Resultats de la cerca

Llicenciat en dret el 1934, el 1936 ingressà al cos de funcionaris i emprengué una revisió del codi civil Des del 1942 ocupà diversos càrrecs, primer en l’administració britànica i després a l’estat maltès independent 1964 Professor universitari de dret penal 1943-57, fou sempre políticament independent i tingué un paper essencial en la conciliació dels partits Laborista i Nacionalista Nomenat governador general per l’aleshores primer ministre Dom Mintoff 1971, aconseguí el consens per a convertir l’illa en una república el 1974 Aquest mateix any en fou elegit el primer president, càrrec del…

Llicenciada en psicologia, diplomada en magisteri i logopeda, inicià l’activitat professional en l’ensenyament general bàsic a Amposta Membre d’ERC des del 1978, el 1993 es presentà a les eleccions municipals de la capital del Montsià i fou escollida regidora L’any 2000 formà part de la candidatura Entesa Catalana de Progrés al Senat, i obtingué l’acta per Tarragona Tres anys després centrà la seva activitat política a Catalunya i fou elegida diputada al Parlament Fundadora de la Coordinadora contra el transvasament de l’Ebre, al febrer del 2004 fou nomenada consellera d’educació, en…

Fundat el 1976 a càrrec de Jordi Cendra Aguiló, nasqué com a secció d’atletisme del Club Natació Vilafranca Fou constituït oficialment l’any 1984 Va viure la seva màxima esplendor amb la participació en la segona divisió de la Lliga Catalana femenina l’any 1977 L’equip masculí debutà a la quarta categoria i aconseguí l’ascens a la tercera divisió catalana al maig del 1986, on es mantingué dues temporades més Durant els anys noranta cessà l’activitat Fou refundat el 2005 amb el suport del Patronat Municipal d’Esports, recuperant atletes del Penedès que competien en altres clubs També té una…

Es constituí com a partit el 1992, amb seu a Barcelona Aplegà entitats catòliques i tradicionalistes no vinculades a la Comunión Tradicionalista Carlista CTC El dirigent fou Joaquín Albí, si bé la premsa atribuí un lideratge oficiós a JC G exmembre de la primera etapa de Milicia Catalana El BC es definí carlí rival de la CTC i defensor de la “Catalunya española” El març del 1994 afirmà tenir 468 seguidors, xifra, però, probablement allunyada de la seva militància real L’any següent cessà d’actuar per editar Montserrat Revista de actualidad El 1995 el seu local fou assaltat i el BC…

Director de la Universitat d’Arkansas 1939-41, el 1942 fou membre del Congrés pel partit demòcrata i, en 1945-74, senador demòcrata per Arkansas 1945 L’any 1946 elaborà la llei Fulbright act que aplicava el producte de la venda dels estocs de guerra al finançament d’intercanvis culturals internacionals creació de les beques Fulbright i el 1954 s’oposà a la política anticomunista duta a terme pel senador McCarthy President del comitè senatorial per als afers estrangers 1959-74, preconitzà el reconeixement de la Xina Popular i més tard atacà la política nord-americana al Vietnam El 1974 cessà…

Impulsada pels empresaris Bur-gués, Pons i Solbes, prengué el nom de l’artista de circ anglès Thomas Price i fou coneguda amb el sobrenom de Coliseu de les Rondes o, simplement, com el Price Situada a la cruïlla entre la Ronda de Sant Antoni i el carrer de Casanova, fou projectada com una gran sala d’espectacles que també acollí partits de bàsquet, mítings, balls o, més endavant, recitals de poesia L’aforament per a vetllades pugilístiques, de gran èxit durant les primeres dècades del franquisme, ascendia als 4000 espectadors Hi triomfaren púgils com el melillenc Mimoun Ben Alí, Pedro…

Enginyer tècnic, el 1946 ingressà al partit comunista Ocupà càrrecs tècnics en diversos ministeris, i entre 1983-85 fou ministre d’indústria Alcalde de Xangai del 1985 al 1989, impedí que s’hi estenguessin les revoltes que aquest any es produïren en altres ciutats de la Xina Cap de les forces armades i secretari general del PCX des del 1989, el 1993 fou designat president de la República Esdevingué l’home fort del règim a la mort de Deng Xiaoping 1998, i continuà l’orientació d’aquest, mantenint la coexistència entre liberalització econòmica i autoritarisme polític El novembre del 2002 cessà…

Cridat a Xipre pel seu germà l’almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues , fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l’oposició veneciana El 1472 fou ambaixador del rei de Xipre Jaume II prop del papa Sixt IV A la mort d’aquest 1473 esdevingué cap de la resistència contra Venècia —que ajudava la reina Caterina Cornaro—, fins a matar l’oncle de la reina Andreu Cornaro L’ajuda veneciana obligà els conjurats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d’on Lluís intentà en va casar el fill del rei de Nàpols Ferran I, Alfons, amb la reina de Xipre Caterina Cornaro, la…

Aprengué dibuix amb FTremulles i escultura amb Carles Grau El 1771 ingressà a l’escola de San Fernando de Madrid, i estigué a Roma del 1773 al 1780, que fou nomenat director de l’Escuela de Nobles Artes de Granada En la seu d’aquesta diòcesi obrà el sepulcre de l’arquebisbe Moscoso El 1805 passà a ocupar el mateix càrrec a l’escola barcelonina, i cessà en renunciar a jurar l’adhesió a les autoritats napoleòniques Se n'anà a Mallorca, on, entre altres obres, influïdes de neoclassicisme, efectuà treballs a l’església de la cartoixa de Valldemossa En tornar Ferran VII fou reposat en la direcció…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1951, fou membre de la comissió de juristes que redactaren per encàrrec de les Nacions Unides les Regles Mínimes del Procés Penal El 1995 fou nomenat magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, i quan cessà en el càrrec 2000 continuà treballant com a advocat La defensa de l’expresident Jaume Matas en el “cas Palma Arena’’, tot i que la deixà inconclusa, és l’aspecte més mediàtic de la seva carrera professional Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears,…