Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
societat
Economia
Dret
Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada.
Segons l’objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent Així les principals característiques de la societat anònima SA són una societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte és una societat evidentment capitalista, a diferència de la collectiva, en la qual predomina l’element personal el capital de la societat és dividit en accions la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s’han compromès a aportar tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin els socis…
situacionisme
Arquitectura
Moviment transnacional (Internacional Situacionista) de caire cultural i polític que es desenvolupà entre els anys 1957 i 1972, i que tingué una destacada influència en els esdeveniments del maig del 68 francès.
Entre els seus membres es troben el teòric francès Guy Debord 1931-94, l’artista italià Giuseppe Pinot Gallizio 1902-64, el pintor danès Asger Jorn 1914-73 i l’arquitecte holandès Constant Nieuwenhuys 1921 Destaquen les seves propostes urbanes que combaten els ideals productivistes i utilitaristes de l’urbanisme de la postguerra Els conceptes de deriva o psicogeografia , que tracten de modificar l’àmbit quotidià, s’apliquen a la creació d’un espai “ludicoconstructiu”, fruit d’un nou ordre social basat en la propietat collectiva de la terra i el control democràtic dels mitjans de producció
bel·ligerant
Dret internacional
Dit de l’estat que participa en un conflicte bèl·lic i que és obligat a respectar en la seva actuació les normes internacionals sobre la guerra, aplicat també a les persones que hi intervenen formant part d’un exèrcit regular, enquadrades en unitats sota el comandament d’oficials superiors, i observant les normes regulades pel conveni de la Haia del 18 d’octubre de 1907.
Arran de la Segona Guerra Mundial hom plantejà si havien d’ésser considerades belligerants les forces de la Resistència la qüestió fou tractada a la conferència de Ginebra del 1949, la qual decidí que si era una resistència collectiva en forma de moviment organitzat, que actuava a l’interior o a l’exterior del territori ocupat, calia donar efectivament als seus membres el tracte de presoners de guerra, si ajustaven llur actuació a les condicions imposades a la Haia el 1907 Una situació diferent és la de no-belligerant , que és una forma de neutralitat mistificada
Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions
Associació professional sense ànim de lucre que té l’objectiu de defensar els interessos dels fabricants automobilístics establerts a Espanya.
Fou fundada el 1977, té la seu a Madrid entre els membres associats hi ha Automóviles Citroën, Ford, General Motors, Iveco, Mercedes-Benz, Nissan Motor Ibérica, Peugeot Citroën Automóviles PSA Peugeot Citroën, Peugeot, Renault, Santana Motor, SEAT i Volkswagen Navarra L’associació declara la missió de fomentar el desenvolupament del sector de l’automoció, amb la promoció de la collaboració entre els fabricants associats en els aspectes tècnics, econòmics, socials, financers i en qualsevol altre que contribueixi al progrés harmònic del sector, i de representar i assumir la gestió collectiva…
jurisdicció social
Dret
Ordre jurisdiccional de l’àmbit del dret laboral que inclou aquelles qüestions vinculades a aspectes de les relacions laborals i a matèries vinculades a la Seguretat Social.
Integra els òrgans judicials que coneixen sobre les pretensions promogudes en l’àmbit del dret laboral, tant en la seva dimensió individual com collectiva, i que inclou aquelles qüestions no sols vinculades a aspectes de les relacions laborals entre d’altres, les controvèrsies entre empresaris i treballadors com a conseqüència del contracte de treball sinó també a matèries vinculades a la Seguretat Social i a les impugnacions de les actuacions de les administracions públiques realitzades en exercici de les seves potestats i funcions sobre les matèries esmentades La jurisdicció social es troba…
annalista
Història
Escriptor o redactor d’annals.
En certa manera, hom podria afirmar que una gran part dels historiadors de l’època clàssica —com, per exemple, Tit Livi i Tàcit— usaren unes formes clarament annalístiques A l’edat mitjana, els annalistes treballaren en l’anonimat i de manera collectiva, que donà com a resultat un mosaic d’interpolacions, asincronismes i juxtaposicions Per aquesta causa la identificació dels autors de les obres d’aquest tipus requereix una cura especial i la més afinada crítica La funció annalística restà vinculada, generalment, a institucions civils o eclesiàstiques, però a vegades depengué d’una política…
Moshé Safdie
Arquitectura
Arquitecte israelià.
Des del 1954 resideix a Amèrica, on fou alumne de Louis Kahn Es féu mundialment famós per l' Hàbitat 67 , a l’Expo 1967 de Mont-real El programa consistia en una construcció de dotze pisos capaç per a 158 famílies, realitzada amb elements prefabricats i mòduls sobreposats, intentant un hàbitat fortament individualitzat dins una estructura collectiva Aquesta obra —en la qual collaboraren David Barott i Boulvali— serví de base per a nous projectes d’hàbitat a Nova York i a Puerto Rico També és autor de l’escola rabínica Yeshivat-Porat-Josep 1970, a Jerusalem, i d’escrits teòrics
Louis-Auguste Sabatier
Cristianisme
Teòleg francès.
Professor de dogmàtica a Estrasburg 1868-73, fundà a París l’École Libre des Sciences Religieuses 1877, futura facultat protestant de la Sorbona Fou deixeble d' FEDSchleiermacher i d' ARitschl , n'aplicà el criticisme al dogma cristià, interpretat com l’expressió simbòlica d’una experiència religiosa collectiva subjecta a evolució Influí no sols en el protestantisme liberal , sinó també en el Modernisme catòlic Entre les seves obres cal destacar Esquisse d’une philosophie de la religion d’après la psychologie et l’histoire 1897 i Les religions d’autorité et la religion de l’esprit 1903
Joan Littlewood
Teatre
Directora escènica anglesa.
Les seves idees radicals comportaren tot un seguit de desafiaments al teatre establert i tradicional Fundà a Manchester el grup Theatre Workshop 1945, un intent de teatre popular dirigit a un públic de treballadors El seu mètode de treball, basat en la improvisació i la creació collectiva, té punts de contacte amb els pressupòsits brechtians The Hostage 1958 i Oh, What a Lovely War 1963 són dos dels muntatges més significatius del grup La seva influència sobre tota una generació la del teatre polític dels anys setanta fou decisiva L’any 1994 publicà la seva autobiografia
Grup Tago
Grup artístic format a Mallorca el 1959 entorn de Pere Quetglas —Xam—.
Prengué el nom de l’illa de Tagomago Eivissa L’integraren Francesc Carreño Prieto, JA Ferrero, Francesc Vidal — Fraver —, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M Rivera i Bagur, A Giménez Toledo — Antonio de Vélez —, com a pintors Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors, i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma Representaren la irrupció collectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada figuració El grup es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina