Resultats de la cerca

Segons la llei 5/2001 de fundacions, el registre de fundacions depèn del protectorat de la Generalitat que vetlla per l’exercici correcte del dret de fundació En el registre de fundacions s’ha de deixar constància de la carta fundacional, dels estatuts i dels acords de modificació, del nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors, de les delegacions de facultats i els apoderaments generals, de la constitució, la modificació i l’extinció de fons especials, de la fusió i l’escissió de fundacions, de la pròrroga de fundacions…

Sorgí d’un nucli d’artistes intellectuals integrat també pel crític Antoni Bonet, els pintors Josep Viola i Antoni Garcia i Lamolla, l’escultor Leandre Cristòfol, l’arquitecte Manuel Cases, el filòleg Romà Amperi, l’escriptor Josep Comabella, el periodista Joan Baptista Xuriguera i els fotògrafs Oriol de Martí i Lluís Corbella Afins al surrealisme i a la poètica antiartística, s’interessaren especialment pel cinema, cosa que es reflectí en la publicació d’articles sobretot crítiques sobre films d’avantguarda soviètics, del surrealisme francès o de producció nord-americana, l’…

Migcampista Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1943 procedent del Constància d’Inca, on havia jugat les dues temporades anteriors, però una lesió a l’esquena li impedí debutar amb la samarreta blaugrana en partits oficials Fou cedit temporalment a l’Hèrcules i després al seu equip d’origen, on tornà a jugar en l’etapa 1945-47 Una nova cessió al Gimnàstic de Tarragona li permeté debutar a primera divisió l’octubre del 1947 Jugà 41 partits en les dues temporades 1947-49 abans de tornar al FC Barcelona, la temporada 1949-50, on actuà en 17 partits més Després tornà un altre any…

Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès Hi collaboraren J Carner, JM López-Picó, A Rovira i Virgili, E Xammar redactor en cap, JM Junoy, M Aguilar, R Jori, Alexandre Plana, J Brossa, M de Unamuno, R Pérez de Ayala, RM del Valle-Inclán, etc Publicà també poemes de G Apollinaire i de M Jacob Destacaren les portades d' Apa i els dibuixos de Canals, Colom, Ynglada i Nogués Alguns estudis fixaren la desaparició de la revista al número 157 20 d’abril de 1918, però posteriorment s’ha tingut constància de l’edició fins el número…

Aquesta església es trobava a tocar la ciutat de Vic, a la part de migjorn del pont de Queralb Fou una església vinculada a l’hospital que varen fundar Arnau de Cloquer i Guillem de Vic i era conegut com l’hospital d’Arnau Cloquer L’existència de l’hospital és documentada a partir de l’any 1232, mentre que no teníem constància de l’església de Sant Bartomeu fins el 1242, quan consta que es trobava davant l’hospital que era dedicat a la Mare de Déu i a sant Bartomeu Actualment no roman dempeus cap resta ni de l’hospital ni de l’església, edificis que es trobaven a l’inici del…

El lloc fou donat a poblar el 1191 per Albert de Castellvell, senyor del terme, i el castlà Arnau de Fenollar, a Ramon de Riudoms Formà part, doncs, de la baronia de Castellvell, després dita d’Entença, dins l’extens terme de Tivissa El 1324, com tota la baronia d’Entença, Vandellòs s’integrà al comtat de Prades Bé que segurament el castell és anterior al 1300, no se’n té constància fins el 1350, que l’infant Pere, comte de Prades, deslliurà els veïns de Vandellòs de l’obligació d’ajudar a fortificar Tivissa en canvi de collaborar en les obres de fortificació del mateix castell…

De la capella de Sant Bertran, una de les més importants de les que hi havia a Montjuïc, es té constància documental des de la primera meitat del segle XIV, tot i que algun autor situa el seu origen en temps del bisbe Bertran de Barcelona 1086-1095, al nom del qual s’atribuiria la titularitat de la capella Era situada al costat del Camí Nou de Montjuïc, prop de la barriada de la Fraga, que correspon a l’actual Morrot Eclesiàsticament depenia de l’església de Sant Julià de Montjuïc, la qual, alhora, era sufragània de la de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona Segons una de les…

Estudià al monestir de Montserrat, segons B Saldoni, del 1826 al 1831 Després fou organista dels convents dels franciscans i dels trinitaris a Vilafranca del Penedès El 1838 apareix com a professor de solfeig al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona -llavors Liceo de Montesión- i des del 1847 fou auxiliar de Marià Obiols en les tasques de direcció de l’orquestra del recentment creat Gran Teatre del Liceu Alguns anys més tard consta com a membre del Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès, on, des de l’any 1854, fou director de l’ensenyament musical També hi ha constància…

A partir del 1726 feu les seves primeres aparicions en públic a Venècia Entre el 1728 i el 1730 cantà òpera italiana a Breslau, on escriví àries per al pastitx Merope 1728 Tornà a Venècia el 1732, residí a Bolonya l’any 1735, i el 1739 estigué al servei del duc de Mòdena, presumiblement com a mestre de capella A partir del 1743 s’establí a Alemanya, concretament a Hamburg, i no hi ha constància que tornés a Itàlia La seva última aparició a escena coneguda data de l’any 1746, representant la seva pròpia obra Temistocle Moltes de les seves òperes s’han perdut Les cantates mostren…

Al terme de la Llacuna hi ha constància d’altres capelles i esglésies, com Sant Vicenç o Sant Julià de Rofes, que pel seu titular podrien ser d’origen romànic La manca de dades d’època medieval sobre aquestes no en permet establir la història de manera més precisa CPO En concret, les despulles de la capella de Sant Vicenç, prop de Baltà i del mas la Peça, no són altra cosa que un munt d’enderrocs, envaïts per la vegetació, on sobresurt lleugerament a la banda de ponent un fragment de mur esgavellat, aparellat amb blocs de pedra de mides irregulars, només desbastats i disposats…