Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
Pau Bertran i Bros

Pau Bertran i Bros
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Folklorista i poeta.
De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…
, ,
Altres modificacions i trastorns en el climateri
Per bé que ja han estat esmentats els trastorns que amb major freqüència causen alteracions més notables en el climateri, en aquesta època també es poden produir altres modificacions corporals que representin algun grau de molèstia per a la dona Per exemple, poden esdevenir-se canvis a les cordes vocals, que causen una minva en els registres alts de la veu, o bé que les mames perdin la turgència, es facin menys consistents i pengin Altrament, també hi ha una relació entre el dèficit d’hormones femenines i un augment en la incidència d’ arterioesclerosi , trastorn caracteritzat pel dipòsit de…
El que cal saber de la síndrome nefròtica
Patologia humana
La síndrome nefròtica és un trastorn caracteritzat per la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, o edemes, l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, o proteïnúria massiva, i la davallada del nivell de proteïnes en la sang, o hipoproteïnèmia La síndrome nefròtica pura, que es presenta sense d’altres alteracions, és especialment freqüent en els infants de 2 a 6 anys d’edat, i es produeix per causes desconegudes El principal símptoma que correspon a la síndrome nefròtica és la formació d’edemes, la qual cosa produeix una tumefacció pàllida i tova en diverses parts del cos,…
La Tène
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la part oriental del llac de Neuchâtel, Suïssa.
Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació de l’època de…
Josep Maria Pericas i Morros
Arquitectura
Arquitecte.
Visqué a Vic fins el 1889, que la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià a l’escola d’arquitectura 1898-1906 i acabà la carrera amb Rafael Masó , amb qui mantingué una intensa relació durant tota la seva vida professional Quant a concepció de la forma i tractament dels materials dins l’arquitectura catalana, el seu punt de partença fou Antoni Gaudí , a la influència del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu món formal hi estigui en contraposició En les seves obres es pot apreciar una influència medieval, especialment romànica, així com una altra de procedent de l’…
Les alismàtides
Aquesta subclasse comprèn unes 500 espècies d’herbes aquàtiques o d’indrets aigualosos, amb el sistema vascular poc lignificat, sovint molt reduït, amb tràquees molt primitives o sense Les fulles són simples i correntment presenten una beina basal Les flors solen ésser en general petites i inconspícues en els grups més primitius són trímeres, amb tres sèpals i tres pètals, però arriben a donar-se casos d’atròfia completa El nombre d’estams pot variar, d’un de sol a molts, i algunes vegades hi ha poliàndria També hi pot haver d’un a molts carpels, lliures, amb l’ovari súper o bé enfonsat en el…
Jaume Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador i monjo.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Daniel Finestres Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet Fou autor de la Historia del Real Monasterio de Poblet , un encàrrec de l’abat Francesc de Fornaguera del qual l’any 1746 aparegué el primer volum L’obra completa i definitiva es compon de cinc volums, apareguts entre el 1753 i el 1765, i es reedità entre els anys 1947 i 1949 L’objectiu principal del treball fou aportar documentació que demostrés que el cenobi de Poblet era anterior al 1153, ja que en aquell moment tingué lloc un plet entre Poblet i Santes Creus sobre l’…
motor dièsel

Secció d’un motor dièsel d’injecció directa (a l’esquerra) i esquema del seu funcionament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
La compressió augmenta la temperatura de l’aire fins a uns 900°C, per la qual cosa el combustible, que entra vaporitzat mitjançant la injecció , s’inflama espontàniament Els motors dièsel poden funcionar amb cicles de dos temps i de quatre, idèntics als dels motors d’encesa per guspira La diferència més notable entre els motors dièsel és la forma en què el combustible i l’aire són barrejats En un motor amb injecció directa el combustible és injectat dins el cilindre, on la part superior del pistó, proveïda d’un buidat, constitueix una cambra de combustió El broquet d’injecció ha d’ésser…
art aragonès
Plat de ceràmica aragonesa de Muel (1600)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Aragó, a partir de la seva formació històrica.
El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del segle XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al segle X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de Saragossa, enriquit…
Antoni Costa
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà l’Escola Pia el 1738 Ensenyà en els collegis de Balaguer, Mataró, Igualada, Solsona 1771 i Moià 1748-60 S'inicià en el magisteri impartint la classe d’escriure i aritmètica era un molt bon callígraf com ho demostren les actes del capítol provincial de 1771 que redactà A Moià, on residí força anys, ensenyà filosofia i teologia als júniors escolapis també els donà lliçons de matemàtiques, fet que mostra que els escolapis a meitat del segle XVIII ja s’inclinaven per les ciències El capítol provincial del 1753 el nomenà membre de la comissió per a redactar un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina