- La síndrome nefròtica és un trastorn caracteritzat per la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, o edemes, l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, o proteïnúria massiva, i la davallada del nivell de proteïnes en la sang, o hipoproteïnèmia.
- La síndrome nefròtica pura, que es presenta sense d’altres alteracions, és especialment freqüent en els infants de 2 a 6 anys d’edat, i es produeix per causes desconegudes.
- El principal símptoma que correspon a la síndrome nefròtica és la formació d’edemes, la qual cosa produeix una tumefacció pàl·lida i tova en diverses parts del cos, principalment als turmells i la cara, sobretot a les parpelles.
- Sempre que es presentin edemes cal adreçar-se al metge per tal que efectuï els exàmens necessaris, que, en el cas d’una síndrome nefròtica, demostren una pèrdua massiva de proteïnes amb l’orina i una davallada dels nivells de proteïnes en la sang.
- Si hom hi aplica el tractament adequat, els símptomes originats per la síndrome nefròtica pura remeten al cap d’alguns dies, i en general sol guarir sense complicacions, per bé que cal continuar el tractament durant un període de temps prolongat.
- Un cop acabat el tractament, cal de vegades efectuar controls regulars de les proteïnes en l’orina que es poden realitzar a casa mateix amb unes tires reactives que venen a la farmàcia. Quan la reacció efectuada sigui positiva, cal adreçar-se al metge per tal que indiqui les mesures oportunes.
- En els adults, la síndrome nefròtica sol ésser deguda a una glomerulonefritis o bé una malaltia general que ha afectat el ronyó, i sovint es presenta a més acompanyada d’altres alteracions com ara augment de la pressió arterial o emissió de sang amb l’orina.