Resultats de la cerca
Es mostren 324 resultats
Santa Maria de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
La vall de Castellbò, segons els documents consultats datats entre els segles X i XII, estava densament poblada si més no, s’hi documenten un gran nombre de viles i “ vilullas ”, la major part de les quals apareixen en la relació de llocs, poblats o despoblats, que integraven la vall de Castellbò al final del segle XV i que foren recollits per Pere Tragó en la redacció del Spill de totes les coses del Vescomtat de Castellbó , redactat l’any 1519 La primera menció de la vall de Castellbò és de l’any 941, en una venda de dos canemars situats a la vall de Castro Leonis El nom de…
feijoa
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva perenne, de la família de les mirtàcies, de fulles el·líptiques, densament pubescents pel revers, de flors vermelles i blanques, que és originària de l’Amèrica del Sud i conreada en jardineria.
perlina blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, subllenyosa, densament llanosa, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles sèssils, oblongues i crenulades, i de flors grogues disposades en capítols globosos.
Creix exclusivament en dunes i platjes marítimes És planta remeiera emprada com a depurativa i contra la gota
suassana
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de 10 a 40 cm d’alçada, densament i finament pubescent, de fulles orbiculars pinnatífides i de flors purpúries o roses, amb els pètals emarginats.
Creix en vores de camins, erms, etc
pèl caní

pèl caní
Kenraiz (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 30 cm d’alt, glabra, densament cespitosa, de fulles filiformes, rígides i glauques, i d’inflorescències unilaterals, primes i una mica violàcies, amb espícules sèssils.
Forma prats densos als Pirineus i en altres altes muntanyes sobre sòl àcid
Les timeleàcies
Timeleàcies 1 Matapoll Daphne gnidium a fragment d’una branca amb la inflorescència terminal x 0,5 b detall d’una flor amb els quatre estams superiors x 3 c flor amb el periant obert per a mostrar dues rengleres d’estams i el pistil, seccionat x 3 2 Bufalaga hirsuta Thymelaea hirsuta a fragment d’una branca x 0,5 b glomèrul de flors densament recobert de pèls x 3 c periant d’una flor funcionalment masculina, obert per a mostrar els estams i el pistil rudimentari x 5 d flor femenina, amb pistil i sense estams x 5 3 Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria a aspecte general d’…
Cogullada fosca
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Abellerol
L’abellerol Merops apiaster és un dels ocells més bonics de la nostra avi fauna i, alhora, molt pintoresc, tant pels colors del plomatge, pels seus nius sovint simples forats en un marge, com per la seva preferència alimentària per les abelles, cosa que li ha donat el nom de fet, però, menja també altres insectes papallones, espiadimonis, etc És de mida mitjana 26-28 cm, bec llarg i típicament gregari El plomatge és lleugerament més viu en els mascles que en les femelles, i la coloració de l’abdomen va esdevenint més verdosa en augmentar l’edat dels individus, car el pigment groc es perd…
Cucut
El cucut Cuculus canorus és un ocell bosquetà de cant característic, paràsit, a l’època de cria, de diverses espècies de moixons, els nius dels quals desposseeix de la posta legítima, tot dipositant-hi els ous propis i deixant la covada i l’alimentació de la nierada als pares espoliats L’exemplar illustrat, procedent del Vallès Occidental, mostra els trets morfològics d’un individu adult cos afuat, cua llarga, color general gris, i abdomen blanc amb bandes travesseres grises les potes, poc visibles a la imatge, són grogues Oriol Alamany Cuculus canorus Àmpliament estès per tot el…
trepó
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies, de fulles simples alternes, les basals en roseta, sovint densament tomentoses; de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en raïms, espigues o panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina