Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
hisop

Hisop
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o sufruticosa, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles oblongues i de flors blaves o violades.
Es fa en terrenys àrids i pedregosos, especialment a les muntanyes mediterrànies calcàries Té virtuts antiinflamatòries, expectorants, etc era considerada gairebé com una panacea
Fons de còdexs de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (segles IX-XIII)
Art romànic
L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT conserva, datables entre el segle IX i la fi del segle XIII, noranta-nou fragments de còdexs bíblics, litúrgics i musicals Procedents de diferents arxius parroquials de la diòcesi, la major part foren reutilitzats com a cobertes de manuals notarials, posteriorment recuperats, per la qual cosa es redueixen a un bifoli o simplement a un foli doblegat Tanmateix, hom disposa també d’algunes restes que comprenen quadernets gairebé complets o més nombre de folis A partir dels estudis entorn dels aspectes codicològic, paleogràfic, textual i musicològic…
sodi
Química
Element químic, de nombre atòmic 11, pertanyent al grup Ia de la taula periòdica.
És el més abundant dels metalls alcalins, i fou descobert per H Davy l’any 1807, en estudiar l’electròlisi de l’hidròxid sòdic És el sisè, per ordre d’abundància, dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 2,6% en pes És també abundant en el Sol i en els estels, on ha estat detectat espectroscòpicament mitjançant la ratlla D del seu espectre És un element minoisotòpic, i hom en coneix també sis radiosòtps artificials, amb masses que van des de 20 fins a 26 el 2 4 1 1 Na, amb una vida mitjana de 15…
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…
La Ciutadella i la Barceloneta
Intervenció de la Ciutadella a l’urbanisme barceloní Entre les intervencions urbanes més rellevants del règim borbònic a Barcelona cal esmentar la Ciutadella i la Barceloneta La Ciutadella es començà a construir l’any 1715, amb plànols i sota la supervisió de l’enginyer militar Jorge Próspero de Verboom Va significar l’enderrocament de prop de nou-centes cases de la Ribera, una part molt notable del barri més popular de Barcelona La ciutat va haver de pagar les obres de la nova fortalesa que, més que per a defensar els seus habitants, havia estat dissenyada per a reprimir-los, la qual cosa…
jonça
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de tiges junciformes, de fulles reduïdes a beines basals i de flors blaves.
Es fa en prats secs de la muntanya mediterrània i submediterrània
lli de prat

Lli de prat
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les linàcies, de 6 a 60 cm d’alçada, de fulles linears, de flors blaves i de fruits en càpsula.
Es fa en prats i pedregars
senet de pobre
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia subllenyosa, de la família de les globulariàcies, perenne de 5 a 25 cm d’alçada, de fulles lanceolades o cocleariformes, i de flors blaves aplegades en capítol.
Es fa en prats secs i calcaris de la muntanya mediterrània i de l’estatge montà En medicina popular és emprada com a purgant i diürètic, i contra la incontinència de l’orina
genciana
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gencianàcies, de fulles enteres i generalment ovals, de flors poc o molt campanulades i freqüentment blaves i de fruits capsulars.
La genciana groga G lutea és força alta i té les flors grogues, es fa als Pirineus i l’arrel és emprada per les seves propietats aperitives, amargants, tòniques i estomacals
gasca
Botànica
Mata de la família de les boraginàcies, de 10 a 40 cm d’alt, de fulles oblongues i peloses, de flors roses o blaves i de fruits en aqueni.
Es fa en roquissars calcaris del Pirineu oriental, d’on és endèmica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina