Resultats de la cerca

Neix al vessant occidental de la serralada de Baikal, corre per l' oblast’ d’Irkutsk i la República de Iacútia i desguassa a la mar de Laptev, on forma un ampli delta El cabal mitjà anual a la desembocadura és de 16300 m 3 /s Es glaça entre l’octubre i el novembre i es desglaça entre el maig i el juny Els afluents principals són el N'uja i el Vil’uj, per la riba esquerra, i el Kirenga, el Vitim, l’Ol’okma i l’Aldan, per la riba dreta És navegable des d’Ust'-Kut Els ports més importants són Ust'-Kut, Kirensk, Vitim, Lensk, Ol’okminsk, Iacútia, Žigansk i Bulun Hom hi practica la…

De planta rectangular, les sis columnes helicoidals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a…

El règim és pluviotropical Neix al massís d’Adamaua, al Camerun, flueix vers el nord fins a Garoua, on pren la direcció oest cap a Nigèria, i, a partir de Yola, corre per una gran depressió, fins a la desembocadura Per la vora dreta rep el Gongola a Numan, i per la vora esquerra, el Donga, i desguassa al Níger a Lokoja, on, amb aigües altes, porta de 12 000 a 15 000 m 3 /s La navegació és important, però condicionada pel nivell de les aigües d’agost a setembre és navegable fins a Garoua El Benue serveix com a via d’unió entre la regió del llac Txad i el golf de Guinea Un…

Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats…

La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…

La denominació xarleston és arcaica actualment s’anomena xarles i, en anglès, hi-hat En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Consisteix en dos plats o címbals, generalment de 30 a 36 cm de diàmetre, collocats enfrontats i parallels a terra El plat inferior resta immòbil a uns 80 cm d’alçada, suportat per una tija a l’interior de la qual corre una barreta que emergeix per la part alta i va subjecta al plat superior En pressionar un pedal situat a la part inferior de l’aparell, la barreta baixa i el plat superior…

Neix al peu de l’altiplà calcari de Costwolds Hills, corre vers l’E a través d’una ampla depressió, on forma amples meandres A Oxford rep les aigües dels afluents Cherwell i Abingdon, i després travessa per la Goring Gap l’escarpat cretaci de Chiltern Hills, a la sortida del qual, aigües avall de Pangbourne, entra a l’ample triangle alluvial de la conca de Londres i s’eixampla considerablement en travessar la metròpolis A Teddington comença l’estuari, que té una amplada de 16 km a la desembocadura a la mar del Nord, tocant al banc arenós de Nore Aquest estuari és una…

Neix a l’altiplà de Langres França, i corre cap al N encaixat en les calcàries que formen l’extrem oriental de la conca de París Côtes de la Meuse, entre la Xampanya i la Lorena Passa per Verdun, Sedan i Mézières, i, ja a Bèlgica, travessa el massís hercinià de les Ardenes tallant el rocam en profunds congosts i formant alhora una vall sinuosa A Namur rep el seu afluent principal, el Sambre, i flueix cap al NE mentre recorre la principal conca carbonífera de Bèlgica, i, a Maastricht, on comença el seu sector fronterer, es converteix en un riu de plana i s’endinsa als Països…

Neix prop del pic de Griells, on les capes eocenooligocèniques de la Depressió Central es drecen en contacte amb el Subpirineu, cap a uns 900 m d’altitud Corre seguint la direcció NNE-SSW, conseqüent amb el cabussament dels estrats oligocènics que sostenen la plataforma estructural del Lluçanès, on s’enfondeix a l’eix anticlinal de Terricabres, de 831 m d’altitud, i entra a uns 470 m a l’alt Bages pel NW del Moianès, on denuda les margues i, travessat l’anticlinal de Santa Maria d’Oló, que s’enlaira fins cap als 600 m, contribueix a formar la clotada d’erosió del pla de Bages, on…

A l’W s’aixeca la serra del Migdia el Cavall, 711 m alt i, al S, el tossal Gros 518m, la penya Blanca i el tossal del Port els Fondos i el Toll de Morell representen la part més planera, on corre el riu a uns 100 m alt Fora d’algunes pedreres, l’economia és exclusivament agrària cítrics i horta a les 80 ha de regadiu, i oliveres i ametllers a les 180 ha de secà Hi ha unes 250 ha de pastures o ermàs La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat El poble 289 h agl 2006, tormosins 127m alt és al sector de contacte entre el pla i la muntanya L’església…