Resultats de la cerca

Aquest mapa vol mostrar la pluralitat religiosa en els diversos estats del món Necessàriament, aquesta presentació és esquemàtica, per això no s’hi pot veure ni la presència de religions relativament minoritàries, ni els matisos que en alguns casos caldria recollir quan intentem palesar la convivència de diferents religions o confessions I, amb tot, la distribució que presenta ens ajuda a entendre les grans àrees d’implantació religiosa arreu del món vegeu els mapes 32 i 33 Aquesta situació, que aquí es proposa com si fos una fotografia actual, és el resultat de segles d’història…

Folis 1v i 2 del còdex, obra d’Ermemir, realitzada l’any 1061 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 128b, per la seva envergadura, es tracta de 313 folis, l’antic manuscrit XLVII del Catàleg de Villanueva * fou subdividit recentment en dos volums més reduïts, el segon dels quals, el Ms XLVII, 2 o bé Ms 128, b ofereix un cert interès artístic gràcies a la modesta decoració de caplletres D’aquest manuscrit tractarem en el nostre breu comentari És un còdex de 145 folis de 32,2 x 26cm, escrits en lletra carolina, al qual han estat afegits els folis del 128 al 143 que, a causa d’un error,…

Situació Un dels sectors característics d’aquest conjunt d’edificis, possibles restes d’un hàbitat medieval ECSA – A Villaró Aquest conjunt d’edificis, conegut com les Torretes, es troba dalt del turó que hi ha entre el serrat de Maldiscle i Sant Climent de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TGC666938 Per arribar-hi cal prendre un camí que surt de la torre de Sant Climent i travessa el torrent Les cases són al vessant de ponent del serrat Història Les Torretes són un conjunt d’edificis força atípics No tenen pràcticament res a veure amb les construccions pròpies del país La gent de la contrada…

El primer esment de la Febró és de l’any 1163, en què Berenguer de Fornells i la seva esposa Amable bescanviaren amb Arnau de Roma un camp que havien comprat a Bernat Calvet per una parellada de terra que era a la Febró El lloc de la Febró formava part del terme de Siurana i sembla que per aquesta raó es beneficià de la carta de poblament de Siurana de l’any 1153 Per a tenir referències de l’església de Sant Esteve cal esperar fins a l’any 1280, que el rector de l’església de Labrefecz contribuí amb 18 sous i 6 diners a la dècima papal Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de…

Situació Façana meridional de l’església amb la porta d’entrada original i dos grans contraforts tardans ECSA - JA Adell Aquesta església és situada al costat del mas Palou Mapa 34-12291 Situació 31TCG507532 S’hi arriba per una pista d’uns 2 km que surt de la pista principal que des de Gualter segueix el curs del Rialb, uns 100 m abans de la primera piscifactoria que hom troba tot pujant Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular lleugerament apuntat, sense absis diferenciat, per la qual cosa adopta una planta rectangular perfecta, només alterada…

Situació Un aspecte de la masia amb un interessant pany de mur d’època alt-medieval R Viladés Aquesta masia es troba vora l’església de Santa Margarida del Mercadal De manera que per a veure-la cal seguir pel mateix camí que hem indicat per a la capella Aquesta masia figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,3 — y 57,6 31 TCG 933576 Casa Aquesta masia presenta uns trets molt interessants Llàstima que amb els afegitons que s’hi han fet no es pugui veure millor tot el seu parament La part més interessant, sens dubte, és…

De seguida va assolir la categoria d’autèntic best-seller de la poesia en català al País Valencià Segons la confessió del mateix poeta en una nota preliminar de la primera edició, Llibre de meravelles formava part d’un cicle de quatre poemaris titulat Manuscrits de Burjassot i escrit entre la darreria del 1956 i la primavera del 1958 Estellés va manllevar part del títol de la novella de Ramon Llull, Fèlix, o Llibre de meravelles per indicar l’orientació general del poemari, que havia de ser un inventari de les meravelles que trobava en el món de la València capital de postguerra El llibre…

Planteja la dissortada recerca afectiva d’una noia marginada pel seu origen forà L’obra s’ambienta en un poble mariner La protagonista, recollida de petita del naufragi d’un vaixell musulmà, fou batejada amb el nom d’ Àgata Com que en ser rescatada es dirigí cap a una noia uns quatre anys més gran que ella, la Mariona, passà a viure amb la seva família, i, morts els pares, totes dues foren acollides per l’oncle Cinquenes Aquest, preocupat pel bon nom, no consent la relació de Mariona amb Pere Màrtir, un indià d’escassa fortuna que havia seduït bona part de les dones del poble Ella decideix…

Per damunt de la guixenca serra Llarga, els secans guanyen diversitat i ofereixen un aspecte menys monòton que a la plana cerealista d’Albesa-Algerri Jaume Orta Els secans d’Albesa-Algerri i la Figuera 22, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquesta àrea constitueix una excellent mostra de la transició entre els Prepirineus més meridionals i la conca de l’Ebre Dues unitats paisatgístiques ben contrastades es reparteixen en l’espai al nord, les planes i turons que s’estenen al voltant del llogaret de la Figuera, on coexisteix una agricultura tradicional de secà amb…

Situació Torre de planta quadrada situada al carrer de Bonaire, que segurament formava part de l’antic recinte murat ECSA - J Bolòs La vila de Fondespatla és al sud-oest de Vall-de-roures Mapa 30-20 520 Situació 31TBF525216 Des de Vall-de-roures s’arriba a Fondespatla per la carretera TE-302, que es dirigeix a Mont-roig de Tastavins CPO Història El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia El 1188 Fortuny Robert, senyor de Vall-…