- Els trastorns del ritme cardíac o arrítmies cardíaques constitueixen una gran diversitat d’alteracions en la freqüència o en la regularitat, o bé en totes dues alhora, amb què se succeeixen les contraccions del cor. Les arrítmies poden ésser molt diverses, segons si s’acceleren o bé esdevenen més lents els batecs del cor, com també segons la regularitat del ritme.
- Les taquicàrdies són arrítmies caracteritzades per una acceleració de la freqüència cardíaca per sobre de 100 batecs per minut. Sovint la taquicàrdia és un mecanisme fisiològic que es posa en funcionament en resposta a la necessitat d’una aportació sanguínia superior, com s’esdevé en el cas d’exercici físic o emocions. En aquests casos no són considerades una veritable malaltia. Però també poden constituir la manifestació d’una altra alteració com és la febre, o bé responen a una malaltia cardíaca.
- Les bradicàrdies són arrítmies caracteritzades per un alentiment de la freqüència cardíaca per sota de 60 batecs per minut. De vegades la bradicàrdia és fisiològica, com en els esportistes, que a causa de l’entrenament aconsegueixen una bona aportació sanguínia amb una freqüència cardíaca molt petita. En altres casos, és deguda a una malaltia cardíaca prèvia, i llavors la freqüència dels batecs es pot situar per sota de 25 per minut, amb la qual cosa l’aportació sanguínia corporal és extremament reduïda.
- Les extrasístoles són contraccions cardíaques avançades que alteren la regularitat del ritme cardíac.
- L’aleteig auricular, la fibriHació auricular i la fibril·lació ventricular es caracteritzen per una acceleració de la freqüència cardíaca i alhora per una irregularitat en la periodicitat de les contraccions de les cambres cardíaques.
- Els bloqueigs constitueixen un endarreriment o bé una interrupció ocasional o permanent de l’impuls elèctric en un segment determinat del miocardi, que altera el ritme cardíac. L’aturada cardíaca constitueix la interrupció de l’activitat elèctrica del cor i, per tant, de la circulació sanguínia. Sense un tractament adequat causa la mort.
- Sovint, les arrítmies són asimptomàtiques o bé només provoquen palpitacions, és a dir, la percepció dels batecs cardíacs. Aquest és el cas en general, quan el trastorn afecta una persona sana.
- Les arrítmies més greus poden causar altres símptomes, com ara mareigs, pèrdua transitòria de la consciència o angina de pit. Igualment, es poden complicar amb trastorns molt greus, com la insuficiència cardíaca aguda o l’infart de miocardi.
- La majoria de les arrítmies lleus no requereixen tractament. En la resta dels casos, aquest es basa fonamentalment en l’ús de diversos fàrmacs, anomenats en conjunt antiarrítmics, que a través de mecanismes diversos poden restablir la normalitat de la freqüència cardíaca i la regularitat del ritme cardíac.
- Les dosis i els horaris de les preses dels medicaments antiarrítmics han d’ésser respectats de manera estricta, tant per garantir l’eficàcia del tractament com per evitar l’aparició d’efectes adversos o d’una intoxicació.
- En alguns casos d’arrítmies cròniques, es procedeix a la implantació d’un marcapàs cardíac. Es tracta d’un aparell senzill, que té la funció de generar i transmetre al cor uns impulsos elèctrics adequats a les necessitats de cada cas concret i de cada moment. Col·locar aquest aparell, el generador del qual és implantat sota la pell del tòrax, és senzill i només exigeix l’ingrés hospitalari durant uns dies per tal de verificar-ne el funcionament i garantir-ne la correcta col·locació. Posteriorment, cal efectuar un control periòdic, per exemple cada sis mesos, per comprovar-ne el bon funcionament i la càrrega de les bateries que, quan es gasten, han d’ésser canviades en una altra intervenció senzilla.
- La por d’algunes persones que utilitzen un marcapàs que hi hagi una fallada del funcionament de l’aparell és injustificada. Així, cal tenir en compte que no hi ha la possibilitat que les bateries s’esgotin de sobte, perquè tenen una durada de 5 anys a 10 i es descarreguen molt a poc a poc, la qual cosa permet advertir el desgast en els controls i planificar-ne el canvi amb molta antelació. Igualment, és injustificada la por a passar sota detectors de metall, com els dels aeroports, ja que la possibilitat que s’alteri el funcionament de l’aparell és remota.
- Les arrítmies més greus, com la fibril·lació ventricular i l’aturada cardíaca, han d’ésser tractades immediatament per prevenir la mort de la persona afectada. El tractament consisteix en l’aplicació d’un corrent elèctric breu, però intens, sobre el tòrax, que sovint permet de restablir la normalitat dels impulsos elèctrics del cor.