Fons de còdexs de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (segles IX-XIII)

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) conserva, datables entre el segle IX i la fi del segle XIII, noranta-nou fragments de còdexs bíblics, litúrgics i musicals. Procedents de diferents arxius parroquials de la diòcesi, la major part foren reutilitzats com a cobertes de manuals notarials, posteriorment recuperats, per la qual cosa es redueixen a un bifoli o simplement a un foli doblegat. Tanmateix, hom disposa també d’algunes restes que comprenen quadernets gairebé complets o més nombre de folis.

A partir dels estudis entorn dels aspectes codicològic, paleogràfic, textual i musicològic, s’ha determinat que la seva cronologia arrenca de la fi del segle IX. Si bé presenten un notable interès pels elements assenyalats, són realment escassos els que ofereixen alhora una decoració destacable. Es limita a l’embelliment de les caplletres més importants i, excepcionalment, a dues miniatures a tota plana.

Una de les qüestions més difícils per escatir és el lloc concret de realització dels còdexs, tant pel que fa a la tasca de còpia de l’escrivà com a les inicials il·luminades. En algun cas, una indicació específica permet de plantejar alguna hipòtesi, com succeeix amb relació al ms. 19.1, que hom creu originari de les proximitats de Besiers, a través d’una antífona per a la festa del bisbe de la ciutat, sant Afrodisi (foli 7). El criteri general que hem adoptat, no exempt de riscs, consisteix a confrontar l’ornamentació amb la d’exemplars catalans ja estudiats. Les similituds amb obres sorgides d’escriptoris tan rellevants com el de Vic o Ripoll resulten sovint força acusades (vegeu el volum III, pàgs. 734-787 i el vol. X, pàgs. 276-334 de la present obra). Altres manuscrits revelen paral·lels amb l’art de tallers francesos, sobretot de les zones meridionals, amb les quals els contactes i, per tant, els intercanvis culturals sovintejaren. En tercer lloc, la simplicitat cistercenca, evidenciada per la bicromia blau-vermell i la predilecció per traçats abstractes quedà reflectida també en alguns llibres.

Fragments manuscrits dels segles IX-XI

El fragment més antic es troba desproveït d’elements decoratius.(*) Entre els segles IX i X, el ms. 22.1 (missal mixt), a més del seu interès paleogràfic i musical, presenta una “I” trenada (foli 2) en reserva, una “H” i algunes inicials secundàries. Els altres folis del segle X posseeixen també inicials al mini, més o menys oxidat, que en el ms. 22.2 (2 bifolis d’un sacramentari) es completen amb boles o s’encaixen algun cop.(*)

En la transició dels segles X i XI, el ms. 22.16, extret d’un missal plenari, mostra, a més d’inicials al mini i amb boles, dues “I” senzilles, als folis 1v i 2, respectivament.

Caplletres “F” i “P”, amb decoració vegetal i figuració humana i animal, corresponents a unes bíblies (AHAT, ms. F-IV (1) i ms. 18.7).

ECSA - I. Companys

Pel que fa al segle XI, cal ressaltar la introducció d’ornaments zoomòrfics. El ms. 18.7 (1 foli d’una bíblia), conté en el foli 1 una “P” de Parabole Salomonis (120 × 70 mm) dibuixada a la ploma amb perfils i tocs de vermelló i ocre; presenta dos caps de gos oposats que engoleixen una fulla tripartida i l’entrellaç de la panxa de la lletra. Les cintes entrecreuades i els cànids que s’empassen fullatges són propis del repertori iconogràfic i decoratiu de les produccions vigatanes del moment. En el ms. 18.9 (1 foli), hi descobrim una “A”, amb vermelló al fons, també constituïda per un entrellaç. El ms. 22.3 (un foli d’un sacramentari) degué ser copiat seguint un model de Lió, a la segona meitat de la centúria. El recto mostra dues “I” en negre, de traçat barroer; al verso, s’ordenen tres sanefes verticals separant llistats de sants, amb fulles de perfil i una trena, novament molt esquemàtiques. Els ms. 21.3 i 21.5 (un homiliari i un leccionari de la missa) només tenen inicials negres. Són vermelles en els ms. 20.3, 20.4 i 21.3, amb boles en el 20.4 i negres i ataronjades, partides per pals, en el ms. 21.4.

Finalment, un dels exemplars més interessants, el Liber sequentiarum o Prosarium (Lib. 8), apareix estudiat més endavant.

Fragments manuscrits dels segle XII

Caplletres “N” i “S”, un homiliari monàstic (AHAT, ms. E-1 (2)) i un antifoner (AHAT, ms. 20.6), respectivament.

ECSA - I. Companys

Dels 37 fragments del segle XII, el ms. 20.6 (un foli d’un antifoner) sobresurt per una “S” (65 × 65 mm), configurada per dos animals bípedes i de cua de guineu, enroscats sobre ells mateixos i mossegant-se, dibuixats sobre un fons parcialment tallat en aspa, amb les particions en vermelló i groc, (*) i que queden emmarcats per una faixa. El ms. 20.8 (un foli d’un antifoner-responser) exhibeix una gran “P” (210 × 75 mm), de probable influència francesa, traçada acuradament a ploma, amb blau i vermell, encara que molt deteriorada. El ms. 20.12 (un foli d’un antifoner de la missa), proveït d’inicials secundàries dibuixades en vermell o negre, amb boles i realços grocs, conté al recto una “R” negra, amb el pal resseguit per una línia lobulada i amb una altra de central en reserva, a més de dues semipalmetes, ombrejades amb ratllat i animades per tres tocs vermells, boles i una flor de lis de perfil, al tercer traç de la lletra.

El ms. 21.6 (un foli d’un homiliari) només mostra inicials senzilles negres, subratllades amb mini oxidat.

Caplletres “R”, “S”, amb ornaments zoomòrfics i vegetals, que corresponen a un passionari (AHAT, ms. 21.7), un leccionari-antifoner (AHAT, ms. A-l (2)), respectivament.

ECSA - I. Companys

En el ms. 21.7 (un foli d’un passionari) descobrim una gran “R” de Redemptor humani (125 × 85 mm) en negre, contornejat amb vermelló, de pal calat i limitat per dos entrellaços quadrangulars, a base de cintes solcades per dues línies interiors, que es transformen en una beina lobulada i en fulles anusades, ondulants i de puntes recargolades, amb nervis i un cercle puntejats. La finor de la tècnica utilitzada enllaça directament amb l’escriptori ripollès, on són tan freqüents les caplletres creades mitjançant l’entrecreuament de tiges o filets delicats en esquemes de llaceries de tradició mossàrab (les mateixes dels capitells del claustre del monestir de Poblet), (*) manllevades per la miniatura aquitana. El ms. 20.15 (1 bifoli d’un antifoner de la missa), que recull cants per a les setmanes segona i tercera d’Advent, presenta, a més de diverses inicials vermelles, blaves i grogues, la “G” de Gaudete (foli 1v) dibuixada en tinta, amb fulles lobulades que es cargolen entorn de la lletra, amb feixos de ratlles, línies corbes, punts i anellets, sobre un fons esglaonat, segmentat en tres sectors en blau i vermell, alternats.

Caplletres “H” i “G” amb decoració vegetal, que il·lustren un leccionari de matines (AHAT, ms. 21.14) i un antifoner de la missa (AHAT, ms. 20.15).

ECSA - I. Companys

El ms. 21.14 (un foli d’un leccionari de matines), al qual ja hem al·ludit, té inicials vermelles, negres i grogues, com una “H” al foli 1v (70 × 45 mm) en vermell i groc, capçada per un entrellaç cardial tricuspidat, amb palmetes de perfil i un cap de drac engolint la tija que conforma la corba. El ms. E-1 (1) (un foli d’un homiliari) mostra una altra gran “P” de Pascha (155 × 85 mm), en reserva sobre un fons vermell i amb tocs de groc. El pal és calat i coronat per un entrellaç que acaba en un cap de drac i dos lleonets oposats, dins sengles volutes superposades a l’interior de l’ull, cargolets i fulles. El ms. 21.8 (un bifoli d’un epistolari), juntament amb inicials vermelles i negres sense interès, presenta una “K” (foli 2), dibuixada sobre vermelló, reomplerta amb perles ovalades, punts i ratlles i constituïda també per una flor de lis, fulles-ploma i una mena de gota suspesa del pal. En el ms. 22.4 (un bifoli d’un sacramentari) alternen inicials a ploma amb altres en vermell i groc, a la col·lecta. El ms. 22.7 (un bifoli d’un sacramentari) reuneix inicials vermelles i negres, amb éssers fantàstics i fullatges a la col·lecta, com la “C” (35 × 40 mm) del foli 1, originada per un drac amb l’ala i la cua, en espiral, transformades en palmetes. El ms. 11 (un bifoli d’un missal?) que conserva en el foli 1v una “D” (22 × 18 mm) amb fulles cargolades i lobulades, pintada en groc i vermell, (*) porta cosit, en el foli 2, un tros de pergamí amb una “I”, convertida en un lleó rampant dibuixat a tinta, sota fullatges i damunt un fons bipartit en groc i vermell. Del ms. 22.17 (dos bifolis d’un sacramentari), amb inicials vermelles i negres, indiquem, en el foli 1v del primer bifoli, esquinçat, una “D” amb una serp realçada amb vermell i en el foli 2 la “D” de Da nobis fitomòrfica i la de Deus amb un gosset empassant-se dues fulles, sobre vermell.

Caplletra “I” d’un possible missal (AHAT, ms. 11) i caplletra “V” d’un gradual (AHAT, ms. A-8 (1)), ambdós procedents d’Alcover.

ECSA - I. Companys

Els ms. 22.14 (un bifoli d’un sacramentari) i A-8 (1) (dos bifolis d’un gradual), ambdós d’Alcover, revelen un estil comú, relacionable amb el detectat en els manuscrits santescreuins 58, 146, 155, 158 (especialment els folis 159, 162v i 164) i 160, conservats a la BPT, que ens porten a obres sorgides de l’escriptori de Sant Cugat del Vallès i de tallers ultrapirinencs. Es caracteritzen per la cura del traç i la minuciositat dels detalls interiors (reticulat, comes i ratlletes) dels fullatges, que onegen i es retorcen entorn de l’estructura principal de la lletra, amb una aparença digitada, completats amb anells i cargolets. Quant als fons, són policroms, amb juxtaposició de zones de colors vius (groc, vermell i blau), que acostumen a alternar en un camper quarterat en creu.(*) El primer té inicials secundàries simples, vermelles i blaves, i caplletres ornades com una “D” (30 × 45 mm), il·luminada en el foli 1v. El segon fragment presenta inicials de fons vermell com la “P” de Populo del foli 1 o la “V” de Vocem del foli 2v (60 × 60 mm), d’aparença semblant. El ms. E-1 (1) (un foli d’un homiliari) conté una gran “P” (155 × 85 mm), en reserva sobre un fons vermell i tocs de groc, amb el pal calat i coronat per un entrellaç que acaba en un cap de drac i dos lleonets oposats dins dues volutes superposades, a l’interior de l’ull, cargols i fulles. El ms. 18.6 (2 folis d’uns Comentaris als Salms) procedeix de Santes Creus, el qual cal relacionar amb el còdex 13 (quinze folis més de la mateixa obra) de la Biblioteca del Monestir de Poblet. La resta dels manuscrits presenten només modestes inicials de colors.

Fragments manuscrits dels segles XII-XIII

Passem ara a considerar els quatre fragments situables entre els segles XII i XIII. El ms. 20.10 (un foli d’un antifoner) posseeix inicials vermelles amb boles i zones sense pintar. El ms. 20.11 (tretze folis i tres mitjos folis d’un altre antifoner) presenta, com l’anterior i el ms. 11, delicades inicials en vermell i groc. La tècnica, segura i simple alhora, és paral·lela a la descoberta en el ms. 156 de Santes Creus de la BPT i en el ms. 25 del MEV. El ms. 21.11 només té inicials vermelles i negres, igual que el ms. 22.10.

Fragments manuscrits dels segle XIII

Assignem al segle XIII uns trenta-quatre fragments més. Els més humils només tenen inicials secundàries. En el ms. 27-5, del calaix F-4 (1) (un quart de foli d’un leccionari) subsisteix, a la segona columna, la meitat d’una “O” miniada (45 × 25 mm), emmarcada per una faixa vermella tancant un camper groc, amb la configuració calada, el fons violat i fulles en reserva sobre vermell a l’ull; evoca els ms. 59 i 70 de Santes Creus (BPT), per l’enquadrament de la lletra, buidada o trepada, i la combinació cromàtica, amb presència del morat. En el ms. 27.10 o F-4 (2) (mig foli d’un leccionari) només es veu la “F” de Fratres, de color vermell i palmetes de perfil verd (65 × 25 mm), com les que il·lustren, entre molts altres, els ms. 59 i 161 de Santes Creus (BPT). Tres bifolis s. n. de caràcter musical duen inicials de color verd i vermell, blau i vermell i negre, vermell i groc. El ms. 23.4 (quatre bifolis d’un sacramentari) denota la influència de la miniatura cistercenca, tant pel color com per l’ornamentació predominantment abstracta. Les inicials principals són vermelles, blaves i verdes, com la “C” del foli 6, blava, amb tres fràgils volutes vegetals, petites espirals i lobulat en vermell. Les caplletres no es restringeixen a la caixa d’escriptura, sinó que passen a ocupar en algun cas una bona part del marge, reflex de la importància que, en la transició cap al gòtic anà assolint la decoració marginal.

El ms. F-1 (1) (un foli, amb notació musical) revela igualment un canvi compositiu, a favor dels marges, i estilístic, marcat pel linealisme. Sobresurt una “H” (80 × 75 mm), vermella, de pal curt, amb línies en reserva i filigranat, que encercla dos rostres de tres quarts afrontats i un cap de gos a la part inferior, un drac alat a l’ull, fulles i volutes i una “S” (40 × 35 mm), de color vermell i negre. El ms. F-3 (1) mostra una “P” (80 × 35 mm) en reserva i traçada amb estilet, dins un marc vermell, amb l’ull blau omplert per fullatges i el cim del pal bifurcat. En el ms. F-IV (1) (un foli d’una bíblia) hi ha una gran “F” (140 × 70 mm) en reserva i calada, amb els dos perfils de la caplletra enllaçats per tiges formant roleus, de les quals arrenquen fulles ondulants i prènsils, a més de cargolets. El fons de la inicial, vorejada de vermell, és blau, com l’ull, on trobem representats de mig cos i frontalment Elcana, barbat i de proporcions més grans, entre les seves dues dones, cobertes per vels, Penena i Anna, i el seu fill, Samuel, que treu el cap darrere la segona (Pròleg als Reis, I i els cap. 1-2 del mateix llibre). El ms. F-IV (2) (dos folis d’un llibre de missa) té inicials blaves i vermelles, d’acord amb el gust cistercenc, com la “T” de Te igitur clementissime pater (60 × 40 mm). El ms F-IV (3) (un bifoli d’un sacramentari) exhibeix una “D” il·luminada que apareix en reserva, com el marc que la tanca, amb els angles assenyalats, una línia exterior groga i el perfil intern vermell o blau, segons l’alternança del fons dels quatre carcanyols. L’ull és ocupat per una tija enroscada en una doble voluta i fullatges (palmetes frontals i de perfil), sobre un camper en què es combinen novament el blau i el vermell. Quant a la cua, s’ha transformat en un lleonet ocre i blau, que mossega la part superior de l’oval. El ms. F-IV (4) (un bifoli d’un Evangeli) aplega inicials en negre i vermell.

El ms. 24.1 (un bifoli d’un ritual) mostra senzilles inicials vermelles i blaves. En el ms. A-8 (2) (un bifoli d’un antifoner), s’hi veuen, a més d’inicials vermelles, una “F” traçada a la ploma en el foli 2 (65 × 30 mm), que reprodueix un lleó dret sense cua, que engoleix un vegetal puntejat. El ms A-I (1) (un bifoli d’un llibre d’ofici) presenta inicials negres sobre vermell, amb línies paral·leles, com la “O” (30 × 33 mm) del foli 2, en reserva, amb fulles que es cargolen entorn de la lletra i que n’omplen l’ull, dins un marc esglaonat. L’A-I (2) (ms. 6.4, un bifoli d’un leccionari-antifoner, que recull el cant de la Sibil·la) mostra en el foli 1 una “S” un xic deteriorada, en reserva, resseguida per anellets i ratlles paral·leles, amb semipalmetes, nusos, fulles prènsils i fulles-flor, amb l’obertura superior vermella i l’altra groga (52 × 35 mm). Més esvaïts, a causa de la humitat, descobrim dos sectors exteriors blaus, que l’acostarien al ms. 160 de Santes Creus (especialment el foli 82v), de la BPT. El ms. A-I (3) (un bifoli d’un antifoner) conté inicials en vermell i groc, amb boles i semipalmetes, similars a les visibles en el ms. 20.10. El ms. E-1 (2) (un bifoli d’un homiliari monàstic) conserva una “I” de In illo tempore segmentada, mitjançant línies en reserva, en quatre rectangles alternats en blau i vermell, amb lobulat exterior i una “N” (75 × 57 mm) en reserva, dins un marc perfilat interiorment d’ocre i amb les diagonals traçades i que es prolonguen, amb el fons blau i vermell, sembrat d’anellets blancs, que retrobem a la lletra, ornada amb fulles-flor i palmetes prènsils, les quals simulen dos dits agafant les tiges. Aquests recursos decoratius (el tipus de vegetals i els fons puntejats) recorden els ms. santescreuins 155 (foli 1) i 158 (folis 144, 159 i 164) de la BPT. El ms. E-3 (2) (un foli) té algunes inicials vermelles, com la “O” d’Oremus del recto (40 × 40 mm), amb una flor de lis capgirada i amb línies en reserva i lobulat, a l’ull. Finalment, cal recordar que J. Serra i Vilaró catalogà cinquanta folis d’una Dialèctica de Petrus Hispanus (el papa Joan XXI) (ms. 2), on descrigué una caplletra il·luminada amb la representació d’un personatge assegut en actitud expositiva. (ICF-MJVG)

Missal

L’Arxiu Capitular de Tarragona (Lib. 8, est. 4) conserva un missal posterior al romànic, compost entre el final del segle XIV i el principi del XV, amb 34 folis —encara que potser n’hi falten dos al començament—, que fa 25,7 × 19,2 cm. L’important és que entre els folis 3 i 4 hi ha un bifoli de 19,4 × 13 cm de la primera meitat del segle XII, il·luminat amb dues grans miniatures encarades, amb la Maiestas i la Crucifixió. El missal tardà pot haver estat compost per a l’ús de la confraria de Santa Maria i Sant Miquel de Tarragona, pel prevere G. Granell.

El bifoli que ara tractem, més petit que el missal en què es va enquadernar, és la resta d’una obra més extensa que Janini (1980, pàg. 128) identifica amb un Liber sequentiarum o un Prosarium, per bé que no n’hi ha una seguretat total. Tant el primer, que és més antic, com el segon són llibres que contenen cants, mentre que aquí no ens consta que sigui així (Huglo, 1988, pàg. 122-123). Els textos, que va transcriure completament P. Batlle i Huguet (1935, pàgs. 275-276) s’inicien amb Salve rex sabahot victor per secula salve, que Janini va creure que era el núm. 18 157 del repertori hímnic de Chevalier (1897), encara que no coincideixi exactament.

Probablement, el bifoli va ser enquadernat al missal perquè els dos temes que hi figuren són els mateixos que inicialment il·luminen un cert nombre de sacramentaris i, després, missals, amb relació a l’eucaristia. Ja Batlle (1935, pàg. 278) va indicar amb encert la semblança compositiva de la Maiestas amb la d’un manuscrit procedent de Ripoll (ACA, Ripoll, 215, f. 6v). Aquest còdex havia estat classificat dins la primera meitat del segle XII o a mitjan segle, tot i que recentment M.E. Ibarburu (vegeu l’estudi sobre el Còdex de Ripoll dins el vol. X, pàgs 326-327, d’aquesta collecció) el trasllada a la segona meitat de segle. Estilísticament, diríem que aquest bifoli és una mica anterior; no deixa de tenir alguns punts en comú amb alguna de les miniatures de la Bíblia de Roda, però les semblances amb el còdex ripollenc són massa pròximes perquè no hi hagi cap tipus de relació. Amb tot, és de pitjor qualitat i no en devia ser el model. Això fa pensar en una data més antiga per a l’altre còdex o en un model comú per a tots dos. Iconogràficament, procedeix d’antics exemples carolingis, amb la Maiestas en màndorla formada per arcs secants de cercle de menys de 180°, seient damunt d’un tron, beneint amb la mà dreta i sostenint un llibre amb l’esquerra. La situació del tetramorf és tal que idealment tota la composició es podria incloure en un rectangle, com correspondria no només a la il·luminació d’un manuscrit, sinó a la seva enquadernació amb materials més rics, com l’ivori. Amb tot, crida l’atenció que el tetramorf estigui encapçalat per l’àguila de Joan, en comptes de l’àngel de Mateu, però és costum en la miniatura carolíngia, des de la seva presència a l’escola de Tours (F. van der Meer, Maiestas Domini, Roma-París, 1938, pàg. 331), i seguit posteriorment amb una certa freqüència. En l’àmbit català no és habitual, però es troba a l’àrea nord, on hi ha aquesta escola de miniatura tan mal definida fins ara, que té centres de producció probables a Ripoll i Girona, com en l’esmentada Bíblia de Roda (París, BN, Lat. 6, IV, f. 105v.) o l’esmentat còdex de Ripoll. Això donaria suport a un origen d’aquest bifoli en aquella zona. També la reduïda gamma cromàtica emprada, amb un protagonisme de vermells poc intensos i grocs tènues, és comuna a Ripoll, Girona i Roda. La Crucifixió és feta pel mateix miniaturista. No crec que s’assembli a un Evangeliari de Vic (MEV, ms. 15, f. 8v), tal com s’ha proposat (Bohigas, 1960, pàg. 92), alhora que per la lletra s’incloïa al segle XI. Quant a la solució iconogràfica del tema, mancat de tot el que no sigui essencial —Crucificat, Maria, Joan i sol i lluna— és comuna al segle XII (J. Yarza Luaces: Iconografia de la Crucifixión en la miniatura española. Siglos X al XII, dins “Archivo Español de Arte”, XLVII (1974), pàg. 30). La reducció d’aquests últims a caps encerclats no és tan normal, però es troba en algun exemple català tardà, com en un missal de Tortosa (Catedral, ms. 34, f. 73v.). En definitiva, es tracta d’un fragment de còdex l’origen del qual potser es troba a la Catalunya Vella, i que dataria de la primera meitat del segle XII. (JYL)

Bibliografia

Bibliografia sobre els fragments manuscrits

• Capdevila, 1930, VI, pàgs. 295-296
• Mundó, 1930, pàgs. 173-191
• Serra i Vilaró, 1930, pàgs. 300-303
• Anglès, 1935
• Batlle, 1935, pàgs. 273-278
• Bohigas, 1960
• Domínguez Bordona, 1962
• Janini-Ricomà, 1965, pàgs. 217-230
• Janini, 1980
• Millenum, 1989, pàgs. 96-97
• Pallium, 1992, pàgs. 228 i 235.

Bibliografia sobre el missal

• Batlle, 1935, pàg. 278
• Janini, 1980, pàg. 218, núms. 667-668
• Pallium, 1992, pàg. 128, núm. 182.