Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
suahili
Lingüística i sociolingüística
Llengua bantú parlada a la costa oriental de l’Àfrica a Tanzània (Tanganyika i Zanzíbar) i a Kenya, on és llengua oficial, a Uganda, juntament amb l’anglès, i en territoris de la regió del Congo.
La seva difusió com a llengua de relació fou fomentada per l’administració britànica, i actualment és la llengua negroafricana més estesa D’estructura morfològica analiticoaglutinant, amb components polisintètics, ha manllevat nombroses paraules a l’àrab i al persa El suahili estàndard correspon al dialecte de Zanzíbar Escrit primerament en caràcters àrabs, a partir del s XIX hom hi introduí els caràcters llatins Amb una rica literatura de caire islàmic durant l’època precolonial, s’ha desenvolupat modernament amb la multiplicació de revistes i diaris, que comprenen tots els…
Leonardo Vinci
Música
Compositor italià.
Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en …
Joan Palomba
Literatura catalana
Folklorista, poeta i lingüista.
Assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i hi presentà una comunicació sobre la gramàtica del dialecte alguerès modern Publicà algunes poesies, obres de divulgació com Grammatica del dialetto algherese odierno 1906, Attraverso la letteratura catalana 1909 i Tradicions, usos i costums de l’Alguer 1911, reeditada el 1996 Participà en la fundació de l’associació La Palmavera, entitat que promovia una Renaixença de la cultura catalana a l’Alguer, i exercí com a mestre d’escola El 1999 es creà a l’Alguer el Projecte Joan Palomba, de difusió del català a les…
assiri | assíria
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble que parla una variant oriental del neoarameu (neosiríac).
Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària
merina
Etnologia
Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar.
Racialment, els merines presenten trets predominants de la raça indonèsica i una lleugera aportació melanoafricana En nombre d’uns dos milions, des del s XV constituïren un reialme i són encara l’ètnia políticament dominant a Madagascar Organitzats en clans patrilineals, estan dividits en castes, les inferiors de les quals palesen trets negroides més accentuats, per tal com són descendents d’esclaus africans Llur economia gira entorn del comerç, l’agricultura i la indústria Són cristians, però subsisteix entre ells el culte als avantpassats Parlen un dialecte malgaix que ha…
albanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada per uns quatre milions d’individus a Albània principalment, a Kosovo (on és llengua oficial) principalment, a Sèrbia i Montenegro, al N de Macedònia i en algunes regions de la Itàlia meridional italoalbanès
, especialment a Calàbria, Basilicata i Sicília, i en algunes regions de Grècia.
L’albanès consta de dos dialectes molt acostats, dividits pel riu Shkumbin al N el geg conreat literàriament, i al S el tosk base de l’albanès oficial d’ençà del 1945, separats pel parlar de transició de la zona d’Elbasan El desconeixement de l’albanès antic el primer text, en dialecte tosk , és del s XV i la influència grega, turca, eslava i llatina fan que sigui difícil d’establir-ne el grau de relació amb les altres llengües de la mateixa família Des del 1908 l’albanès se serveix de l’alfabet llatí
atel·lana
Literatura
Comèdia llatina satiricoburlesca.
Segons la tradició, les atellanes tingueren l’origen a Atella, petita ciutat entre Càpua i Nàpols Els personatges eren tipus convencionals que ridiculitzaven una situació o un ofici concret maccus ‘el golut’, dossennus ‘el geperut’, pappus ‘el vell’, etc Al començament, foren interpretades en dialecte osc, però a l’època de Sulla, començaren a ésser-ho en llatí, fins a assolir forma literària amb els poetes Novi i Pomponi Amb la mort d’aquest gairebé s’eclipsaren reaparegueren al baix imperi com a farsa popular Eren representades generalment després de les tragèdies per actors no…
Jaume Pontí i Vilaró
Literatura
Cristianisme
Escriptor i dominicà.
Rector del collegi dominicà de Solsona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell, publicà cinc opuscles polítics anticonstitucionals 1824 en forma de conversa entre un pagès i un rector el primer duia el títol Enterro solemne de la Constitució de Cadiz , reimprès el 1843 i adaptat al dialecte mallorquí el 1844 El 1827 traduí al català la Démonstration de l’Évangile de Du-Voisin, i el 1832 publicà Iglésia de Christo desde Adam fins a nosaltres , escrita en català, digué, perquè de “quatre parts las tres de nostres menestrals, no entenen paraula castellana” El 1833 hagué d’exiliar…
Ermanno Wolf-Ferrari
Música
Compositor italià, fill d’un pintor alemany, August Wolf.
Es destacà com a compositor, dins un estil que treia la seva inspiració de l’òpera còmica italiana del s XVIII i del món de les comèdies de Goldoni, bé que incorporant algunes de les conquestes tonals del postromanticisme Durant uns quants anys fou professor del Mozarteum de Salzburg 1939-44, però es dedicà sobretot a compondre Les seves òperes més destacades són Le donne curiose 1903, I quattro rusteghi 1906, en dialecte venecià, Il segreto di Susanna 1909, I gioielli della Madonna 1911, L’amore medico 1913, Sly 1927, La vedova scaltra 1931, Il campiello 1936 i La dama boba 1937…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina