Resultats de la cerca
Es mostren 2849 resultats
śvetâmbara
Jainisme
Membre d’una de les dues grans sectes del jainisme, caracteritzada per l’hàbit blanc que porten els monjos i les monges, fet que els oposa als digambara
.
Coneguts ja al s I aC, sembla que la separació definitiva data del concili de Valabhī s VI, en què el cànon śvetâmbara rebé la redacció final
pobre | pobra
Cristianisme
Denominació adoptada pels membres de diverses congregacions religioses i sectes, per subratllar llur condició de pobresa i, sobretot, llur adhesió a l’esperit de la pobresa evangèlica.
Foren coneguts així, especialment, els valdesos valdès, sobretot després de l’escissió vers el 1205, i hom els anomenà a França pobres de Lió a Itàlia pobres llombards
tritil
Química
Radical derivat del trifenilmetà per pèrdua de l’hidrogen del seu únic carboni alifàtic.
Fou un dels primers radicals lliures coneguts, i presenta una estabilitat moderada, a causa de la deslocalització per ressonància de l’electró desaparellat i de la congestió estèrica
cantirer | cantirera
Oficis manuals
Persona que fa o que ven càntirs i altres atuells de terrissa.
Als Països Catalans són tradicionalment coneguts els cantirers de Verdú Segarra De tradició molt antiga, formaven la confraria de Sant Hipòlit des de la fi del s XVIII
ascolíquens
Micologia
Gran grup de líquens que comprèn tots els que procedeixen de la liquenització d’ascomicets.
Gairebé tots tenen com a simbiont fúngic o un pirenomicet pirenolíquens o, els més, un discomicet discolíquens En conjunt, els ascolíquens representen la gran majoria dels líquens coneguts
la Cirera

Panoràmica de la Cirera, agregat a Llorac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a 750 m d’altitud, damunt un altiplà, a la dreta del riu Corb, a recer del castell de la Cirera .
L’església parroquial actual Santa Maria conserva part de la construcció del s XIV És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja
oligosacàrid
Bioquímica
Substància formada per unes poques (10 com a màxim) unitats de monosacàrids, units mitjançant enllaços glucosídics.
Els més coneguts són els disacàrids com la maltosa, la lactosa i la sacarosa i els trisacàrids com la rafinosa Poden ésser identificats i analitzats mitjançant procediments cromatogràfics automàtics
endopolímer
Bioquímica
Biopolímer que s’acumula a l’interior del citoplasma de la cèl·lula que el produeix.
Entre els més coneguts hi ha el glucogen, el midó, els poli-ß-hidroxialcanoats plàstics biodegradables, els polisulfurs dels bacteris fototròfics del sofre, els polifosfats grànuls metacromàtics, o volutina
Antoni Aguilera
Metge.
Exercí a Guadalajara Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor Alcalà, 1569 i uns rudiments de medicina 1571, en llatí
alfabet telegràfic
Conjunt de signes cada un dels quals correspon a una lletra o a un número, prou elementals per tal que permetin de transmetre missatges a distància amb dispositius simples.
Els alfabets telegràfics, coneguts també com a codis telegràfics , poden ésser bivalents o trivalents , segons que constin de dos o tres valors, respectivament El més conegut és l’alfabet Morse
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina