Resultats de la cerca

Neta de Felip V d’Espanya per part de pare i de Lluís XV de França per part de mare, es casà 1765 amb el fill de Carles III, el príncep d’Astúries Carles Amb el seu marit, Carles IV, fou proclamada reina d’Espanya, el 1788 ambdós abdicaren, a conseqüència del motí d’Aranjuez, pel març del 1808 El mes següent, Napoleó, a Baiona, exigí de Ferran VII la devolució de la corona als seus pares, i aconseguí immediatament la renúncia definitiva d’aquests a favor de Josep Bonaparte Maria Lluïsa, famosa per la seva fastuositat i la seva elegància, immoralitzades pel pinzell de Goya, seguí…

Ordenat d’ordes menors a Sevilla, es llicencià en lleis a Salamanca Per les seves idees materialistes i potser pel fet d’haver participat en una conspiració, hagué de refugiar-se a França 1792 A Baiona escriví Aviso al pueblo español , on convidava els seus conciutadans a unir-se a la Revolució Francesa Formà part d’un comitè espanyol encarregat d’introduir les idees republicanes a l’estat El 1808 tornà a Espanya, com a secretari de Murat, i Josep Bonaparte el féu director de La Gaceta i arxiver del ministeri de l’interior Havent tornat a França 1813, estigué a punt d’ésser…

Conegué Bonaparte al setge de Toló, i obtingué el grau de general a Egipte 1798 Es distingí a Austerlitz Manà l’exèrcit encarregat d’ocupar Portugal 1807, campanya que li valgué el títol de duc d’Abrantes i el nomenament de governador del país Vençut per Arthur Wellesley a Vimeiro 1808, hagué d’acceptar la capitulació de Sintra i evacuar Portugal Lluità a Espanya el 1809 dirigí, unes quantes setmanes, el segon setge de Saragossa, acompanyà Masséna a Portugal 1810-11 i prengué part en la campanya de Rússia Malgrat que ja manifestava símptomes de demència, Napoleó li encarregà el govern de les…

Estudià dret Residí a Madrid des de la dècada del 1780 fins a l’inici del s XIX, on publicà una sèrie de traduccions i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91, que difongueren les idees de l’il-luminisme El 1807 fou nomenat cronista de Palma El 1808 jurà la constitució de Bonaparte en nom de Mallorca, fou secretari d’estat i ministre de l’Interior de Josep I i s’exilià fins el 1814 Tota la seva obra és en castellà i està composta per nombroses traduccions Brisson, Young, Fénelon i Addison, escrits de tipus històric, com uns Apuntes para formar…

Fou secretari 1784 de la Sociedad Económica de Amigos del País de Segovia, de la qual redactà les Actas 1785-93 Escriví una sèrie de memòries econòmiques Sobre la industria 1785 Sobre la economía política 1785 Perjuicios del antiguo sistema de rentas provinciales 1787, amb Vicente Matecón de Arce Sobre la necesidad y justicia de los tributos 1793 El seu pensament, inicialment neomercantilista, acabà essent el millor exponent de l’elaboració del liberalisme econòmic d’Adam Smith al s XVIII a Espanya Parallelament, seguí una carrera administrativa a la secretaria de finances, fins que el 1799…

Serví a l’exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre Fou president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de conspirar contra…

Fill segon del Vell Pretendent Jaume d'Anglaterra , que el creà duc de York poc després de néixer El 1745, arran de la revolta dels jacobites escocesos, anà a París a demanar l’ajut del rei Lluís XV, però el 1747 tornà a Roma, on el mateix any fou creat cardenal amb el títol de York A la mort del pare intentà debades que el papa reconegués rei d’Anglaterra i Escòcia el seu germà, el Jove Pretendent Arquebisbe de Corint 1758 i bisbe de Frascati 1761-1803, el 1803 fou nomenat degà del Sacre Collegi i bisbe d’Òstia i Velletri En morir el seu germà Carles 1788, es proclamà rei de la Gran Bretanya…

Aquesta constitució, que donà nom al període de la història de França comprès entre el 26 d’ocubre de 1795 4 de brumari de l’any IV i el 9 de novembre de 1799 18 de brumari de l’any VIII i creà una república dirigida per la burgesia de negocis, més moderada que la del 1789 Instituí dos consells legislatius, els Cinc-cents i els Ancians 250 membres, que, elegits per sufragi censual en dos graus, tenien, respectivament, la iniciativa de les lleis i les votaven el Directori, format per cinc membres, era elegit pels Ancians entre una llista de cinquanta membres proposada pels Cinc-cents…

Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’…

Els seus membres foren grans mestres hereditaris del Delfinat i vescomtes de Clermont-en-Trièves des del 1340 Bernardin de Clermont fou fet vescomte de Tallart 1494 i adquirí, més tard 1540, el comtat de Tonnerre pel seu matrimoni 1496 amb l’hereva Anne d’Husson Llur fill, Antoine de Clermont-Tonnerre , obtingué 1547 l’erecció de la baronia de Clermont-en-Viennois en comtat El 1571 els comtats de Clermont i de Tonnerre foren erigits en ducat-paria, que no fou registrat al parlament fins el 1775, a favor de Gaspar de Clermont-Tonnerre mort el 1781, vuitè comte de Clermont i mariscal de França…