Resultats de la cerca

Collocador sorgit de les categories inferiors dels Bombers de Barcelona, arribà al primer equip i quan aquest es dissolgué fitxà per l’Andorra, on jugà una temporada El 1992 marxà a l’Unicaja d’Almeria, on estigué més de deu anys i aconseguí vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei i tres Supercopes d’Espanya La temporada 2004-05 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou convocat 186 vegades per la selecció espanyola, de la qual fou capità, i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, el Campionat del Món 1998, 2002 i el d’Europa 2003 Li fou concedida la medalla de plata al mèrit…

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Entrà en el món teatral al María Guerrero de Madrid Després de debutar al cinema amb El último húsar 1940 de Luis Marquina, la seva intervenció a Raza 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Francisco Franco, la convertí en una de les estrelles del cinema espanyol de postguerra Fundà la seva pròpia productora, Bosco Films 1950, i dirigí diversos films, entre els quals Segundo López, aventurero urbano 1952, La quiniela 1959, Feria de Sevilla 1960, Occidente y sabotaje 1962, El camino 1963, Los duendes de Andalucía 1965 i El paseíllo 1968 Li fou concedida la…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries entre el 1935 i el 1938, on acabà amb la tesina Assaig de bibliografia d’obres poètiques catalanes publicades a Catalunya des del 1900 al 1925 A partir del 1942 treballà a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretària, lloc que ocupà fins a la seva jubilació Durant el franquisme collaborà en l’organització de moltes activitats clandestines en favor del catalanisme Entre el 1959 i el 1993 elaborà la secció mensual ""Bibliografia catalana recent'' a la revista Serra d’Or , d’intenció exhaustiva Per aquestes tasques li fou concedida, el 1983,…

Estudià el contrabaix amb Josep Vallespí Fou contrabaixista 1948-54 de la cobla La Principal de Girona i el 1956 fundà la Capella Polifònica de Girona, entitat que, a més, dirigí fins el 1990 Fou director de l’Escola Normal i, des del 1965 fins a la seva jubilació el 1985, també del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona El seu catàleg d’obres inclou sobretot sardanes i harmonitzacions de cançons populars catalanes El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya L’auditori de la Casa de Cultura de la ciutat de Girona porta el seu nom

El 1378 passà a Dalmau de Banyuls, senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca El 1653 fou confiscada al seu net sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís mort el 1657, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar però després de la guerra fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte , al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674 El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte mort el 1695, segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa

Es formà musicalment sota el mestratge de Diego de Pontac a la catedral de Granada, on el 1627 consta com a escolà de cant Mestre de capella de Guadix vers el 1637, i de Toledo el 1644, finalment aconseguí aquest càrrec a la catedral de Granada, vacant per renúncia de Pontac el mateix any 1644, bé que oficialment no prengué posició del lloc fins el 6 de febrer de 1645 Continuà en el càrrec fins el 1674, any en què li fou concedida la jubilació Tot i que hi ha constància documental de la seva producció compositiva, i també de la seva salvaguarda per part del capítol de Granada,…

Debutà amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria el 1923 El 1924 Joan Gamper li donà la responsabilitat de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona, de la qual fou delegat fins el 1969 Del 1927 al 1953 exercí d’àrbitre Fou secretari de la Federació Catalana de Rugbi 1928-34 i 1974-83, vicepresident, tresorer, vocal i seleccionador El 1948 li fou concedida la insígnia d’or i brillants del FC Barcelona i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Rugbi El 1972 rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació catalana i el 1984 l’Orde al Mèrit…

La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi fou erigida el 1796 en vicaria in capita en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric Durant el s XIX sofrí un procés de despoblament La cavalleria o baronia d’Orient fou concedida el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre'l a Pere III de Catalunya-Aragó Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor El 1432 passà per compra als Llucos, el 1442 als Numís i, després,…

Els incentius es classifiquen en directes, directament lligats a l’eficiència, i indirectes, lligats a aspectes més globals de l’acompliment, per exemple, la qualitat, la responsabilitat, la destinació a l’estranger expatriats, els viatges freqüents, etc Ambdós poden ser monetaris i no monetaris Els monetaris poden ser de grup, basats en els resultats d’un grup i no en els resultats individuals d’organització, que retribueixen tots els treballadors de l’organització segons els seus resultats, i de producció d’unitats, consistents en una compensació addicional concedida en relació…