Resultats de la cerca

Estudià dret a Deusto País Basc, i es doctorà 1914 amb la tesi Régimen municipal foral valenciano 1926 De nou a València 1916, es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista 1918 Presidí la Cambra de Comerç 1928-30 i intervingué en l’entrada del capitalisme local 1927 en el Banc de València Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians 1929, que presidí fins el 1932 Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat 1934 i…

La base fou un crèdit de 125 milions de pessetes al tresor de Cuba La pèrdua de la colònia capgirà totalment el seu objectiu, que orientà llavors preferentment cap al sector industrial Aquesta activitat el féu promotor i partícip d’empreses com la Companyia General de Tabacs de Filipines 1881, la Sociedad Española de Construcción Naval, la Companyia Transatlàntica, la Societat General d’Aigües de Barcelona , la Companyia de Tramvies de Barcelona, la Societat Espanyola de Carburs Metàllics, la Telefónica i moltes més El 1905 obtingué de l’ajuntament de Barcelona la concessió del seu servei de…

Llicenciat en dret 1957 i doctor en econòmiques per la Universitat de Madrid, amplià estudis a la London School of Economics Fou catedràtic de teoria econòmica de la Universidad Complutense de Madrid 1966-84, i el 1971 s’incorporà al Banco de España , del qual fou director d’estudis 1971-88, sotsgovernador 1988-92 i governador 1992-2000, el darrer abans de la incorporació de l’Estat espanyol a la Unió Econòmica i Monetària Durant els anys en què ocupà aquest càrrec impulsà quatre devaluacions de la pesseta, i participà en l’expropiació de Rumasa , i en la intervenció de Banesto i…

Tercera línia, jugà a la Unió Esportiva Santboiana 2004-09 procedent del Banco Nación argentí, i guanyà dues Lligues 2005, 2006 Formà part de la selecció catalana i de l’espanyola quatre vegades 2004-06

El 20 de desembre de 1874 es constituïa un “ Banco de Descuentos y Préstamos, bajo la denominación de Banco de Tarragona ” Els vint-i-un atorgants de l’escriptura ho feien en aplicació dels acords de la Junta general d’accionistes del banc d’emissió extingit Es devien imaginar que podien tenir problemes pel fet de mantenir el mateix nom i manifesten que “ en el inesperado caso de impedirse el uso de la denominación Banco de Tarragona se sustituirá por la de Banco Tarraconense o por aquella otra que considere conveniente la Junta de Gobierno ” disposició transitòria tercera dels estatuts El…

Fou diputat i senador del partit conservador Intervingué activament en la vida econòmica valenciana fundà i presidí al Banco de Crédito Local 1925, la Companyia Transmediterrània, la Unió Naval de Llevant i el monopoli de petrolis CAMPSA

Molt influït per Giotto en una primera etapa, assimilà aviat la riquesa colorista i la precisió de línies de la pintura de Maso di Banco Les seves obres són a les esglésies i als museus de Florència i Prato

Els promotors Evarist Fàbregas, un banquer d’esquerres Evarist Fàbregas promogué la creació de Fàbregas i Recasens, l’antecessor directe del Banc de Catalunya Jordi Tous, Evarist Fàbregas i Pàmies 1868-1938 , Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1990 Evarist Fàbregas nasqué a Reus el 1868 El seu pare era veler de seda, i la seva mare, teixidora de cotó Pertanyia, per tant, a una família obrera A 12 anys es posà a treballar en una fàbrica, al mateix temps que estudiava A 17 anys obtingué el títol de tenidor de llibres —comptable—, i al cap de quatre anys s’establí com a agent de duanes i…

Les seves obres principals són totes a Milà l’edifici de correus, la seu del Banco di Roma i, sobretot, el gran edifici de l’estació del ferrocarril 1913-31, amb una façana que presenta una gran decoració, d’acord amb el gust futurista de l’autor

Caixes A continuació es presenta la llista de bibliografia utilitzada en la redacció d'aquesta obra o que pot servir com a material de consulta Al marge dels llibres publicats que s'hi relacionen, cal subratllar que la primera font d'investigació han estat les memòries de les caixes i els llibres d'actes de la Junta de Govern o del Consell d'Administració de cada entitat, i la premsa econòmica o general de l'època Alcolea i Gil, S Els edificis de la Caixa d’ Estalvis de Sabadell Una mostra del modernisme català , Fundació Caixa de Sabadell, 1994 Boix i Raspall, JM La Caixa de Pensions per a…