Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
Odalric
Història
Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, Rosselló, Narbona i d’altres comtats septimans (852-857/58), designat per Carles II el Calb per substituir el comte Aleran.
Era un franc de procedència oriental, probable fill d’un Odalric que fou comte d’Argengau i Linzgau 807-816, a l’actual Àustria, en temps de Carlemany Per part de mare sembla que tenia vinculacions amb les terres catalanoseptimanes, car devia ésser net del comte Bigó de Tolosa Segons sembla, vers el 846 era comte de Rètia, i com a marquès de Gòtia presidí un judici a Crespià comtat de Narbona El 852 obtingué del sobirà dos preceptes per a fidels seus de la Marca El 854 collaborà amb Carles II en la lluita contra els aquitans partidaris de Pipí II en 853-854 No sabé evitar, però, que l’estiu…
Émile Benveniste
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès, catedràtic de gramàtica comparada al Collège de France.
La seva obra mestra en el domini de l’indoeuropeisme fou Origines de la formation des noms en indo-européen 1935, que destruí la vella noció que l’indoeuropeu presenta una gran multiplicitat de formes en les arrels, i, emprant la teoria de les laringals, prevista per Saussure i a la qual l’hittita dóna suport, arribà a reduir tota arrel indoeuropea a la forma canònica C e C, essent C qualsevol consonant i e l’única vocal postulada en l’indoeuropeu primitiu Aquest llibre havia d’ésser només el primer volum d’una obra, però la seva continuació s’hagué de reduir als estudis parcials…
John Baldessari
Art
Artista nord-americà.
Format a la Universitat Estatal de San Diego, a les universitats de Califòrnia Berkeley i Los Angeles, i a l’Otis Art Institute de Los Angeles, els seus inicis estan vinculats a l’informalisme, però amb el temps es mostrà cada cop més crític amb la pintura i el 1970 destruí tota la seva obra pictòrica Inicià aleshores una obra inclosa dins l’art conceptual, del qual es distancià, tanmateix, pel sentit de l’humor i per la importància que donà als mitjans de comunicació de massa i a les seves tècniques o modalitats, com ara la publicitat o el fotoperiodisme, elements que l’…
Sant Joan Baptista (Sant Joan Despí)
Art romànic
La parròquia és documentada el 1002, en una donació a Sant Cugat de terres al seu terme El 1010 el bisbe Aeci de Barcelona donà a la canònica catedralícia de Barcelona l’església de Sant Sadurní i Sant Joan que és situada al pla del Llobregat, al lloc que anomenen vico Mizano , prop de la parròquia de Sant Just Va ser confirmada el 1012 Els comtes Ramon i Mafalda empenyoraren el 1081 la dominicatura que hi tenien, amb les de Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda, al bisbe Umbert de Cervelló per mil mancusos d’or que s’havien d’invertir en un antipendi d’or per a l’altar de la Santa Creu de…
Joan Matabosch i Grifoll
Música
Director artístic d’òpera i periodista.
Llicenciat en sociologia, inicià la seva vinculació professional al món líric com a crític d’òpera, música, teatre i dansa a diverses publicacions nacionals i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, al costat d’Albin Hänseroth, i el 1996, dos anys després de l’incendi que destruí completament el teatre, n’assumí la titularitat artística Des del seu càrrec, ha estat el gran impulsor de la renovació viscuda pel Liceu, tant des del punt de vista artístic com social Afavorí la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans…
Bríndisi
Ciutat
Capital de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia, situada vora l’Adriàtica.
És un nucli agrícola i un centre comercial, amb indústries derivades de l’agricultura, químiques petroquímica i aeronàutica Pel seu port natural i profund, es canalitza el comerç cap a la Mediterrània oriental Hi ha aeroport internacional Entre els monuments cal esmentar la font Tancredi aixecada el 1192 pel rei normand Tancred, el castell del s XIII, engrandit per Ferran II de Catalunya-Aragó i per l’emperador Carles V, les esglésies de Sant Giovanni al Sepolcro romànica del s XI, de planta circular, Santa Maria de Casale d’estil romanicogòtic del s XIV i de Santa Teresa barroca, i la…
François Francoeur
Música
Compositor i violinista francès.
Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb François Rebel La…
vàndal | vàndala
Història
Individu d’un poble germànic que, al començament de l’era cristiana, era instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula.
Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàllia El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol Camp del Vàndal L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica Els vàndals silings s’establiren a…
estanc
Història
Monopoli estatal de l’explotació i venda de determinats productes.
L’estanc de la sal, el més antic, data del s XIV Una sèrie de lleis en regulaven la venda, i no n'eren permeses les importacions aquests fets, però, fomentaren el contraban Un altre estanc important fou el del tabac creat el 1634, a la corona de Castella, l’augment del consum d’aquest producte convertí el monopoli en una font important d’ingressos Concedit a una companyia arrendatària 1887, el seu rendiment n'ha permès la continuïtat fins avui A causa de les dificultats de la Real Hacienda durant el s XVII, foren introduïts nous estancs Felip IV creà les siete rentillas pólvora, plom, sofre,…
Benet Brell i Clos
Música
Mestre de capella, compositor i organista català.
A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble dels pares Anselm Viola i Narcís Casanoves i destacà ja en l’estudi de l’orgue El 1803 entrà al monestir com a monjo Ja de bon principi s’inicià en l’art de la composició 1804, amb obres vocals d’una certa envergadura La seva formació, però, es veié interrompuda per la guerra del Francès 1808-14, que destruí completament el monestir El pare Brell fou un dels qui treballaren amb més força en la restauració de l’escolania i en la tasca de refer-ne l’arxiu musical, activitats que conjuminà amb la creació d’obres musicals per a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina