Resultats de la cerca

Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-est És un edifici molt tardà, potser del segle XIV, fet, però conservant molts elements propis dels esqumes romànics El sobreaixecament és del final del segle XIV F Tur L’església de Sant Julià és la parroquial de Rabós d’Empordà, situat al vessant meridional de l’Albera, sobre un turó no gaire elevat 106 m d’altitud, vora la riba dreta de l’Orlina La població forma un nucli compacte, agrupat vora l’església parroquial, i els carrers, estrets i força costeruts, presenten generalment un traçat irregular Mapa 220M781 Situació…

Situació El castell, juntament amb l’església, corona el cim d’un turó margós que es dreça sobre la població de Sant Vicenç de Castellet, a l’altra banda de la carretera d’Abrera i a la riba dreta del Llobregat, poc després que les aigües d’aquest riu s’hagin aiguabarrejat amb les del Cardener Long 1°51’08” - Lat 41°39’54” Aspecte que ofereix la torre des del costat nordoriental F Junyent-A Mazcuñan Una vista del conjunt fortficat J Pagans-TAVISA Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Abrera, que mena a Barcelona Després d’haver passat el pont que introdueix a la població de Sant…

Situació Edifici que fou una possessió tradicional dels templers i, més tard, dels hospitalers, traslladat del seu indret originari el 1972 per exigències del traçat de l’autopista A-2 ECSA - J Bolòs La torre dels Frares, coneguda també com l’almúnia dels Templers, és situada al sud de la vila de Fraga, gairebé al límit amb el terme de Torrent de Cinca Mapa 31-16 415 Situació 31TBF773973 Per a arribar-hi des de Fraga cal agafar la carretera N-II en direcció a Mequinensa, i uns quants metres abans d’arribar a l’entrada de l’autopista A-2, hom veu a mà dreta la torre dels Frares JRG Història L’…

Definició La dermatitis de contacte és una reacció inflamatòria que es produeix en la pell a causa del contacte amb unes substàncies determinades La inflamació ocasiona un envermelliment de la zona afectada, sobre la qual es formen vesícules i crostes, i alhora es presenta una pruïja intensa La malaltia és també anomenada èczema de con tacte Hi ha molts especialistes que consideren que ambdós termes, dermatitis i èczema, són sinònims Tanmateix, aquests últims temps hom dóna preferència al de dermatitis, perquè amb el mot èczema es fa referència també a d’altres malalties cutànies en què es…

Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…

Situació i presentació Limita amb Foixà N, Rupià E, Corçà SE, i Madremanya S, Sant Martí Vell W i Flaçà NW del Gironès Comprèn, a més del poble de la Pera, cap de municipi, els pobles de Púbol i Pedrinyà i el veïnat de Riuràs El territori és accidentat pels contraforts nord-orientals de les Gavarres, però té un ample sector central, la vall de la Pera, que és una depressió lleugerament ondulada, drenada per la riera de la Pera, que aflueix al Ter per la dreta, ja dins el terme de Flaçà La riera de Púbol i altres petits torrents formen part de la seva reduïda conca Els turons més alts, a l’W,…

La geografia Cap de comarca, la Bisbal d’Empordà Hom l’anomena popularment l’ Empordanet La part plana de la comarca és essencialment la depressió de l’Empordà, formada per la conca baixa del Ter i gairebé tota la del Daró consta d’un sector d’aiguamolls llaunes , que rebutjaren el poblament fins a la colonització arrossera, i dels fondals de l’interior Una fossa tectònica enllaça aquesta plana amb la badia de Palamós el corredor de Palafrugell, seguit per la riera d’Aubí Una altra fossa, més petita, enllaça la depressió de la Selva amb el port de Sant Feliu de Guíxols la vall d’Aro Dins la…

Situació Presideix, des de la vall més profunda, les serralades subbètiques i prebètiques valencianes més elevades El terme és tancat per les serres del Montcabrer i la Mariola 1389 m al N, Biscoi i l’Ombria 1100 a ponent, la serra del Carrascar d’Alcoi 1352 i la serra dels Plans 1252 al S i l’Ull del Moro a l’E, i forma una vall, ramificada i transversal a les complicades serres, en part reblerta de materials miocènics En aquesta vall aflueixen, des de ponent, el riu Polop —una de les branques originàries del riu d’Alcoi o Serpis —, que entronca amb el Barxell, que, com el barranc del Cint,…

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…

Situació i presentació Limita al S amb els municipis de Sant Julià del Llor i Bonmatí i la Cellera de Ter, a ponent amb el de Susqueda, a llevant amb el municipi gironí de Sant Martí de Llémena i al N amb els municipis de Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles, pertanyents a la comarca de la Garrotxa S'estén per la vall baixa de la riera d’Amer o riu Brugent o Rebrugent, que en entrar a la Selva forma la vall d’Amer, d’acusat caràcter volcànic, entre els darrers contraforts de les Guilleries els vessants orientals del pla de Sant Martí Sacalm i un sector molt planer obert vers la…