Resultats de la cerca
Es mostren 704 resultats
Rafael González-Adrio Martínez
Basquetbol
Jugador de basquetbol i metge especialitzat en cirurgia ortopèdica i traumatologia.
Fou jugador del CE Laietà, el RCD Espanyol 1953, el FC Barcelona 1954 i el Real Madrid 1957 Tornà a Catalunya per jugar una temporada al Picadero JC 1958-59 Després fitxà pel Sémolas Espona de Terrassa, de la segona divisió 1962-63 Fou catorze vegades internacional per Espanya i compaginà el bàsquet amb els seus estudis Fou traumatòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on fou pioner en tècniques d’osteosíntesi per a les fractures El 1972 s’incorporà com a traumatòleg del FC Barcelona, on treballà fins el 1991, especialitzant-se en cirurgia del genoll i essent dels primers cirurgians…
Bernat de Casaldòvol
Protofísic del rei i professor de cirurgia i canceller de l’estudi de medicina de Barcelona.
És autor d’una traducció catalana de la Chirurgia de Guiu de Caulhac titulada Inventari o collectori de cirurgia Barcelona 1492, en collaboració amb Jeroni Mas
Antonio Mendoza Rueda
Cirurgià.
Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné i Partagàs , El Compilador Médico 1865 Féu les primeres anestèsies quirúrgiques a Barcelona i fou el principal introductor a casa nostra de la medicina positivista, de laboratori Publicà Estudios clínicos de cirugía 1850-52
Antoni Raventós i Aviñó
Cirurgià.
Estudià medicina a Barcelona i es doctorà el 1892 Amplià estudis amb Salvador Cardenal i treballà amb Pi i Sunyer en el terreny experimental Al costat d’Àlvar Esquerdo, es distingí aviat per l’acurada tècnica operatòria preconitzà les incisions àmplies, la supressió del drenatge en les lesions asèptiques i la raquianestèsia Exercí el seu mestratge a l’Hospital de la Santa Creu Collaborà en els Annals de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya
Josep Queraltó i Jorba
Cirurgià.
Estudià a Barcelona Fou metge militar de l’expedició a Algèria 1775 Tornà a Barcelona i el 1776 passà al virregnat del Plata, on dirigí un hospital militar Fou catedràtic del collegi de San Carlos de Madrid Es féu cèlebre per la seva habilitat a guarir ferides de guerra i, el 1800, fou comissionat per a estudiar les epidèmies de febre groga a Andalusia i publicà a Sevilla uns Medios para que el pueblo sepa desinfeccionar
Ramon Torres i Casanovas
Cirurgià.
Es llicencià a Barcelona 1900 i es doctorà a Madrid 1901 A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica Fou un mestre clínic extraordinari Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya Fou vicepresident del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi Barcelona i president de l’Institut Medicofarmacèutic 1910-12 Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari Català
Joan Iglesias i España
Medicina
Cirurgià.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona i treballà a l’Hospital Militar com a practicant Inicià l’activitat professional arran de la primera invasió de la glànola a Catalunya Del 1836 al 1839 treballà com a primer primer metge dels batallons de la milícia de Barcelona i més tard fou metge de les presons nacionals Arribà a Puerto Rico el 1844 i s’establí a Mayagüez després passà a Añasco i Aguadilla El 1856 el governador de l’illa el destinà a Arecibo, Camuy i un altre vegada a Aguadilla amb la finalitat de combatre una epidèmia de còlera a l’illa El 1866 s’establí a Ponce, on…
Antoni Civat i Arnautó
Cirurgià.
Catedràtic de física experimental al Collegi de Medicina i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí cinc memòries entre 1797 i 1805 En produir-se la invasió napoleònica serví a l’exèrcit francès, on arribà al grau de general de divisió del cos sanitari Fou metge de Josep I Escriví Elementos de matemática o bien sea instrucción a la física experimental 1806 i diverses obres de medicina
Manuel Abat
Militar
Cirurgià militar.
Era amic del metge i filòsof Andreu Piquer Les seves Opera medica foren publicades entre el 1772 i el 1779
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina