Resultats de la cerca

Això permet la realització de reaccions altrament impossibles i, finalment, la regeneració del grup funcional de partida Aquesta tècnica fou introduïda de forma sistemàtica per DSeebach l’any 1969 i gaudeix de gran aplicació en el camp de la síntesi orgànica Una de les seves aplicacions més clàssiques és la generació d' anions acil , en contra de la reactivitat natural dels grups carbonil, que hom pot aconseguir, entre d’altres mètodes mitjançant l’ús de 1,3-ditians Els processos d’inversió de reactivitat del grup carbonil són comuns en bioquímica, essent realitzats pel coenzim…

Utilitza els mètodes de la ciència i l’enginyeria procurant ésser el menys empírica possible Per al seu estudi i pràctica hom requereix coneixements químics, físics i biològics microbiologia, bioquímica, reologia, termodinàmica, etc És una disciplina relativament recent, malgrat que moltes operacions de tecnologia empírica d’aliments molineria, panificació, obtenció de cervesa, dessecació de carn i peix, etc són molt antigues Les operacions bàsiques en la indústria alimentària poden ésser mecàniques emmagatzemament, pesada, pulverització, tallada, selecció, transferències de…

Els mitjans sòlids que hom utilitza són el paper, pólvores de cellulosa, gels de midó, resines de bescanvi iònic, etc Segons les característiques físiques del sòlid, les separacions són fetes sobre tires de paper, en columnes o en capes primes sostingudes per vidre o plàstic Aquesta tècnica és molt utilitzada en anàlisis clíniques i en bioquímica L’aplicació més important ha estat la separació de proteïnes i altres molècules contingudes al sèrum, a l’orina, al líquid cefalorraquidi, als sucs gàstrics i en altres fluids corporals També ha estat utilitzada per a separar antibiòtics…

Estudià a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i a la Universitat de Califòrnia a San Francisco Catedràtic de bioquímica a la Universitat de Washington, és l’investigador en cap del Laboratori Baker que desenvolupà l’algorisme Rosetta de predicció de l’estructura de les proteïnes  ab initio  L’any 2003 dissenyà una proteïna diferent de totes les existents i, després, en el seu laboratori i gràcies a l’algorisme Rosetta, creà moltes altres proteïnes que es poden utilitzar com a vacunes farmacèutiques, nanomaterials i sensors minúsculs L’any 2024 fou guardonat amb el premi Nobel…

Estudià a la Universitat de Cambridge i al Saint Bartholomew's Hospital de Londres Dirigí els Wellcome Physiological Research Laboratories 1904-14, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre la composició i els efectes del sègol banyut i sobre l’acció de la histamina en el xoc quirúrgic i en l’anafilaxi El 1914 fou nomenat cap del departament de bioquímica i farmacologia del Medical Research Council i, posteriorment, director del National Institute for Medical Research 1928-42 El 1936 rebé, juntament amb Otto Loewi, el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs sobre…

Es graduà en bioquímica a la Brown University de Colorado, i el 1990 es doctorà a Harvard De 1990 a 1994 desenvolupà les seves recerques al Fred Hutchinson Cancer, i de 1994 a 2003 fou professor del departament de biologia cellular de la Universitat de Massachusetts Des del 2003 treballa al Howard Hughes Medical Institute de Worchester, Massachusetts El 2003 compartí amb Andrew Z Fire el premi nacional de l’Acadèmia de Ciències dels EUA en biologia Molecular, i el 2006, ambdós reberen el premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre el mecanisme d’interferència del RNA en la…

Les reaccions de tritiació, que hom efectua generalment amb òxid d’hidrogen i triti THO diluït en aigua, es produeixen amb facilitat, especialment quan les substàncies tractades tenen hidrògens làbils D’altra banda, la tritiació pot ésser portada a terme per reducció amb hidrurs tritiats, com és ara LiBH 3 T, o per hidratació amb THO de composts insaturats La tritiació té una gran importància en bioquímica, per a estudis de biosíntesi, fotosíntesi i metabolisme de fàrmacs Atesa la petita concentració de l’isòtop que hom ateny normalment i la molt baixa energia de la radiació β…

Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl  i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers…

Estudià a Cambridge, on es doctorà 1942, i hi estigué sempre vinculat professionalment Professor de bioquímica, és autor d’importants treballs sobre embriologia i genètica Chemical Embriology , 1931 Biochemistry and Morphogenesis , 1942 En 1942-46 fou director de la Sino-British Science Cooperation Office, càrrec des del qual inicià la seva monumental Science and Civilization in China , començada a publicar el 1954 i de la qual en el moment de la seva mort havien aparegut 16 volums, i que fou continuada per la Needham Research Institute Fou un dels fundadors de la UNESCO i el…

Es traslladà a Israel amb la seva família el 1950 i es doctorà en medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1969 Actualment és professor distingit en la unitat de bioquímica de l’Institut Família Rappaport per a la Recerca en Ciències Mèdiques al Technion, Haifa Israel, on exerceix des del 1980 Al final de la dècada del 1970 i principi de la del 1980, treballà conjuntament amb Aaron Ciechanover i Irwin Rose al Fox Chase Cancer Center de Filadèlfia, als EUA Junts descobriren que en la degradació de proteïnes a l’interior de les cèllules hi té un paper clau la ubiqüitina Per…