Resultats de la cerca

Aristòtil féu de la quantitat la tercera categoria després de la substància i la qualitat i la definí com la natura del que és divisible en elements, cadascun dels quals constitueix una unitat determinada Un dels problemes principals que planteja el concepte de quantitat és el de determinar els límits entre aquest concepte i el de qualitat Kant féu de la quantitat un grup de categories com la unitat, la pluralitat i la totalitat, camí que seguí l’idealisme dialèctic dels postkantians En el pensament contemporani el concepte de quantitat és abordat des…

És un concepte demogràfic associat a la nupcialitat Els indicadors de nupcialitat utilitzats per a identificar els components del mercat matrimonial són les proporcions de solteria, les edats mitjanes al matrimoni i les diferències d’edat entre els cònjuges El concepte ha estat introduït als Països Catalans per la demògrafa Anna Cabré

Aquest concepte fou introduït segurament per ARWallace Actualment, el concepte de “lluita per l’existència” ha deixat de tenir un significat evolutiu, puix que el medi ambient actua seleccionant aquells individus que tenen una descendència més nombrosa que normalment són els més ben adaptats al medi, però no els guanyadors d’una lluita cruenta

Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials” Així…

Des del punt de vista de la teoria sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, representa la superació del concepte del monument com a objecte aïllat, i l’afirmació clara de la necessitat de l’extensió del concepte de “patrimoni arquitectònic” o “monument” al conjunt dels centres històrics de les ciutats, i als ambients urbans en general

En el procés de comunicació entre interlocutors, l’emissor del signe lingüístic, en un procediment onomasiològic, parteix del concepte o significat i cerca el significant que més bé hi correspon El receptor del signe, en un procediment semasiològic, parteix del significant i l’interpreta per arribar al significat o concepte Antigament, fins a MBréal final del s XIX, semasiologia designava el que avui hom anomena semàntica

Sovint hom contraposa funció a substància, en el sentit que la primera comporta un caràcter dinàmic intrínsec, mentre que la segona és més aviat estàtica Tanmateix, hom ha afirmat també que el concepte de funció és el fonament del concepte de substància, i viceversa així, hom considera la funció com a funció d’una substància i la substància com a fruit de conceptualitzar una funció determinada

Modernament, en la filosofia de la ciència hom pot distingir diverses concepcions relatives a la seva definició Per al corrent nomologicodeductiu, és l’enunciat sobre un fet que hom dedueix de la contrastació d’aquest amb diverses lleis generals Per als contextualistes, és un procés de comunicació pel qual hom fa intelligible una cosa a una altra persona Els realistes consideren l’explicació com l’exposició d’enunciats de tipus causal sobre fenòmens Darrerament, hom s’ha centrat també en el problema de la delimitació entre la descripció i l’explicació

Equival, segons els casos, a raça, subespècie o varietat Fou proposat pel botànic francès Alexis Jordan Hom l’anomena també microespècie