Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
Fragment de sarcòfag de Reus (?) a Vic
Fragment de sarcòfag que es creu procedent de Reus, i que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic Institut Amatller d’Art Hispànic Aquesta peça, sembla que procedent de Reus, ja es documenta el 1962 al Museu Episcopal de Vic núm d’inv 5373 Fa 61,5 cm màx exterior × 49,5 cm màx interior És de marbre blanc i caldria datar-la vers els anys 305-315 Es tracta de l’extrem dret d’un sarcòfag tipus lenos o de banyera Conté la representació d’un personatge barbat que vesteix pallium i porta un rotlle a les mans Mira cap a l’esquerra, amb un parapetasma al darrere La seva identificació…
Torre d’en Pinyol o del Prior (Tortosa)
Art romànic
Situació Façana est d’aquesta torre, amb l’antiga porta d’entrada oberta a l’altura del pis principal ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada a tramuntana de la Raval de Jesús, a la riba dreta de l’Ebre, bastant a prop del riu i al nord de la ciutat de Tortosa Mapa 32-19 497 Situació 31TBF907239 Si seguim la carretera C-230 que va de Tortosa cap a la Terra Alta per la riba dreta de l’Ebre, aproximadament a un quilòmetre de la Raval de Jesús, veurem la torre a mà dreta, a uns 200 m de la carretera JBM Història Potser faci referència a aquesta torre un document de l’any 1187 en què Bertran de…
Turó de Vilacís (Castellcir)
Art romànic
Situació Un aspecte de les seves enigmàtiques ruïnes M Anglada El turó de Vilacís és situat a l’esquerra de la riera de Tenes o de Castellcir, a una cota de 789 m sobre el nivell de la mar, prop del mas de l’Antoja, que queda al nord-est del nou poblet de Castellcir Mapa L37-15393 Situació 31TDG304247 S’hi accedeix pel mateix camí que va al castell de Castellcir Cal deixar el cotxe al mas de l’Antoja i agafar tot seguit un corriol molt perdedor vers el nord-oest S’hi arriba aproximadament en deu minuts MAB Història Les ruïnes del turó de Vilacís són un enigma Una tradició local hi situa l’…
Castell de Granyanella
Art romànic
El lloc de Granyanella, 4 km al sud-oest de Cervera, a la riba esquerra del riu d’Ondara, estava inclòs als primers temps de la repoblació dins el terme primitiu de Cervera, del qual es desprengué al segle XI per formar un terme casteller independent Els primers senyors coneguts del castell són els Cervera, que cediren el terme a diversos castlans Els Cervera de Granyanella formaven una línia secundària dels Cervera, iniciada per Berenguer, senyor de Granyanella i Vilagrasseta, mort després del 1127 Castlà o feudatari d’aquest castell devia ésser Ramon d’Anglesola, el qual el 1171 donà a la…
Castell de Miralles (Tremp)
Art romànic
Situació Un aspecte d’un dels fragments de mur més ben conservats d’aquest desaparegut castell ECSA - R Larrègula L’avui despoblat de Miralles és situat a la confluència del torrent de Llastarri amb el barranc del mateix nom, al peu de la serra de Sant Gervàs, aprofitant un petit replà profundament excavat per les encaixades aigües Com el nom indica, l’emplaçament destaca per la seva visibilitat, de manera que a ull nu hom domina tota l’estratègica vall Mapa 32-11251 Situació 31TCG162865 L’accés es fa pel pont de la presa de Sopeira al quilòmetre 109 de la N-230 Després s’agafa el camí de l’…
Necròpoli del Pla de Corregó (la Portella)
Art romànic
Situació Dues tombes excavades a la roca situades al nord-oest de la masia de Corregó ECSA-JR González Aquesta necròpoli és situada dalt de la Serra Noguera, a llevant de Corregó, a la banda oriental del camí que comunica la Portella amb Corbins, tot dominant la Noguera Ribagorçana Mapa 23-14 359 Situació 31TCG061214 Necròpoli Es tracta d’una necròpoli localitzada l’any 1978 per Josep-Ignasi Rodríguez, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que va comprovar l’avís donat per l’encarregat de la finca Corregó, ja que havien estat trobades dues tombes en les obres d’arranjament del camí que passa per…
Torre de l’Alexis (Illa)
Art romànic
Situació Imposant aspecte d’aquesta torre, propera a l’església parroquial, que prengué el nom d’un senyor d’Illa del segle XVI anomenat Alexis Albert ECSA - A Roura Aquesta fortalesa és situada a prop de l’hospital i de la muralla del nord de la vila d’Illa, no gaire lluny de l’església parroquial PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 37’ 12,6” Història Aquesta important torre quadrada fou la torrassa senyorial de la família Illa, probablement sorgida de la branca primogènita de Gualter d’Illa, al qual el comte Guifred de Cerdanya vengué en franc alou, el 5 de desembre de…
Guadagnini
Música
Família italiana de constructors d’instruments de corda.
Lorenzo Guadagnini Piacenza 1695-Milà 1760 fou el primer lutier de l’escola milanesa i el primer d’aquesta família, de la qual hi ha comptabilitzats quinze membres dedicats a la fabricació d’instruments Lorenzo visqué molts anys a Cremona, ciutat on aprengué l’ofici al taller d’Antonio Stradivari, i així ho feia constar en les seves etiquetes Establert a Milà el 1730, construí instruments amb un art depurat seguint el model après a Cremona i aconseguí obres d’alta qualitat i molt apreciades Però fou sens dubte Giovanni Battista ~1711-1786, fill de Lorenzo, el més important d’entre tots i el…
Sant Bartomeu del Torricó
Art romànic
No es coneix cap notícia històrica d’època romànica referent a la parròquia del Torricó, situada ai centre del poble Tanmateix, la seva arquitectura demostra que té l’origen en aquest període L’església de Sant Bartomeu és un edifici molt transformat, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, unit als murs de la nau, sense solució de continuïtat, i coberta amb una volta de canó de perfil semicircular Aquesta és reforçada per vuit arcs torals, dels quals els quatre situats més a llevant arrenquen de pilars adossats als murs, mentre que els quatre situats més a ponent…
Convent de la Mercè, abans Sant Martí (Perpinyà)
Art romànic
Es trobava a la part occidental de la ciutat, a l’Indret de l’antic priorat benedictí de Sant Martí conegut des de l’any 1195, que els mercedaris convertiren en el seu convent l’any 1228 quan s’installaren a Perpinyà Els esmentats religiosos tingueren casa a Perpinyà fins al segle XVIII L’església i el convent han desaparegut totalment APF Aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que avui es conserva a la casa pairal del Castellet de Perpinyà núm 61-1-62 de l’Inventari La Mare, que fa 60 cm d’alçada i 20 cm d’amplada, seu sobre un banc cofre motllurat amb respatller, el dors del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina