Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
pebrassa vermella
Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
cua de cavall
Cua de cavall
Micologia
Bolet de capell grisós o brunenc, de la família de les amanitàcies, amb petites esquames grises, llargament convex, de 6 a 15 cm de diàmetre, cama napiforme, gruixuda, amb un ample anell pendent i volva poc visible.
Tot el bolet presenta alguns reflexos vinosos La carn, blanca, pren també tonalitats vinoses, sobretot a la cama Viu en boscs humits de pins, avets i roures, i és comestible, bé que poc consumit, potser pel perill de confusió amb altres amanites tòxiques
carboner
carboner
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret al principi convex, després en forma d’embut, de color groguenc a bru, però aviat tacat de gris i de negre, com la cama, sobretot a les parts fregades.
Les làmines, que són gruixudes, i la carn, que és compacta i blanca, sofreixen el mateix procés d’ennegriment Viu als boscs, especialment suredes És comestible, però una mica picant
escarlet blanc
Escarlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret de 4 a 10 cm d’amplada, al principi convex i després estès, blanc però sovint engroguit al centre, de superfície llisa i seca, amb làmines blanques, decurrents i espaiades.
La carn és espessa i molt dura Fa olor de fruita Apareix principalment a les rouredes i fagedes
matagent
Matagent
BioImages (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet gros, de la família de les boletàcies, de 6 a 30 cm de diàmetre, de barret hemisfèric o convex, blanquinós i mat, de tubs grocs i posteriorment vermells i de cama curta, inflada i de color vermell i groc.
Es fa en boscs caducifolis i en landes, sobre substrat calcari És tòxic La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum Una característica diferencial respecte dels ceps o surenys comestibles és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l’aire són tòxics Boletus erythropus , el mataparent de cama roja, ben cuit és comestible, però en cas de dubte és millor rebutjar-los
raça paleomelanèsida
Antropologia física
Raça del grup melanoderm els representants de la qual són dolicocèfals, de talla baixa, cabells cresps, cara massissa, lleugerament allargada i més o menys prògnata, arcades superciliars prominents i nas llarg i convex, que ocupa bàsicament Nova Guinea i illes veïnes.
pinetell
Pinetells
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 12 cm de diàmetre, primerament convex i finalment aplanat i deprimit al centre, amb el marge enrotllat, de color vermell ataronjat, amb llistes concèntriques; de làmines adnades i de làtex ataronjat.
Es fa en pinedes De gust exquisit, és molt consumit als Països Catalans És anomenat també rovelló
rovelló
Rovellons
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 15 cm d’ample, primerament convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color vermell vinós, amb taques verdoses, de làmines decurrents i de làtex de color vermell vinós o vermell violaci.
Es fa en pinedes És un dels bolets més apreciats i més consumits als Països Catalans
bola de neu
Micologia
Bolet del grup dels camperols, de la família de les agaricàcies, de mida petita, de barret convex, cobert de fibres radials, de peu molt inflat a la base i de carn d’olor suau, anisada, que vira a bru vers el peu.
És comestible
mosques
orquidàcies (Ophrys lutea)
© Fototeca.cat
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ophrys, de la família de les orquidàcies, caracteritzades pel fet de presentar dos tubercles radicals nus, tenir fulles desenvolupades, oblongues o lanceolades, i fer flors vistoses, amb label patent, enter o trilobat, sovint convex i vellutat.
Les principals espècies són les mosques grogues o abellera groga Olutea , les mosques d’ase o abellera mosquera Omuscifera , les mosques petites Obombyliflora , de fulles ovals i de flors verdoses amb el label petit, bru i vellutat, pròpies de la regió mediterrània, i les mosques vermelles Otenthredinifera , de fulles oblongues i de flors rosades amb el label vellutat i de color groguenc amb una taca bruna vermellosa, pròpies de l’Europa mediterrània