Resultats de la cerca
Es mostren 1621 resultats
Enric de Borgonya
Història
Comte de Portugal, fill d’Enric de Borgonya i net del duc Robert I.
Intervingué en la conquesta de Toledo 1085, i es casà, vers el 1094, amb Teresa, filla illegítima d’Alfons VI de Lleó, el qual cedí a ambdós el govern del comtat de Portugal Els almoràvits li arrabassaren Lisboa, Sintra i Santarém Concedí furs a Coïmbra i Guimarães, i fou el pare del primer rei de Portugal, Alfons I
Climent V
Climent V , fragment d’un fresc de Tadeo Gaddi a la capella degli Spagnoli (Santa Maria Novella, Florència)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que prengué Bertrand de Got en ésser elegit papa (1305-14).
Fou arquebisbe de Bordeus 1297-1305 Elegit papa gràcies a l’ajuda de Felip el Bell, fixà la seu papal a Avinyó 1309 Evità un procés contra el seu predecessor Bonifaci VIII, demanat pel rei de França, però cedí a les primeres exigències d’abolir l’orde dels templers, cosa que dugué a terme el concili de Viena
Ricard II de Càpua
Història
Príncep de Càpua i Aversa (1090-98).
Fill de Jordà I de Càpua i Aversa, el succeí menor d’edat, sota la regència materna El 1091 una revolta l’obligà a fugir amb la seva família Tornà al principat el 1098, mercès a l’ajut de Roger de Pulla i de Roger II de Sicília, als quals cedí els seus drets com a sobirà
Societat Filomàtica de Barcelona
Entitats culturals i cíviques
Art
Literatura
Societat literària, científica i artística fundada a Barcelona el 1839 per un grup d’intel·lectuals que es reunia a casa de l’escultor Antoni Rovira i Trias.
La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts Aviat tingué una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents el rector de la Universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions El 1860 es fusionà amb l' Ateneu Català
cercle de Borgonya
Geografia històrica
Cercle format pel Franc Comtat i les províncies dels Països Baixos (Brabant, Limburg, Luxemburg, Flandes, Artois, Hainaut, Holanda, Zelanda, Namur, Anvers, Frísia, etc).
És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola
castell de Torlanda
Castell
Castell del municipi de Conesa (Conca de Barberà), al S del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII
Fortalesa de les Matoses (Masquefa)
Art romànic
Les notícies documentals referents a aquesta fortalesa són escasses El 1193 Guerau d’Alamany cedí al cenobi de Sant Cugat la seva fortalesa anomenada Matoses Aquesta donació fou confirmada pel seu fill Guillem de Cervelló, el mes de desembre del mateix any El 1239 Guillem de Cervelló, successor de l’anterior, ratificarà la cessió que havien fet els seus avantpassats
Isaac Barrow
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i teòleg anglès.
Professor a Cambridge, cedí el lloc al seu deixeble Newton Fundà la biblioteca del Trinity College Fruit dels seus cursos són les Lectiones opticae 1669 i les Lectiones geometricae 1670 Féu importants aportacions al naixent càlcul infinitesimal i a la geometria, i edità Euclides, Arquimedes i Apolloni L’obra Treatise on the Pope's Supremacy 1680 és de caràcter polèmic
Capella del Palau Comtal Menor (Barcelona)
Art romànic
Malauradament, d’aquesta capella no han arribat a l’actualitat prou notícies documentals per tal de resseguir-ne la història L’única referència de què hom disposa és donada per una escriptura datada el 1168, segons la qual el rei Alfons I cedí el Palau Comtal Menor al monestir cistercenc de Santes Creus, els quals hi erigiren una capella dedicada a sant Bernat
Conrad II
Història
Emperador romanogermànic (1027-39), rei de Germània (1024) i d’Itàlia (1026).
Fill d’Enric, comte d’Espira, i fundador de la dinastia sàlica o de Francònia Cedí a Dinamarca la ciutat i marca de Schleswig Aconseguí el regne de Borgonya 1033 contra Eudes II, comte de Xampanya Sotmeté a vassallatge Polònia 1033, de la qual recobrà Lusàcia i Bohèmia 1035 Publicà un edicte a Itàlia 1037 establint la transmissió hereditària dels feus dels varvassors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina