Resultats de la cerca

Estudià literatura a les universitats de Copenhaguen i de Princeton Estats Units Autor molt prolífic en tots els gèneres, la seva obra reflecteix amb realisme la problemàtica de l’individu en la societat moderna tot destacant-ne els condicionaments socials El 1958 la seva primera novella,  Den kroniske uskyld 'La innocència crònica', en féu un dels autors més destacats de la seva generació De la seva obra cal esmentar també els reculls de poemes Konfrontation 1960, Amagerdigte ‘Poemes d’Amager’, 1965 i Stranden ‘La platja’, 1976 les novelles  Operaelskeren ‘L’amant de l’òpera’, 1966 i Anna…

Estudià violí amb el seu pare, l’organista Josef Neruda El 1852 s’inicià en el violoncel a Brno, instrument què perfeccionà a Varsòvia amb AF Servais 1859 El 1864 s’establí a Copenhaguen com a membre de l’orquestra reial El mateix any fundà la Societat de Música de Cambra, i el 1868, el seu propi quartet de corda Del 1876 al 1879 passà temporades a Londres, i en retornar a Copenhaguen fundà el Quartet Neruda, de gran renom a Dinamarca, amb el qual treballà fins que el 1889 A Rubinstein el trià per a succeir a K Davydov com a professor al Conservatori de Sant Petersburg De nou a Copenhaguen,…

Cursà matemàtiques i musicologia a la Universitat de Copenhaguen, on es doctorà el 1939 amb una tesi sobre J Haydn Parallelament estudià orgue i història de la música Un cop acabats els estudis, inicià una notable carrera com a pedagog Fou professor de la Universitat de Copenhaguen i president de l’Institut de Musicologia Tingué J Haydn com a centre d’interès dels seus estudis musicològics, i la seva tasca exercí una forta influència en les edicions i la recerca posteriors sobre la figura del músic austríac Fou editor general de la Societat Haydn 1949-51, dedicada a la publicació de l’obra d’…

Estudià piano i composició a Pesaro i Roma, i de seguida fou assistent de T Serafin El 1944 debutà a Roma com a director de La Traviata , i entre el 1946 i el 1955 fou director permanent de l’Òpera d’Estocolm, on compaginà el repertori italià amb òperes d’autors escandinaus Del 1955 al 1961 dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Danesa, i després tornà a l’òpera, com a director permanent a Budapest 1961-65 Durant el període 1964-66 dirigí al Carnegie Hall i al Metropolitan de Nova York, on tornà regularment fins el 1968 Des d’aquesta època i fins al 1981 realitzà un gran nombre…

Fill de Guillem Cifré i Figuerola , per qui fou influït, així com per la resta de dibuixants de tebeos de l’editorial Bruguera El 1974 començà les seves collaboracions en revistes humorístiques com El Papus o Matarratos , i posteriorment en publicacions underground   El Víbora , Cairo , etc i també a la premsa diària Avui , La Vanguardia , El Periódico de Catalunya , El Mundo i en publicacions de l’estranger, com ara la revista danesa Staccato El seu dibuix cantellut reforçà un humor surreal i truculent Feu també cartells, portades de discs, etc Publicà diversos àlbums, alguns…

Organitzada per la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, es disputa en la categoria femenina individual La primera edició fou prohibida per la federació espanyola i, per aquest motiu, la competició fou d’exhibició i exclusivament per invitació La federació europea ETBF emeté un permís especial per a cada una de les participants i hi prengueren part les 12 millors jugadores europees juntament amb les catalanes més rellevants del moment Prova homologada per les federacions europea i mundial WTBA, el 2007 s’instituí el Trofeu Samaranch a la millor esportista sub-20 Aplega les millors…

Inicià els estudis musicals a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki i es diplomà el 1963 Posteriorment es traslladà a Nova York, on estudià amb L Persinger violí, J Morel direcció i V Persichetti composició a la Juilliard School El 1965 anà a Aspen per tal d’ampliar els coneixements de direcció amb JW Susskind De retorn a Finlàndia, es feu càrrec de diferents formacions instrumentals, com l’orquestra de l’Òpera Nacional Finesa, de la qual fou director fins al 1968  i la Filharmònica de Hèlsinki 1995-2007 Posteriorment dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finesa 1977-87, i l’Orquestra Simfònica…

S’inicià en la música amb el seu pare, tot i que gran part de la seva formació tingué un marcat caràcter autodidàctic Estudià filosofia i dret Després d’un període a Hamburg 1736-39, fou cridat pel marcgravi Friedrich Ernst von Brandenburg-Culmbach per a exercir les funcions de director musical a la cort El 1740 s’establí a Copenhaguen, on ocupà el càrrec de mestre de capella a la cort del rei Cristià VI i es convertí en un personatge important en la vida musical danesa de l’època En aquesta etapa compongué música vocal religiosa -introduí l’oratori passió en aquell país- i també…

Des de la seva infantesa es relacionà amb els cercles musicals més influents del seu país Després d’estrenar les primeres composicions, el 1862 es traslladà a Berlín, on estudià amb H von Bülow En aquest moment devia ser prou conegut, perquè Wagner el convidà a traslladar-se a Munic L’esclat de la guerra entre Alemanya i Dinamarca el feu abandonar les terres germàniques, i anà a estudiar amb H Berlioz a París Seguint les tècniques orquestrals de Berlioz compongué un Himne de la pau per a gran orquestra, dos orgues, catorze arpes i campanes, estrenat a l’exposició de París del 1867 En morir el…

Estudià música a Moscou i després amplià la seva formació com a cantant a Milà L’any 1957 debutà al Teatre Bol’šoj amb Una vida pel tsar M Glinka i a partir d’aleshores inicià la seva carrera en els escenaris soviètics, amb reeixides actuacions als teatres d’òpera de Leningrad, Kíev i Tbilisi, especialment amb el repertori rus M Glinka, M Musorgskij, N Rimskij-Korsakov, S Prokof’ev Amb la companyia del Bol’šoj cantà òperes de G Verdi, com ara I masnadieri , Don Carlo , al Teatro alla Scala de Milà, l’Òpera de París i el Metropolitan de Nova York Ocasionalment, també interpretà amb èxit el…