Resultats de la cerca

Les Festes del Foc dels Pirineus, com aquesta celebració de les Falles del Pont de Suert, van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO © Consell Comarcal d'Alta Ribagorçana / Manel Pueyo El 2015 les Festes del Foc als Pirineus van aconseguir afegir-se al registre de millors pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial PCI de la UNESCO En aquesta ocasió, el fet diferencial d'aquest reconeixement és que aplega festes de tres estats diferents Andorra, Espanya i França, si bé cal remarcar que una part significativa té lloc a…

Reafirmació dels castellers Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 7 de 9 amb folre durant la diada de Tots Sants a la seva ciutat © Arxiu Castellers de Vilafranca / Toni Soler El món casteller continua vivint la seva època més daurada i, amb els Castellers de Vilafranca com a punta de llança, la seixantena de colles que hi ha en actiu continuen millorant els registres i consolidant-ne la globalització En aquest sentit, cal destacar que la colla vilafranquina va fer una estada a Nova York i que els castells que van aixecar a la ciutat dels gratacels van tenir un gran ressò als…

Celebrada, a l’Orient, en altres moments els siríacs, durant el temps pasqual els bizantins, el diumenge després de la Pentecosta, a Roma té com a origen la dedicació del Panteó, per Bonifaci IV 610, a la Mare de Déu i a tots els màrtirs Sancta Maria ad martyres Aquesta festa fou propagada per tot l’Occident sota Gregori IV 827-844 Dins el costumari cristià la festa de Tots Sants va envoltada d’antigues pràctiques populars i religioses, sovint barrejades amb la diada dels morts, que se celebra l’endemà, però que s’inicia la tarda del dia de Tots Sants amb la visita…

Els curts, d’una durada de 12 minuts, gaudiren d’una distribució comercial que anà més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona Els temes de les cintes eren triats per un consell de redacció El Noticiari rebé el premi especial del jurat Sant Jordi de Cinematografia 1978 i el Ciutat de Barcelona en l’apartat Mitjans de Comunicació Després de seixanta-un números continuà amb el nom de Notícia de Catalunya Els curts, ordenats numèricament, són els següents Coses que tornen Procés electoral 1977, de Josep Maria Forn L’Estatut La Generalitat de Catalunya 1977, de Pere Balañà Autopista B-30 III…

El text fou aprovat per les corts de Cadis per 128 vots contra 24, i fou promulgat per la regència del regne el 19 de març de 1812 diada de Sant Josep, i per això fou coneguda popularment per la Pepa Rompent amb l’Antic Règim, declara que la sobirania resideix en la “nació” Defineix el govern com a monarquia moderada hereditària, declara la religió catòlica com a única religió oficial de l’estat i apunta el propòsit d’establir una divisió administrativa provincial El poder legislatiu és atribuït a les corts amb el rei, l’executiu al rei, i el judicial als tribunals Estableix unes corts…

Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la península Ibèrica, i…

Situació Vista interior de l’església, amb l’entrada de l’absis, únic element romànic que resta en aquest notable santuari marià ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu de la Posa es troba isolat en un lloc eminent, entre Llordà i Isona Mapa 33-12290 Situació 31TCG412656 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Isona a Coll de Nargó Just davant de la cruïlla amb la carretera que condueix a Abella de la Conca surt el camí que en uns 2 km de còmode recorregut porta al santuari JAA Història Les úniques referències documentals que es coneixen d’aquesta ermita és la seva inclusió, a partir del…

En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un Estatut d’Autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’amnistia Els…

Són convocats per mitjà d’un Cartell de premis , que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos les obres que hi aspiren han d’ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades Vives, Bonsoms, Duran i Bas, Larratea, etc o escrites en altres llengües Bonsoms, Larratea, Nicolau d’Olwer, Arnau de Vilanova, etc El nom que duen respon al desig d’homenatjar alguna personalitat del camp humanístic Milà i…

La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home s’homo des be descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons