Resultats de la cerca

Cec de naixement, inventà instruments i sistemes per a ensenyar als cecs les primeres lletres i l’escriptura de notes musicals 1832 A partir del 1830 fou organista de Santa Maria de Mataró

Fundador de la secció interplanetària de la Societat Astronòmica Aster Divulgador de temes espacials i submarins, en castellà i en català, publicà La conquista del mundo submarino 1957, La conquista del aire y del espacio 1958, Mito y realidad de los platillos volantes 1967, Presente y futuro de la astronáutica 1974, Marte operación Vikingo 1976, La Atlántida 1977, OVNIS y agujeros negros 1981, etc Practicà el periodisme científic en diverses publicacions Traduí Cossos i ànimes , de Mvan der Meersch 1964

Format a la Universitat de Pisa, fou enginyer de la Mancomunitat de Catalunya i catedràtic de l’Escola Superior d’Agricultura Publicà diversos estudis i un diccionari d’agricultura, així com —en collaboració— un diccionari de zootècnia Fou director del Collegi d’Art Major de la Seda i, a la postguerra, treballà per la recuperació d’aquest sector tèxtil Fou secretari general de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1929 i, després, delegat de l’INLE a Catalunya i les Balears Traduí al castellà i prologà el Diario de Galeazzo Ciano 1946, amb el pseudònim de Fabio Congost El seu llibre…

Format al futbol base del València CF, debutà a la primera divisió el 1984 amb el València, club en el qual jugà, fins el 1998, un total de quinze temporades, 553 partits és el jugador que més cops ha vestit la samarreta valencianista en partit oficial i marcà 107 gols Posteriorment jugà un any al Wolverhampton Wanderers de la First Division anglesa, i una darrera temporada 1999-2000 al CE Castelló, on es retirà Disputà el Mundial d’Itàlia 1990 amb la selecció espanyola Després de retirar-se exercí com a director esportiu de l’Alacant FC, del CE Castelló i també del València CF, del qual fou…

Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842 Creà i dirigí tallers per a la installació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials Habilità el palau reial de Pedralbes 1926, i el rehabilità el 1948, la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929 Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia 1916, Filadèlfia 1926 i de Barcelona 1929

Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid 1845 Fou l’autor de la Universitat de Saragossa 1849 i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es collocà el 1843 aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano Reformà el convent del Noviciado a Madrid 1845 transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf 1852 Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar,…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1941 Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia 1957 amb la tesi Nikolaus von Kues und Raimund Llull Berlín 1961 Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, de Magister i de Schola Lullistica S’interessà especialment per les relacions entre el pensament català i l’europeu del període de transició entre l’edat mitjana i el Renaixement Fou especialista també en Teilhard de Chardin i es dedicà als problemes de frontera entre la teologia i la filosofia, així com als derivats…

És autor o arranjador de sarsueles com Primer jo 1873, Les campanetes 1873, en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano, musicades per Josep Ribera, i Lo somni de la ignocència 1895, amb música d’Urbà Fando Adaptà el vodevil Kikirikí 1887, l’opereta Flor de te 1897, de Charles Lecocq, i les comèdies La torre dels misteris 1876, La casa tranquilla 1879 i La làmpara meravellosa 1894 Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona i fou un dels membres fundadors de l’Associació d’Autors Catalans, el 1885, en un primer intent de contrarestar el monopoli sobre el teatre català exercit per Frederic ↑ Soler…

Vida i obra Format en un ambient familiar catalanista, a disset anys publicà poemes a la revista de Castellar Laietània El 1913 entrà al Diari de Sabadell , que dirigí durant un quant temps Des d’aquí i des de la revista Ars  1914-15 deixà clara la seva voluntat de militar en el noucentisme i l’admiració per Carner, la influència del qual és palesa sobretot en El llibre de les donzelles 1917 Els contactes que mantingué amb Joaquim Folguera li obriren les portes de La Revista , una de les moltes publicacions properes al noucentisme que acolliren la seva collaboració en aquests anys, en què…

Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja  És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta que no s’…