Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
llagosta

Llagosta
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels palinúrids, que assoleix 50 cm de llargada; té les antenes del segon parell llargues i fortes, i les potes del primer parell són marxadores i no tenen pinces, sinó que acaben en una ungla robusta.
Habita a les cavernes de les costes rocalloses, a partir dels 15 m de profunditat, i s’alimenta d’invertebrats marins És pescat amb nanses, i constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia Molt semblants són la llagosta salamenya P mauritanicus i la llagosta verda P regius , de les costes del nord d’Àfrica Als Països Catalans, la pesca de llagostes és gairebé exclusivament illenca, bé que la llagosta obtinguda al continent 9 tones el 1971 assoleix més pes per unitat Els ports que més s’hi dediquen són els menorquins de Fornells i Ciutadella i els mallorquins d’Alcúdia,…
escoliosi

Escoliosi
© Fototeca.cat
Patologia humana
Desviació lateral del raquis, el qual adopta una forma sinuosa.
L’escoliosi estructural —distinta de l’actitud escoliòtica o alteració funcional de la posició de la columna— va acompanyada de rotació i torsió dels cossos vertebrals, que produeixen una deformitat complexa L’escoliosi es produeix durant el període de creixement ossi, s’agreuja en la pubertat i després s’estabilitza L' escoliosi essencial o idiopàtica , d’etiopatogènesi mal coneguda, comença insidiosament i és d’evolució imprevisible un estadi avançat produeix greus deformitats toràciques i alteracions cardiorespiratòries i hematològiques, i pot produir paraplegies secundàries es presenta en…
Rostock
Ciutat
Ciutat del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya.
És situada a l’esquerra del riu Warnow, que aquí comença d’eixamplar-se abans de desembocar a la mar Bàltica El port avançat de Rostock es troba a Warnemünde, a la mar oberta, però el propi de la ciutat pot acomodar vaixells de gran tonatge Ciutat eminentment comercial i una de les principals de la Hansa, començà de declinar en iniciar-se la decadència d’aquesta Important port pesquer i un dels principals centres de construcció naval d’Alemanya Centre d’ensenyament superior Wilhelm-Pieck Universität Rostock, fundada el 1419 Església dedicada a la Mare de Déu, del s XIII,…
Andreu Crespí i Salom
Educació
Història
Política
Pedagog, polític i científic.
Es llicencià en ciències a Barcelona presidí 1920-21 l’Associació Catalana d’Estudiants i collaborà en el periòdic humorístic “L’Estevet” En tornar a Palma 1923 fundà, amb un grup de llicenciats, el Collegi Cervantes, avançat des del punt de vista pedagògic Del 1934 al 1936 ocupà la càtedra de física i química de l’institut de Felanitx El 1931 ingressà al partit socialista i formà part del nucli d’intellectuals Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, etc que influïren en la Casa del Poble, introduint-hi el català com a llengua dels actes públics i fent costat al líder Llorenç Bisbal Fou…
Bernat Guillem de Montpeller
Història
Magnat.
Fill de Guillem VIII de Montpeller i d’Agnès Pel seu casament amb Jussiana d’Entença, filla del senyor de la baronia d’Alcolea, Ponç Hug d’Entença, i neta d’Hug III d’Empúries, fou anomenat també Bernat Guillem d’Entença , denominació que adoptaren definitivament els seus fills El 1227 fou lloctinent de Jaume I a Catalunya Actuà de testimoni del primer testament del rei el 1232 Lluità el 1233 al costat d’aquest al setge i presa de Borriana, on fou ferit El 1235 signà com a testimoni els documents relatius a l’esponsalici de la reina Violant Assistí el 1236 a la cort general de Montsó que…
Robert Geoffrey Edwards
Biologia
Biòleg anglès, pioner en les tècniques de fecundació externa.
Estudià a les universitats de Galles i Edimburg, on es doctorà el 1955 Incorporat a la universitat de Cambridge el 1963, reeixí a transferir embrions de rates d’una femella a una altra, determinà el procés de maduració dels òvuls humans i aconseguí de fecundar-ne in vitro 1969 En collaboració amb Patrick Steptoe, creador de la peritoneoscòpia, el 1977 obtingué òvuls ja madurs que foren sotmesos a fecundació externa i que, implantats dos dies després, donaren lloc al primer infant concebut fora del si matern 1978 Aquestes tècniques, posteriorment difoses, han estat objecte de controvèrsies Amb…
Sant Martí de Granera
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha el primitiu portal tapiat M Anglada El temple parroquial es troba al barri anomenat de l’Església, a un centenar de metres vers ponent de la capella de Santa Cecília Mapa L36-14363 Situació 31TDG217199 MAB Història L’església parroquial de Sant Martí de Granera, com a punt de referència d’un ampli terme, apareix el 1040 en la documentació de Sant Benet de Bages, monestir que posseïa amplis dominis en el seu territori Altres referències del 1068 en endavant en confirmen la continuïtat Avançat el segle XIII hom va renovar l’església,…
Theodor Wiesengrund Adorno
Música
Filòsof, sociòleg, musicòleg i compositor alemany.
Estudià filosofia i música a Frankfurt i composició a Viena, amb A Berg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin, B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc S’exilià als Estats Units durant el nazisme El 1949 tornà a Frankfurt, on ensenyà a la universitat fins que morí La diversitat de camps en què exercí respon a la idea que tant l’art com la ciència i la filosofia mostren aspectes de la realitat irreductiblement diferents i simultàniament vàlids D’això es desprèn una complexitat que el teòric hagué de…
violoncel
Violoncel
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost de la família dels llaüts amb cordal.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual L’afinació…
flogist
Filosofia
Substància hipotètica postulada per Stahl a la fi del segle XVII per explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.
La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una manera lògica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina