Resultats de la cerca
Es mostren 432 resultats
Jaume Tiana Anglí
Escalada
Excursionisme
Excursionista i escalador.
Membre del Centre Excursionista del Vallès El 1933 formà part de la primera junta de la Federació Catalana d’Esquí De les seves ascensions destaquen la primera al Cavall Bernat de la Vall, a Sant Llorenç del Munt 1934, a les crestes de Tempestats 1934, la primera hivernal al Gran Encantat 1934, la travessa de sud a nord de la cresta del Diable 1934 i la cresta de Salenques 1935, als Pirineus Als Alps ascendí al Mont Blanc i l’Aiguille Verte, juntament amb Joan Cardona 1935
María Casares
Teatre
Actriu francesa, filla del polític gallec Santiago Casares Quiroga.
Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée
Claude Autant-Lara
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974
Isidre Clopas i Batlle
Historiografia
Historiador.
Cronista de la vila de Martorell, d’on fou conservador del Museu Municipal Vicenç Ros 1945 i director del museu anomenat L’Enrajolada 1967 Publicà Resumen histórico de Martorell 1945, Anecdotologi de Francesc Pujols 1953, Retaule Històric de Molins de Rei 1953, El invicto conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la guerra de la Independencia 1961, Lluís de Requesens 1971, Història i llegenda del Pont del Diable 1972, Josep Palet, tenor de fama mundial 1979, etc Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1975
Ferdinand Zecca
Cinematografia
Actor, productor i director cinematogràfic francès.
Cap de la productora Pathé 1905, fou director de la filial a Nova Jersey, i després de la guerra reprengué a França la direcció de la Pathé Baby Conreà diferents camps dins la realització films còmics Le chien et la pipe , 1903, fantàstics Les sept châteaux du Diable , 1901, drames populars Historie d’un crime , 1901 i temes literaris Don Quichotte , 1903 i religiosos La passion de Crist , 1902- 05 Altres pellícules seves notables són Les victimes de l’alcoolisme 1902, La grève 1903 i L’affaire Dreyfus 1907
Niccolò Paganini
Retrat del violinista Paganini , realitzat pel pintor francès Jean-Auguste-Dominique Ingres (1780-1867)
© Corel Professional Photos
Música
Violinista i compositor italià.
Aplicà mètodes propis a la interpretació del violí i desenvolupà una tècnica superior a l’habitual al seu temps, fins al punt que fou dit que tenia dots sobrenaturals per un pacte amb el diable Actuà per tot Europa i assolí èxits assenyalats amb peces pròpies i variacions sobre temes d’òpera Rossini, Mozart Deixà també concerts per a violí i orquestra, alguns merament en forma d’esbós a més dels dos que deixà complets, hom n'ha reconstruïts quatre També deixà 24 capricis per a violí i diverses sonates
Jean Aurenche
Cinematografia
Guionista cinematogràfic francès.
Escriví, entre d’altres, els guions de La symphonie pastorale Jean Delannoy, 1946, segons la novella de Gide, i de Jeux interdits René Clement, 1952 Cal destacar, a més, els que féu per a Claude Autant-Lara Le diable au corps , 1947 Le blé en herbe , 1954 En cas de Malheur , 1958, etc i Bertrand Tavernier Que la fête commence , 1975 Le juge et l’assassin , 1976, guardonats amb dos Césars i L’étoile du nord 1982 de Pierre Granier-Grisolia, rebé també un César Collaborà sovint amb Pierre Bost
fantàstic | fantàstica
Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen…
satisfacció
Cristianisme
Reparació feta a Déu de la pena merescuda pel pecat.
El terme jurídic fou aplicat per Anselm de Canterbury a la redempció, en el sentit que la mort de Crist era una satisfacció vicària suficient i plena de condigno deguda a la justícia divina, satisfacció que era possible gràcies a la natura humana de Crist sense pecat i a la seva unió hipostàtica amb la segona persona de la Trinitat La mort de Crist no era ja considerada una redempció pagada al diable concepció antiga, sinó un deute pagat a Déu Pare Tot i la crítica de sant Bernat, l’escolàstica l’acceptà amb matisos diversos La teoria fou rebutjada per la Reforma
Ferenc Molnár
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg hongarès, de família jueva.
Publicà les seves primeres narracions el 1897 i obtingué un gran èxit amb la comèdia Az ördög ‘El diable’, 1907, allegat a favor de l’amor lliure, i amb la novella per a la joventut A Pál utcai fiúk ‘Els nois del carrer Pál’, 1907 Satiritzà la societat aristocràtica hongaresa del seu temps en obres dramàtiques d’un naturalisme decadent, com és ara Liliom 1909, A farkas ‘El llop’, 1912 i A vörös malom ‘El molí roig’, 1923 El 1930 es traslladà a Suïssa, i més tard s’establí als EUA Moltes de les seves obres han estat adaptades al cinema
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina