Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Aleksandr Danilovič Menšikov
Història
Política
Polític rus.
Sergent d’artilleria i company de joventut del tsar Pere I el Gran, malgrat el seu obscur origen l’acompanyà per Europa en 1697-98, i des del 1699 en fou el conseller principal Governador de les províncies occidentals 1703, fou nomenat príncep el 1707, i assessorà eficaçment el tsar durant la guerra contra Suècia En morir aquest, féu pujar al tron la seva vídua, Caterina I 1725 Malgrat el seu poder dictatorial i el suport del partit reformista, l’aristocràcia imposà un Consell Suprem que aconsellés l’emperadriu 1726 Tractà de casar la seva filla amb el príncep hereu Pere Alekseevič però, en…
Emmanuel Joseph Sieyès

Emmanuel Joseph Sieyés
© Fototeca.cat
Història
Polític francès.
Influí en els inicis de la Revolució Francesa amb les seves obres Essai sur les privilèges 1788 i, sobretot, Qu'est-ce que le Tiers État 1789 Diputat i un dels impulsors del jurament del Jeu de Paume, inicialment fou membre del Club dels Jacobins, però el 1791 evolucionà cap a posicions més moderades i formà part del Club des Feuillants El 1799 formà part del consell executiu del Directori, i, per tal de consolidar les conquestes revolucionàries burgeses en un govern fort enfront de la pressió dels jacobins i dels monàrquics, instigà el cop d’estat del 18 de brumari Fou un dels tres cònsols…
ducat de Norfolk
Història
Títol ostentat per diversos membres de la noblesa anglesa.
Fou atorgat per primera vegada el 1397 a Thomas Mowbray ~1366 — Venècia 1399, comte de Nottingham des del 1383 Formà part del grup de poderosos nobles —coneguts com a lords appellant — que del 1387 al 1389 forçaren Ricard II d’Anglaterra a sotmetre's a llur voluntat Un cop recobrat el poder per Ricard II, aquest se serví de Mowbray en missions diplomàtiques i militars S'enfrontà després amb Enric, duc de Hereford posteriorment, Enric IV d’Anglaterra, i fou desterrat el 1398 Aquesta dinastia ducal s’extingí 1476 amb la mort del quart duc, John 1444-76 Ricard III d’Anglaterra…
Diego Felipe Mesía-Dávila y de Guzmán
Història
Militar
Militar castellà.
Primer marquès de Leganés 1627 amb grandesa d’Espanya 1634 i comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Era cosí del comte duc d’Olivares Fou president del Consell de Flandes Lluità a Nördlingen 1634 i a Itàlia Fou governador de Milà 1635-36 i 1636-37, des d’on recobrà la Valtellina, però, derrotat més tard pel mariscal francès d’Harcourt, tornà a Madrid Al capdavant d’un exèrcit, entrà a Catalunya durant la guerra dels Segadors i travessà el Segre, però fou derrotat a la batalla del Pla de Forques per les tropes francocatalanes del mariscal d’Harcourt 1642 Desterrat a causa…
Zamoyski
Família polonesa que donà al país alguns homes d’estat i polítics eminents.
Sobretot se’n destacaren Jan Zamoyski Skokówka 1542 — Zamość 1605, secretari de Segimon II August 1565 i gran canceller d’Esteve I 1578, que el 1592 assolí que Segimon III també fos rei de Suècia Andrzej Zamoyski 1716 — 1792, que fou gran canceller 1764-68 i el 1780 presentà a la dieta un projecte de sistema parlamentari, acceptat el 1791 el seu fill, Stanisław Kostka Zamoyski 1775 — 1856, que assolí el títol austríac de comte, que heretaren els seus fills Władysław Zamoyski Cracòvia 1803 — París 1868, ajudant de camp del virrei Constantí i creador de l’exèrcit polonès que combaté Àustria…
Ramon de Sentmenat i de Lanuza
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Galceran de Sentmenat i d’Oms, baró de Dosrius Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic 1639 Prengué possessió del bisbat el 1640 En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d’oberta oposició als francesos Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses per això el seu vicari general, d’acord amb ell…
Rafael Degollada
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític liberal.
Milità en el progressisme i fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835 Intervingué en les bullangues del 1836 i el 1837, i fou desterrat de primer a les Canàries i després a Cuba Explicà els seus avatars a Memoria en defensa de su honor ultrajado Marsella 1839 De retorn a Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament El 1843, elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dirigí el moviment centralista que derrocà la regència d’Espartero Vençuda la revolta, s’establí novembre del 1843 a França, retornà a Barcelona i fou elegit…
Can Castells
Gran casal de Canovelles (Vallès Oriental), al NE del municipi.
Situat al costat de l’església parroquial de Sant Feliu, fou possessió del llinatge dels Magarola, els quals, aprofitant un pas de comunicació amb els murs del temple, arribaren a tenir l’única tribuna familiar de l’església A Can Castells visqué desterrat l’austriacista Jeroni de Magarola, comtat dels Quadrells , i hi morí l’eclesiàstic Benet de Magarola i de Castellví La casa deu el seu nom a la família de masovers que se'n féu càrrec a partir del 1683 Els Magarola mantingueren la propietat fins a l’inici del segle XX De façana allargada, és construït amb coberta a dues aigües horitzontal…
Oleguer Reynals
Economia
Militar
Comerciant i militar.
Establert a l’Argentina, formà part, al Río de la Plata, d’una societat mixta, anomenada Reynals, Puya y Vilardaga Aquesta societat realitzà viatges comercials regulars a Amèrica Els vaixells passaven per Barcelona, Bilbao i Buenos Aires, ciutats on hi havia representacions de l’empresa El 1806 collaborà amb el virrei en la defensa de la ciutat de Buenos Aires enfront de les invasions angleses fou l’organitzador i comandant del conegut Batalló de Catalans o Minyons, les ordenaces del qual redactà El 1808, el capítol local el nomenà regidor i alferes reial Participà en el motí del primer de…
Ramon Larrea i Espeso
Economia
Militar
Comerciant i militar.
Germà de Joan Larrea i Espeso Com a militar, intervingué en la defensa de Buenos Aires durant les invasions angleses, integrat al Batalló de Voluntaris de Catalunya, amb el grau de tinent L’any 1812 s’incorporà com a ajudant major al regiment de granaders a cavall, el 1813 esdevingué capità del Batalló de Llibertats de Buenos Aires i el 1814 ascendí a sergent major i a comandant d’esquadró Arran del motí de Fontezuelas, fou desterrat, però el 1823 retornà a l’Argentina Recuperà les seves funcions i participà en la guerra contra el Brasil i, posteriorment, intervingué en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina