Resultats de la cerca
Es mostren 375 resultats
zigofícies
Botànica
Classe de cloròfits integrada per algues unicel·lulars o pluricel·lulars, caracteritzades per l’absència de cèl·lules reproductores flagel·lades.
La reproducció asexual és per divisió cellular, i la reproducció sexual és per conjugació , en la qual cada gàmeta deriva d’un protoplasma cellular, i els zigots, després d’un període de letargia, sofreixen meiosi i originen nous individus El cicle biològic és, doncs, haploide, excepte en el zigot Són quasi exclusivament dulciaqüícoles Comprèn els ordres de les desmidials i de les zignemals
metàstasi calcària
Patologia humana
Formació de dipòsits calcaris i d’altres sals dels ossos, en determinades malalties caracteritzades per remolliment ossi.
esferocarpàcies
Botànica
Família d’hepàtiques de l’ordre de les jungermannials, caracteritzades per la càpsula indehiscent i sense elàters.
Organitzacions Internacionals Catòliques
Aplec d’associacions, de confessió catòlica i majoritàriament laicals caracteritzades per un objectiu apostòlic d’abast internacional.
Són reconegudes i inscrites per la Santa Seu, la qual intervé també en l’aprovació d’estatuts i nomenament de presidents i consiliaris Des del 1927 hom celebra anualment la Conferència de Presidents de les OIC Moltes gaudeixen d’un estatut consultiu davant l’ONU, la UNESCO, la FAO, el Consell d’Europa, etc
El que cal saber de l’arrítmia
Patologia humana
Els trastorns del ritme cardíac o arrítmies cardíaques constitueixen una gran diversitat d’alteracions en la freqüència o en la regularitat, o bé en totes dues alhora, amb què se succeeixen les contraccions del cor Les arrítmies poden ésser molt diverses, segons si s’acceleren o bé esdevenen més lents els batecs del cor, com també segons la regularitat del ritme Les taquicàrdies són arrítmies caracteritzades per una acceleració de la freqüència cardíaca per sobre de 100 batecs per minut Sovint la taquicàrdia és un mecanisme fisiològic que es posa en funcionament en resposta a la necessitat d’…
imina
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades pel fet de tenir en llur molècula el grup funcional =NH.
Si aquest grup va unit a dos radicals monovalents, és una amina secundària si va lligat a dos radicals carbonil, és una imida En el cas més corrent, va lligat a un àtom de carboni i el grup funcional és =C=NH, com en les aldimines R-CH=NH i en les cetimines R-C=NH-R´
aldehid
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
(carbonil unit a un hidrogen).
Segons les regles de nomenclatura de la IUPAC, els aldehids alifàtics RCHO es designen afegint al nom de l’hidrocarbur RCH₃ el sufix -al , tot preservant la n etimològica p ex metà →metà- n -al, i els aldehids amb el grup funcional directament fixat a un sistema cíclic, afegint el sufix -carbaldehid al nom d’aquest Exemples 2-metilbutanal CH₃CH₂CHCH₃CHO ciclopentacarbaldehid Això no obstant, si la molècula conté un altre grup prioritari en nomenclatura, els aldehids es designen amb el prefix formil - Exemple àcid p -formilfenilacètic Quan l’àcid RCOOH porta un nom trivial, l’aldehid RCHO pot…
adiant
Adiant
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de falgueres, de la família de les polipodiàcies, principalment tropicals, caracteritzades per la posició marginal dels esporangis.
El gènere és representat a Europa per l’espècie A capillus-veneris o falzia
al·lucinació
Percepció d’un objecte o d’un estímul extern inexistents, considerats pel subjecte com a reals.
Segons el desordre dels sistemes sensorials hom les classifica en allucinacions acústiques en què hom escolta sons més o menys elementals acúfens i veus que injurien, repeteixen el pensament, donen ordres i, fins i tot, conversen entre si i designen el malalt en tercera persona allucinacions visuals que solen anar acompanyades d’una tonalitat afectiva eufòrica i exultant visions místiques i estats d’èxtasi o apassionada visions eròtiques les més simples fotòpsies són caracteritzades per la percepció de tot el camp visual tenyit d’un color o per l’aparició d’un espurneig en d’…
Antoni Bergnes de las Casas

Antoni Bergnes de las Casas
© Fototeca.cat
Filologia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Hel·lenista i editor.
Estudià filosofia i idiomes, i residí un temps a Londres 1824-25 i 1830 Regentà la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona 1830 i la de llengua grega a la Universitat de Barcelona 1834-75, de la qual fou rector 1868-75 Publicà diverses gramàtiques 1833, 1847 i 1858 i crestomaties de la llengua grega 1847-61 El 1831 creà l’empresa Bergnes i Companyia, en què adoptà l’estètica editorial romàntica i contribuí a difondre autors moderns, sovint traduïts per ell mateix D’aquesta editorial són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina