Banc Local de Tarragona (1881-1907)

El 20 de desembre de 1874 es constituïa un “Banco de Descuentos y Préstamos, bajo la denominación de Banco de Tarragona”. Els vint-i-un atorgants de l’escriptura ho feien en aplicació dels acords de la Junta general d’accionistes del banc d’emissió extingit. Es devien imaginar que podien tenir problemes pel fet de mantenir el mateix nom i manifesten que “en el inesperado caso de impedirse el uso de la denominación Banco de Tarragona... se sustituirá por la de Banco Tarraconense o por aquella otra que considere conveniente la Junta de Gobierno” (disposició transitòria tercera dels estatuts).

El banc es creava amb l’actiu i el passiu del banc liquidat. L’objectiu social era el mateix, amb l’excepció de la facultat d’emetre bitllets. Però podien, en canvi, emetre obligacions “al portador por una suma igual al triple de su capital efectivo” (art. 14). Les obligacions es proposaven substituir els bitllets prohibits, fins que els del Banc d’Espanya els fessin fora. El capital era el mateix: 750 000 pessetes.

Una novetat estatutària era l’establiment d’“una caja de ahorros”, o sigui l’obertura d’uns comptes d’estalvi adreçats a la classe obrera i que estaven remunerats.

Lletra de canvi endossada al Banc Local de Tarragona, 1883. Cancel·lat el privilegi d’emissió el 1874, es constituí el que seria el Banc Local de Tarragona.

El Banc de Tarragona es va mantenir amb aquest nom fins el 1880, en què prengué la denominació de Banc Local de Tarragona, que mantindrà. És possible que la Junta de Govern aprofités la facultat que li donaven els estatuts per fer-ho, si la coincidència amb el nom del banc extingit els creava problemes.

L’autor només ha trobat tres balanços d’aquest període, publicats alButlletí Oficial de la Província de Tarragona. Els bancs establerts estaven obligats a fer-ho, i així ho feien el Banc de Reus, el de Valls i el de Tortosa. Però el Banc de Tarragona, al marge d’aquests tres balanços, es limita a publicar la convocatòria anual de la Junta ordinària d’accionistes i prou.

Al final del 1881 el banc, afectat per la “febre d’or”, reformarà els estatuts i farà una ampliació de capital enorme, ja que passa de les 750 000 pessetes a 20 milions, de manera que el nou capital estarà representat per 40 000 accions de 500 pessetes cadascuna. Va fer una primera emissió de 5 000 accions, que va oferir a la subscripció pública i va rebre peticions per 200 859 accions (“Diario de Barcelona”, gener del 1882, pàg. 739). Era època de vaques grasses, de dividends sucosos i d’accions que es mig regalaven als accionistes. L’administrador era Francesc de Paula Bessa, el que havia estat Comissari Regi en la primera etapa del banc. Però els fons propis van quedar molt lluny dels pretesos 20 milions. El capital subscrit era de 15 milions, ja que es mantenien 5 milions en cartera. I pel que fa a les accions subscrites, el desemborsament havia estat només del 10% del seu capital nominal de 500 pessetes. Al final del 1891 la Junta de Govern demanà un desemborsament del 5% “a cuenta del 25% del primer desembolso”, previst per a nou anys abans.

El banc va emetre obligacions al portador. I aquesta vegada el seu volum se situarà al nivell dels fons propis: dues emissions de 750 000 pessetes cadascuna.

Banc Local de Tarragona. Evolució de les principals partides del balanç (en milers de pessetes), 1882-2888.

Els dipòsits estan constituïts per comptes corrents, dipòsits en metàl·lic i la “caja de economías” o llibretes d’estalvis. Tot i que els estatuts del 1874 parlaven de creació d’aquesta caixa, no es posarà en marxa fins el 1880. No hi ha crèdits purs en l’actiu del banc. Només efectes descomptats i lletres al cobrament. Però com que hi ha referències des del 1876 a la concessió de préstecs amb garantia de mercaderies, cal suposar que els crèdits es concedien sota la forma de lletres de canvi.

El banc perd dipòsits i baixa els beneficis al final de la dècada dels anys vuitanta. El 1891, alguns accionistes van demanar una Junta extraordinària per augmentar el nombre de consellers “a fin de impulsar los negocios del Banco” (anunci oficial, 25 de maig de 1891).

El 1907 el banc convocà els seus accionistes per analitzar els resultats de l’any anterior. Ho fa per darrera vegada.