura ecològica a la ciutat Des…
traducció
Lingüística i sociolingüística
Reproducció del contingut d’un text formulat en una llengua en formes pròpies d’una altra llengua.
Sia en la modalitat de traducció literal que intenta la transposició exacta de les idees expressades per cada mot de l’original, sense tenir en compte aspectes estilístics de totes dues llengües, sia en la modalitat de traducció literària que pren en consideració aquestes peculiaritats estilístiques, sia en la modalitat, més moderna, de la traducció automàtica mitjançant ordinadors, en curs d’assaig i amb resultats no prou satisfactoris encara Totes aquestes modalitats han anat plantejant una sèrie de problemes de teoria lingüística de la traducció que posen d’actualitat…
màquina recol·lectora

Màquina recol·lectora de patates de dipòsit basculador
© Fototeca.cat
Agronomia
Nom genèric de les màquines autopropulsades o bé arrossegades o empeses per un tractor, que serveixen per a fer la collita d’algun producte que lleva la terra.
Hi ha diverses menes de recollectores, concebudes i construïdes especialment llevat d’algunes recollectores d’hortalisses per a cadascun dels productes que hom vol recollectar Algunes recollectores, les de tubercles i les de bleda-raves, són anomenades preferentment arrencadores, i unes altres, les de cereals, segadores Les recollectores de blat de moro són proveïdes d’una mena de pinta entre les pues de la qual passen les tiges i les fulles, però no les panotxes, que poden ésser emmagatzemades en la mateixa recollectora o transportades per un transportador de cinta o un altre vehicle Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina